Resultats de la cerca

Cursà sòlids estudis musicals i treballà com a arranjador per a diverses orquestres, entre les quals destaquen la d’Earl Hines 1943 i la de Louis Jordan 1945-49, de la qual era també el pianista Després adoptà l’orgue Hammond, de l’ús del qual fou un dels pioners, i formà un trio amb guitarra i bateria, amb el qual gravà, per exemple, At Birdland 1956 Continuà escrivint arranjaments un dels més coneguts és el de la peça April in Paris 1955, que feu per a l’orquestra de Count Basie Enregistrà amb diferents artistes, com ara Johnny Hodges i Ella Fitzgerald Del 1969 al 1971 treballà a l’…

Sorgit probablement entre la població de raça negra del sud dels Estats Units, arribà a la màxima popularitat a la dècada del 1920, com a ball de saló o com a número dansat dins els espectacles de music-hall Atès el seu origen meridional, hi ha qui diu que prengué el nom de la vila de Charleston, a Carolina del Sud D’altres, en canvi, pensen que deriva del títol de la cançó de James P Johnson Charleston inclosa en l’espectacle Runnin’ Wild , 1923, gran èxit comercial de l’època, el ritme de la qual hauria influït decisivament en el gènere

Començà com a pianista, però el 1949, després d’escoltar Wild Bill Davis, estudià l’orgue i començà a treballar pels EUA El 1960 actuà al club Blue Note de París, gravà un disc Amen i es quedà a viure a Europa A partir del 1962 treballà esporàdicament al club Jamboree de Barcelona Residí a Catalunya, on enregistrà un disc de cançons tradicionals catalanes Fou un organista d’estil molt personal, fàcilment recognoscible pel seu so particular i per la manera d’atacar el pedaler Un dels seus millors enregistraments és Live at Saint Germain 1980

Adoptà el nom definitiu el 1978 Formen part del nucli del conjunt Robert Smith veu i guitarra, Simon Gallup baix i Porl Thompson guitarra Altres membres importants són o han estat, a la bateria, Jason Cooper, Lol Tolhurst i Boris Williams, i als teclats Roger O'Donnell i Perry Bamonte Precursors de l’anomenat rock sinistre, són especialment famosos per la seva imatge característica de reminiscències punk Cal destacar els enregistraments Three Imaginary Boys 1979, Seventeen Seconds 1980, Faith 1981, Pornography 1982, The Top 1984, The Head on the Door 1985, Kiss Me, Kiss Me, Kiss Me 1987,…

De jove mostrà un caràcter rebel i anticonvencional, i fou sotmès a un tractament d’electroxocs per la seva bisexualitat, experiència que el marcà Aprengué a tocar la guitarra de manera autodidàctica, i estudià música a la Universitat de Nova York i literatura a la de Syracuse Nova York, on es graduà en arts el 1964 Aquests anys participà intensament en l’avantguarda novaiorquesa, absorbint influències del moviment beat , el free-jazz i el rock , i treballà com a lletrista en una productora radiofònica El 1965 cofundà el grup The Velvet Underground , on també tocava John Cale , que rebé el…

El grup fou creat el 1987 per Andrew Mushroom Vowles, Grant Daddy G Marshall i Robert del Naja 3D Des del 1983 els dos primers havien format part del collectiu de discjòqueis Wild Bunch, amb el qual s’impregnaren d’una basta cultura musical que desembocà en Massive Attack, el primer grup que catalitzà la influència del hip-hop , el soul , l’electrònica, la música jamaicana i el pop El seu àlbum de debut, Blue Lines 1991, definí l’estil anomenat trip-hop És una de les obres fonamentals de la música popular anglosaxona dels anys noranta i és el punt de partida de nombrosos grups…

Influenciat pel punk , la música surf i el rock dels anys cinquanta, The B-52's són autors d’un discurs original en la frontera entre el rock i la música de ball, presentat amb una estètica singular entre la caricatura i el còmic, i una aproximació hedonista i festiva a la música subratllada pels timbres vocals dels cantants Fred Schneider i Kate Pierson, cofundadors del grup a Athens Geòrgia, EUA el 1976, juntament amb Cindy Wilson, el seu germà Ricky mort el 1986 i Keith Strickland El seu treball de debut, l’homònim The B-52's 1979, incloïa el single Rock Lobster , una cançó seminal de la…

Fills del boom californià dels anys seixanta, hom els considera creadors d’un so nou per a la seva època, que contacta amb els punts recurrents del públic adolescent surf, cotxes i motos La mort de Dennis Wilson, el 1983, marcà la dissolució del grup La seva discografia oficial i pirata consta de trenta títols, dels quals destaquen Surfin’ USA 1963, Pet sounds 1966, Wild honey 1967, Spirits of America 1975 i Beach Boys Rarities 1985El 1999 hom edità The Pet Sounds Sessions , que afegeix a l’enregistrament original les gravacions descartades de les sessions originals, i el 2004…

Estudià piano a partir de sis anys, i posteriorment aprengué teoria amb un músic local, W Lewellyn Wilson A quinze anys, començà a treballar com a pianista a clubs de Baltimore i escriví la seva primera peça, un ragtime titulat Sounds of Africa més tard rebatejat amb el nom de Charleston Rag El 1915 s’associà amb Noble Sissle i junts compongueren cançons populars i musicals per a Broadway Tingueren gran èxit amb el musical Shuffle Along 1921, que tenia per estrella Josephine Baker Parallelament actuaven com a duo piano-veu Blake treballà també amb lletristes, com Andy Razaf, i escriví molts…

Començà tocant el clarinet, i el 1944 debutà amb el grup del guitarrista Eugène Baptiste El 1948 adoptà el saxo tenor, i esdevingué líder de l’orquestra del Hot Club de Tolosa Marxà a París, on collaborà amb músics americans, com Big Bill Broonzy 1950, Bill Coleman -el seu gran amic- i Dicky Wells 1952 El 1954 enregistrà, sota el seu nom, el disc Blue and Sentimental , mentre liderava un grup al club parisenc Les Trois Mailletz El 1956 feu una gira i enregistrà amb Lionel Hampton Intervingué en el llargmetratge Paris Blues 1961 Prosseguí la seva carrera participant en els millors festivals d’…