Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Club d’Esquí Puigmal
Excursionisme
Club excursionista de Barcelona.
El seu precursor fou el Grup Excursionista Puigmal, fundat el 1918 al barri de Gràcia Organitzà excursions i participà en competicions atlètiques Els anys vint adoptà la denominació Agrupació Excursionista Puigmal, participà en aplecs muntanyistes, acampades i organitzà marxes excursionistes El 1950 fou refundat com a Centre Excursionista Puigmal tot i que poc després adoptà el nom actual Destacà durant els anys cinquanta i seixanta en escalada i en espeleologia i organitzà cursos d’ambdues especialitats El 1954 obrí la via Puigmal al Cavall Bernat de Montserrat D’…
Centre Excursionista de Castellar
Excursionisme
Club excursionista de Castellar del Vallès.
Fundat el 1953 com a secció excursionista de l’Ateneu Castellarenc, el 1987 adoptà la denominació actual Disposa de seccions de muntanya, escalada, espeleologia, esquí, natura i fotografia Organitza duatlons, proves de resistència per muntanya com Els Cinc Cims i La Ruta de les Ermites, i caminades populars El 1961 organitzà la primera marxa de regularitat infantil i des del 1965 publica un butlletí mensual El 2010 tenia uns 750 socis
Grup Excursionista Amerenc Esquelles
Excursionisme
Entitat excursionista d’Amer.
Fundat el 1969 amb el nom de Grup Esquelles, l’any 1973 adoptà la denominació actual El mateix any organitzà la Flama del Canigó El 1990, conjuntament amb el Centre Excursionista Bellmatí de Llagostera, realitzà una expedició a la serralada dels Andes, on s’assoliren els cims del Nevado Ojos del Salado 6893 m i Huascaran 6760 m Organitza regularment sortides, conferències i l’Aplec de l’Ermita de Santa Brígida L’any 2012 tenia uns 200 socis
Unió Excursionista de Catalunya de Sants
Excursionisme
Club excursionista del barri de Sants de Barcelona, pertanyent a la Unió Excursionista de Catalunya i una de les seves dues entitats fundadores.
Nasqué el 1932, amb el nom d’Unió Excursionista de Barcelona-Sants, com a resultat de la fusió de diverses entitats excursionistes El 1933 adoptà el nom actual El 1934 construí la caseta de banys del Garraf Ha estat pionera en l’organització de marxes collectives En el seu si es fundà el primer grup d’espeologia, la Secció d’Investigacions i Recerques Espeleològiques SIRE, de la UEC, el 1962 Destaca la Secció d’Alta Muntanya i Escalada Entre les expedicions cal mencionar l’expedició de neteja de l’Annapurna 1999
Mai Enrera

Portada del núm. 100 (juliol del 1933) de la revista Mai Enrera
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Excursionisme
Publicacions periòdiques
Revista d’excursionisme que es publica a Barcelona des de l’1 de setembre de 1924.
És editada pel Club Excursionista de Gràcia En els primers números adoptà el títol de Butlletí del Grup Excursionista Mai Enrera i el 1924 alguns números portaren el títol de Butlletí del Grupo Excursionista Nunca Hacia Atrás Hi publicaren, entre d’altres, Eduard Fontserè, Josep M Guilera i Albinyana, Narcís Rucabado, Joan Amades, Pau Vila, Manuel Valldeperes i Eduard Toda Després d’haver estat suspesa el 1938, es tornà a publicar el 1939 amb el títol de Noticiario del Club Excursionista de Gracia El 1975 recuperà el títol original Des del 2010 es publica en línia
Pere Bosquets Codorniu
Escalada
Excursionisme
Excursionista i escalador.
El 1915 cofundà els Amics del Sol, que després de la Guerra Civil adoptà el nom d’Amics de Montserrat Durant els anys vint i trenta i com a membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, feu ascensions als Pirineus i a Montserrat El 1945 obrí, juntament amb Joan Mas i Carles Balaguer, una segona via al Cavall Bernat de Montserrat Collaborà en diversos llibres, com Itineraris montserratins 1961, Ermites i fonts montserratines 1967 i, juntament amb l’illustrador Francesc Navarro, Pintoresquisme montserratí 1981 Els membres del Grup Cavall Bernat, del qual formà part, llançaren les seves…
Centre Excursionista de Badalona
Cartell anunciador de la 58a Caminada de regularitat organitzada pel Centre Excursionista de Badalona
Centre Excursionista de Badalona
Excursionisme
Club excursionista de Badalona.
Fundat el 1948 com a delegació del Centre Excursionista de Catalunya, els anys cinquanta adoptà la denominació actual El seu precedent fou l'Agrupació Excursinista de Badalona, fundada el 1925, que mantingué seccions d'arqueologia i història, esports de muntanya, infantil, i tennis de taula, i publicava un butlletí informatiu A la segona etapa es crearen les seccions d'escalada i d'espeleologia La darrera, creada el 1957, prengué el nom de Grup d'Espeleologia de Badalona el 1962 Durant la dècada de 1960 feu importants descobertes en algunes coves del massís del Mont Perdut Té…
bastidor
Esquema d'un bastidor de cotxe
© Fototeca.cat
Transports
Armadura bàsica d’alguns vehicles automòbils, especialment dels camions, damunt la qual són muntats el motor, la transmissió, la cabina del conductor i la caixa.
El bastidor descansa damunt alguns elements de la suspensió Un bastidor-tipus per a camió consisteix en dues bancades laterals d’acer estampat, generalment de perfil en U, unides per travessers de perfil en I a vegades una estructura atirantada en X n'augmenta la resistència a la torsió Les bancades són menys separades al davant per permetre els moviments d’orientació de les rodes directores, i es corben cap amunt al darrere per a no obstaculitzar les oscillacions del pont i abaixar el centre de gravetat Actualment hom adopta formes de bastidor, cada vegada més corbes, que s’allunyen de la…
arqueig
Transports
Volum o capacitat d’un vaixell.
L’arqueig té per funció d’expressar la capacitat d’aprofitament comercial del vaixell, i té, per tant, molta importància des del punt de vista fiscal Hom pot considerar l' arqueig total o tonatge de registre brut TRB, que és el volum d’un vaixell comprès entre el pla i la coberta d’arqueig més el de tots els espais tancats situats damunt aquesta coberta, exclosos els tancs de llast o bé l' arqueig net o tonatge de registre net TRN, que és l’obtingut en restar a l’anterior els espais necessaris per als diferents serveis del vaixell De l’arqueig total depenen el nombre d’homes de la dotació,…
corba d’acord vertical
Construcció i obres públiques
Transports
Disposició en corba que adopta el perfil longitudinal de l’eix d’una via entre dues rasants uniformes consecutives per a passar gradualment de l’una a l’altra mantenint les condicions de visibilitat.
La més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, que és simètrica respecte del vèrtex de les rasants rectes, té un replanteig molt fàcil i conserva, per afinitat, propietats similars en utilitzar escales diferents en planta i perfil el pendent varia uniformement entre els punts de tangència amb les rasants contigües, i en el cas de l’acord convex amb canvi de rasant permet determinar fàcilment el punt més elevat del perfil longitudinal Es defineix pel seu paràmetre relació entre la llargada de l’acord i la diferència d’inclinacions transversals, que té uns valors mínims definits segons la…