Resultats de la cerca

Realitzada en el medi natural, aquesta pràctica permet conèixer un país, la seva cultura, la seva història i el seu paisatge natural i humà tot travessant-lo a peu per diferents camins senyalitzats, generalment aprofitant antigues vies rurals i evitant-ne en el traçat, tant com sigui possible el trànsit per carreteres i camins asfaltats Hom distingueix entre sender de gran recorregut GR, senders de petit recorregut PR, i senders locals SL, cadascun amb les corresponents longituds d’itinerari, àmbit i senyalització distintiva —franges vermelles i blanques pels GR franges grogues i blanques per…

Llicenciat i doctorat a Madrid el 1947, exercí a la seva ciutat natal 1948-2004 i fou membre de la junta de govern del Collegi Oficial de Metges de Tarragona 1986-2000 A mitjan 1960 organitzà la primera marxa collectiva entre Reus i Montserrat 108 km L’any 1973 ingressà al Comitè Català de Senders de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, el qual presidí durant més de vint-i-cinc anys Els anys setanta fou un dels principals introductors dels senders de gran recorregut GR, i contribuí a la seva descripció topogràfica i senyalització De fet, el 1975, a petició de la…

Vinculat al Club Excursionista Pirenaic CEP des de la seva creació el 1946, hi ocupà diversos càrrecs des del 1958 i també el presidí 1970-96 Durant el seu mandat, la delegació del CEP de Ripoll assolí l’entitat jurídica pròpia per a convertir-se en el Club Excursionista de Ripoll 1974 Publicà Els camins del Ripollès 1995 Rebé la medalla de plata al mèrit excursionista de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1973 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Els senders homologats permeten conèixer els valors paisatgístics, històrics, culturals i patrimonials d’un territori i s’agrupen en tres categories diferents en funció de la seva extensió Els senders de gran recorregut GR estan senyalitzats amb marques blanques i vermelles, tenen una extensió superior als 50 km i estan dividits en etapes Els senders de petit recorregut PR estan marcats amb franges blanques i grogues, i tenen una longitud d’entre 10 i 50 km Finalment, els senders locals SL tenen marques blanques i verdes, i són itineraris de menys de 10 km L’any 1972 es constituí a Catalunya…

Membre de la secció excursionista del Reus Deportiu, en fou president 1935-60 Collaborà en la senyalització de camins, sobretot a les serres de Prades i al Montsant Des dels anys trenta installà nombrosos pals indicadors al Montsant, fixats amb la tècnica del sofre en ebullició La vocació per la conservació de senders de muntanya feu que rebés el reconeixement de nombroses entitats excursionistes Fou guardonat amb la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Fundat el 1972, nasqué de la fusió de les dues entitats excursionistes de la ciutat el Grup Excursionista Muntanyenc 1923 i l’Agrupació Excursionista Ginesta 1929 Disposa de seccions d’escalada, grup alpí i un esplai La secció d’escalada fou campiona de Catalunya d’escalada esportiva durant tres anys i obrí vies de dificultat a les comarques tarragonines, a les parets del Troll Noruega i a les Yosemite EUA El grup alpí coronà cims com el Broad Peak pel vessant xinès, obrí una nova via al Cho Oyu i formà part de les primeres ascensions estatals al Nun i a l’Annapurna central Organitzà l’…

Pagès de professió, durant la Guerra Civil formà part de la columna Durruti al Pirineu de Lleida, on descobrí l’alta muntanya Acabada la guerra passà uns mesos al camp de concentració de Vernet d'Arieja Impulsor de l’excursionisme al Penedès, fou un dels fundadors de l’entitat Joventut Excursionista Vilafranquina 1944, clausurada els anys cinquanta Fomentà activitats com la neteja de camins i de fonts a la comarca i organitzà excursions collectives i campaments als Pirineus i als Alps El 1949, juntament amb els excursionistes Josep Llaudó, Cosme Milà germà seu i Joaquim Cabeza,…

Estudiós de la història de l’excursionisme, l’any 1947 ingressà al Club Excursionista de Gràcia, on dirigí la secció de muntanya 1953-57 i del qual fou vicepresident 1957-61 i 1969-71 i president 1971-74 Així mateix, a la Federació Catalana de Muntanyisme fou assessor de premsa 1962-66, cofundador i primer director tècnic de la revista Vèrtex 1966-68 i vocal de la Junta Directiva 1971-74 Formà part de la comissió del Centenari de l’Excursionisme Català 1976 i del Centenari de l’Ascensió de Jacint Verdaguer a la Pica d’Estats 1983, i creà la Travessa Matagalls-Montserrat 1972 Fou cofundador i…

Fundat el 1922, nasqué amb el nom de Grup Excursionista Mai Enrera Fou impulsat per Josep Buch i Parera, Jaume Martorell i Agustí Sobrevia El 1925 adoptà l’actual denominació El febrer del 1927 Eudald Canivell, un dels membres fundadors de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, promogué i fundà l’Arxiu de Gràcia Ja el 1927 començà a difondre aquestes aportacions a través del seu butlletí El 1928 la seva Secció de Neu organitzà el primer aplec d’hivern d’esquí El 1929 es creà la secció d’estudis a iniciativa d’Enric Ribas Dins d’aquesta secció es fundà el Grup de Recerques,…