Resultats de la cerca

Estudià música a Bayreuth i fou alumne del cèlebre director d’escena Emil Preetorius a Berlín Juntament amb el seu germà Wieland, fou el responsable de la represa dels Festivals de Bayreuth el 1951, any a partir del qual en compartí la direcció El 1966, quan Wieland morí, quedà com a únic director, càrrec que exercí fins el 2008 Les seves primeres activitats professionals foren en muntatges del seu germà i el 1953 estrenà la seva primera producció en solitari, Lohengrin Tot i la clara influència de Wieland, les primeres produccions de Wolfgang tenien encara un cert regust…

Estudià música a Stuttgart i debutà el 1941 a Pforzheim Destacat membre de l’Òpera de Stuttgart, hi actuà entre el 1945 i el 1972 Després d’haver cantat amb èxit òperes italianes i alemanyes, el 1950 feu el seu debut wagnerià tot interpretant Sigmund Especialista de les obres de Wagner, el 1951 fou Parsifal en el Festival de Bayreuth, on actuà ininterrompudament fins el 1970 i amb la companyia del qual es presentà a Barcelona durant el Festival Wagner que el Gran Teatre del Liceu organitzà l’any 1955 També cantà amb èxit al Covent Garden de Londres -entre el 1955 i el 1966- i al Metropolitan…

Fou alumne del Conservatori de Dresden i del Mozarteum de Salzburg Feu la primera aparició pública a nou anys interpretant la Sonata del Trillo del Diavolo , de G Tartini Després de la Segona Guerra Mundial perfeccionà la tècnica a Hamburg amb Erich Röhn Al mateix temps, el 1945 fou nomenat primer violí i segon director de l’Òpera de Hannover, i el 1947 primer violi de l’Orquestra de la Ràdio de Colònia WDR Professor dels conservatoris d’Essen, de Colònia i de Friburg de Brisgòvia 1963-97, contribuí decisivament a projectar aquesta institució La seva tasca pedagògica fou remarcable com a…

Un dels compositors europeus més importants de la generació nascuda després de la Segona Guerra Mundial Ha escrit un gran nombre d’obres, tant vocals com instrumentals, i algunes de les composicions escèniques més impressionants de la segona part del segle XX Estudià amb K Stockhausen i Klaus Huber Professor de composició des del 1985 al Conservatori de Karlsruhe, és una figura clau en la nova estètica dins la música alemanya d’ençà dels anys setanta En les Fünf Abgesangsszenen 'Cinc escenes cantades', 1979-81 mostra una continuïtat amb la tradició orquestral austroalemanya Les obres…

Estudià musicologia a la Universitat de Heidelberg, on es doctorà 1927 i fou professor assistent del departament de musicologia 1927-30 Cursà estudis de documentació a Dresden i Leipzig i el 1934 obtingué el títol en l’especialitat de música impresa Després d’exercir com a bibliotecari a la Technische Hochschule de Dresden 1931-33, esdevingué director dels arxius de l’editorial Breitkopf & Härtel a Leipzig 1933-42 El 1946 fundà la secció musical a la Biblioteca de la Ciutat i de la Universitat de Frankfurt, que dirigí fins el 1963 La seva extensa obra en la bibliografia musical i en…

Es formà com a pianista i després estudià musicologia a Berlín amb A Schering, H Sachs, HJ Moser i F Blume El 1939 es doctorà amb una tesi sobre Robert Schumann Des del 1948 ensenyà a Göttingen i, a partir del 1958, també a la Universitat Tècnica de Clausthal Era especialista en música del Renaixement i del segle XIX A més dels treballs sobre Schumann, feu interessants aportacions al coneixement de la música per a llaüt dels segles XVI i XVII i participà en l’edició de les obres completes d’Orlando di Lasso, compositor que estudià en profunditat

Inicià la seva formació al Conservatori de Música de Leipzig i posteriorment ingressà a la universitat, on estudià musicologia A partir del 1931 fou professor de composició i teoria a Heidelberg, ciutat on fundà l’Orquestra de Cambra de Heidelberg 1935 i organitzà cicles de concerts amb la finalitat de divulgar la música contemporània El 1954 ocupà la plaça de professor de composició a la Nordwestdeutsche Musikakademie de Detmold i tres anys més tard a la Musikhochschule de Friburg Inicialment, la seva obra estigué clarament marcada per la influència de JS Bach, amb unes estructures…

Format al conservatori de Munic i a Salzburg amb Igor Markevič, debutà el 1947 a Augsburg, el 1953 al capdavant de l’ Orquestra Filharmònica de Berlín  —un dels directors més joves que mai l’han dirigida— i el 1957 a la Scala de Milà Entre d’altres, ocupà els càrrecs de director principal de les orquestres Simfònica de Viena 1960-70, Filharmònica d’Hamburg 1961-73 i Suisse Romande 1973-80, i del 1971 al 1992, de l’Òpera Bavaresa, que convertí en el centre de la seva activitat artística Fou també destacada la seva participació al Festival de Bayreuth 1957-62 Del 1992 al 2003 dirigí l’Orquestra…

Deixeble de Searle i Fortner, fou Stockhausen qui exercí una major influència en les seves primeres obres Amb la seva òpera Jacob Lenz 1979 aconseguí despertar l’interès del món musical i començà a ésser conegut fora d’Alemanya La seva música té un fort contingut dramàtic, el qual féu que s’allunyés de l’experimentalisme en benefici d’una major expressivitat i comunicativitat Algunes obres seves són Alexanderlieder 1975-76, Hölderlin-Fragmente 1977, Doppelgesang 1980 i Frau/Stimme 1989

L’obra de Goethe fou sovint concebuda a partir de motius melòdics o amb previsió d’adaptacions musicals L’extens poema dramàtic Faust és un exponent destacat d’aquest esperit, bé que, després de la mort de Wolfgang Amadeus Mozart 1791, Goethe refusà les peticions d’altres compositors entre els quals hi havia Ludwig van Beethoven per a musicar-lo íntegrament Posteriorment, el Faust donà lloc a l’òpera homònima de Charles Gounod 1859 i la cantata La damnation de Faust 1846, de Héctor Berlioz, entre altres adaptacions Altres textos seus foren utilitzats per a diferents tipus de…