Resultats de la cerca

La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb els peus els…

Reafirmació dels castellers Els Castellers de Vilafranca van descarregar el 7 de 9 amb folre durant la diada de Tots Sants a la seva ciutat © Arxiu Castellers de Vilafranca / Toni Soler El món casteller continua vivint la seva època més daurada i, amb els Castellers de Vilafranca com a punta de llança, la seixantena de colles que hi ha en actiu continuen millorant els registres i consolidant-ne la globalització En aquest sentit, cal destacar que la colla vilafranquina va fer una estada a Nova York i que els castells que van aixecar a la ciutat dels gratacels van tenir un gran ressò als…

La prohibició de les corrides de toros va comportar el reconeixement dels correbous com a festa que no perjudica l’animal © Fototecacat La decisió que el 2010 va prendre el Parlament de Catalunya de prohibir les corrides de toros va continuar sacsejant el món de la cultura popular al llarg del 2011, any en què se’n va celebrar la darrera a la plaça de toros de la Monumental, a Barcelona, el 25 de setembre Una de les conseqüències del debat públic que va generar aquesta prohibició va ser el blindatge de les festes de bous, una tradició especialment arrelada a les terres de l’Ebre, per bé que…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…

Els primers jocs De vegades es diu que un nen o una nena juguen quan comparteixen la seva estona de lleure amb altres companys o quan manipulen una nina de drap o quan corren o salten al darrere d’una pilota, etc Però, l’infant juga ja des del moment del seu naixement Hi ha diferents estudis que consideren que no hi ha joc fins que no existeix la possibilitat que es pugui consensuar un sistema de regles Altres, per contra, diuen que algú juga quan té la consciència que ho està fent C Garvey, en el seu llibre El juego infantil 1978, diu que “la idea de si es juga o no depèn del contrast Només…