Resultats de la cerca

Format el 1915, fou un collectiu pioner del naturisme El nexe comú dels seus membres era l’amor per la naturalesa i el país

Fundada el 1964 i coneguda per les sigles SAM, dinamitzà la vida excursionista i associativa a través de jornades, cursos formatius i concursos de fotografia i desenvolupà tasques de recuperació del patrimoni artístic de la comarca Practica excursionisme, senderisme, alpinisme, escalada en roca clàssica i esportiva, esquí de muntanya, raquetes de neu, espeleologia, descens de barrancs, BTT i altres activitats relacionades amb la muntanya

Fundada l’any 1986, està dedicada al senderisme i l’excursionisme en general Organitza la Marxa de Martorell de la Selva a Maçanet de la Selva i la Marxa Popular de les Masies L’any 2012 tenia 170 socis

El 1915 cofundà els Amics del Sol, que després de la Guerra Civil adoptà el nom d’Amics de Montserrat Durant els anys vint i trenta i com a membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, feu ascensions als Pirineus i a Montserrat El 1945 obrí, juntament amb Joan Mas i Carles Balaguer, una segona via al Cavall Bernat de Montserrat Collaborà en diversos llibres, com Itineraris montserratins 1961, Ermites i fonts montserratines 1967 i, juntament amb l’illustrador Francesc Navarro, Pintoresquisme montserratí 1981 Els membres del Grup Cavall Bernat, del qual formà part,…

En acabar la Guerra Civil Espanyola fundà l’Agrupació Excursionista la Garriga, de la qual fou el tresorer L’any 1976 fundà el Centre Excursionista Garriguenc i en fou el primer president 1976-84 Fou un dels primers a portar la Flama del Canigó des de Setcases a la pica d’Estats i a Sant Martí Participà en la collocació de la Moreneta al cim del Cavall Bernat Collaborà durant més de quaranta anys en els Aplecs del Matagalls Fou secretari de l’Associació d’Amics de Tagamanent, amb la qual collaborà des del 1986 L’any 1993 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

Soci de la secció excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del Centre Excursionista de Catalunya i dels Amics del Sol, fou membre d’honor del Grup Especial d’Escalada GEDE Durant els anys trenta i quaranta del segle XX feu escalades de dificultat a Montserrat i als Pirineus, i destaquen les dues primeres vies al Cavall Bernat la normal amb Josep Boix i Josep Costa 1935 i la de la paret nord-oest amb Joan Mas i Pere Bosquets 1945 Juntament amb la seva esposa, Teresa Farràs, realitzà travesses amb esquís als Alps i també expedicions i viatges d’aventura al Caixmir 1967, al…

Fundada el 1955, tenia les seccions de muntanya, escalada i folklore, i organitzava excursions, acampades, exploracions espeleològiques, marxes de regularitat i cursos d’espeleologia i d’esquí Els membres de la secció d’alta muntanya GEAM han organitzat ascensions a l’Iran, Alaska, l’Atles, l’Himàlaia, la Patagònia, el Yosemite, Kenya, Tanzània, els Andes, en les quals aconseguiren el cim de l’Aconcagua 1980, i el Cho Oyu 2005 Edità el llibre L’excursionisme a Vilanova i la Geltrú L’agrupació excursionista Talaia Cinquanta anys de continuïtat 1955-2005 2007 L’any 2009 tenia 610 socis i les…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…