Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
caixa xinesa

Caixa xinesa procedent de Pequín
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió, de so indeterminat, que consisteix en un bloc rectangular de tec de 15 a 20 cm de llarg, 6 a 10 cm d’ample i 4 a 7 cm d’alt, amb una o dues escletxes longitudinals, que es percut amb una baqueta, generalment de fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Té els seus orígens en les campanes budistes d’oració de la Xina, el Japó i Corea, i, pel fet de formar caixa de ressonància, es podria considerar de so determinat si no fos per la poca durada i l’elevat percentatge de soroll Usat inicialment en la banda de jazz , aquest instrument de so estrident i buit apareix ocasionalment a l’orquestra des de la segona dècada del segle XX En pedagogia musical és molt conegut perquè forma part de l’instrumentari Orff
música xinesa
Música
Art musical conreat a la Xina.
Hom pot dividir la història musical xinesa en tres períodes importants Del primer període fins a la fi de la dinastia zhou es conserven instruments campanes, ocarines, cítares, i ja al s VI aC hi ha mostres i citacions, en obres literàries, de danses, cançons de cort i de guerra, etc Cap a la fi del primer període ja havia estat establert un sistema musical característic i havien estat dividits els instruments en vuit categories, segons el material de què eren construïts Consta l’existència d’instruments de percussió, flautes, etc El segon període fins a la fi de la dinastia tang…
caixa xinesa
Música
Instrument idiòfon de so indeterminat, consistent en una fusta buida que hom fa sonar percudtint-la amb una baqueta petita, també de fusta.
Hsu Tsang-Houei
Música
Compositor, etnomusicòleg, professor i escriptor musical taiwanès.
S’inicià en la disciplina del violí a onze anys, a Tòquio, i posteriorment estudià a la Universitat Nacional de Taiwan amb Dai Ch’uei-lun El 1954 es traslladà a París, on fou deixeble de Collette de Lioncourt a l’École César Franck, i poc després ingressà a la Sorbona i al Conservatori de París, on estudià amb A Jolivet i O Messiaen El 1959 retornà a Taiwan, i hi introduí les idees de l’avantguarda musical a través d’iniciatives com el Fòrum de Compositors Xinesos o la Societat Xinesa per a la Música Contemporània Interessat en la música folklòrica, el 1967 fundà el Centre per a…
música de Taiwan
Música
Música desenvolupada a Taiwan.
La capital és T’aipei Fou habitat per xinesos des del segle VII Els portuguesos hi arribaren al segle XVI i la batejaren amb el nom d’Ilha Formosa Més tard fou envaïda pels holandesos i al final del segle XVI entrà a formar part de l’imperi manxú Les religions predominants són el confucianisme, el taoisme i el budisme Música culta Des del final del segle XIX la música culta de tradició europea hi ha anat guanyant terreny, en detriment de la música tradicional xinesa Quan s’implantà el règim comunista a la Xina continental i Taiwan es convertí en la seu de l’antic govern xinès a l…
música indoxinesa
Música
Art musical creat a la Indoxina.
Profundament influïda per la música índia i xinesa, té trets personals, com és ara l’ús d’instruments autòctons el otàn bâu , instrument d’una sola corda, i diversos tipus de llaüt, com el tý bà , el otàn tam —de tres cordes— i el otàn otáy , de tres cordes de seda i mànec llarg Empra escales de dos, tres, quatre i cinc tons i té característiques modals Hom hi distingeix quatre períodes històrics el primer comença amb la dinastia Dinh segles X-XIV al segon segles XV-XVIII predominà la influència xinesa el tercer 1800-1940 consolidà un estil musical propi L’etapa…
música tibetana
Música
Art musical conreat al Tibet.
Ha tingut infuència xinesa, índia, àrab i indonèsia, amb un clar predomini de la música xinesa, tal com mostra la utilització de l’escala pentatònica sovint sense semitò Els instruments més característics són unes trompes gegants de quatre metres de longitud i de registre greu i unes trompes constituïdes amb ossos humans La percussió consisteix especialment en timbals i címbals Els cants búdics són homòfons, amb participació de campanes i de timbals A més del culte del temple, hi ha una sèrie de cerimònies molt notables musicalment, com ara els ritus fúnebres i les…
Turandot
Música
Darrera òpera de G.Puccini, el qual morí quan en mancava la darrera escena, que fou completada per F.Alfano.
Estrenada a la Scala de Milà 1926 per MFleta i Rosa Raïsa al Liceu de Barcelona, el 1928, ha restat al repertori internacional L’argument basat en una faula de GGozzi narra les proves a les quals la princesa xinesa Turandot sotmet els seus pretendents tres preguntes, que només són satisfactòriament resoltes pel príncep Calaf Ferruccio Busoni també escriví una altra Turandot 1917
nota pien
Música
Nota ornamental que ocupa una funció secundària en un sistema musical.
Així, per exemple, en un sistema pentatònic do, re, mi, sol, la poden existir amb aquesta funció ornamental les notes pien fa♯ i si, i no es consideren notes constitutives del sistema, que per aquesta raó continua considerant-se pentatònic Originalment l’expressió s’aplicava a la música xinesa, però últimament els musicòlegs han estès el seu domini a altres tipus de música
qin

Qin
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda, un dels més antics de la música clàssica xinesa.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les cítares, de cordes pinçades directament amb els dits Instrument semblant al koto japonès i al komun’go coreà, consta d’una capsa de fusta lacada, de forma allargada i posició horitzontal, l’extrem més estret de la qual queda a la mà esquerra de l’instrumentista La tapa de ressonància és lleugerament corbada, motiu pel qual és considerada com una cítara de mig tub Els models més tradicionals tenen entre set i cinc cordes de fils de seda, d’igual llargada però de diferent gruix Les mides i proporcions utilitzades…