Resultats de la cerca

Forma part de l’aglomeració urbana de Bilbao Hortalisses Pesca Indústria alimentària conservera, metallúrgica i de materials per a la construcció Central tèrmica molt important

El terreny és pla i aprofitat en una gran part per a l’agricultura 1 900 ha de secà unes 1700 de les quals són dedicades a oliveres i 85 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació titular és de 15 ha, i totes les terres són treballades en règim d’explotació directa El 62% de la població activa es dedica a l’agricultura, i el 20% a la indústria, amb desplaçament fora del poble la major part El poble 479 h agl 2006, sant-rafelins 240 m alt és situat a l’extrem nord del terme, a la vora dreta del riu de la Sénia a l’esquerra del riu, dins el terme d’Ulldecona Montsià, s’ha desenvolupat…

Fou un important focus de pietat per a la comarca empordanesa, en especial amb els seus jubileus, els anys que Santa Creu de Maig s’esqueia en divendres, i la seva església monumental és un compendi d’art i d’interès arqueològic Malgrat això, el seu origen és fosc l’any 878 era una petita cella monàstica discutida entre els monestirs de Banyoles, Sant Policarp de Rasès i la seu de Girona Prevalgué el domini de Banyoles, però obtingué la independència el 944 per un privilegi de Lluís d’Ultramar, recaptat pel noble Tassi, que sotmeté també el monestir a la Santa Seu Tassi 926-979 i el seu fill…

Comprèn el sector meridional del pla de la Perxa, fins al riu de Jardó i la Tet que constitueixen el límit septentrional del terme, i la vall del riu Fred fins al cim de Cambresdases 2 711 m alt, límit meridional El sector muntanyós és boscat A la plana hom conrea cereals 16 ha, de sègol, civada, ordi i blat, 7 ha d’hortalisses i n'hi ha 142 d’ocupades per prats i farratge la ramaderia és integrada per 130 caps de bestiar boví, aprofitats per a cria i per a llet Ha adquirit importància el turisme d’estiueig i hivernal El poble 108 h agl 1982, santperencs 1 571 m alt és aturonat, dominat per…

Modernament, la comunitat es traslladà a Sarrià, i l’antiga església ha mantingut el nom com a parròquia Fou fundada pels comtes de Barcelona Sunyer I i Riquilda, prop de l’antiga església de Sant Sadurní, al puig del Cogoll El 945 fou consagrada la seva església i s’hi aplegà la comunitat La primera abadessa fou Adelaida, dita Bonafilla, que sembla que era la filla dels fundadors es creu que és la mateixa abadessa Adelaida que entre els anys 942 i 949 regí el monestir de Sant Joan de les Abadesses i que més tard 986-994 tornà a regir el monestir de Sant Pere després de la destrucció d’…

El regadiu es limita a una petita horta vora el riu, amb un règim eventual de 15 ha d’hortalisses No hi ha activitat ramadera ni industrial La població ha conegut una forta estabilitat, a l’igual de la comarca, al llarg del s XIX, fins que a partir del 1920 ha baixat fortament, com els petits pobles agraris de la comarca, en contrast amb els pobles industrials El poble 35 h agl 2006, santperencs o sentperencs 172 m alt és 1 km a l’esquerra del riu, sobre un petit turó i amb una carretera local que l’uneix a la de València a Alacant per Alcoi Tenia al principi del s XVI 13 cases i pertangué a…

Pesca, farratge i indústria alimentària Església romànica de Santa María del Puerto s XII, amb creuer del s XVI i pòrtic del s XVIII

Fundat pel comte Ferran González 919, és una bella mostra del romànic castellà L’església, consagrada el 1088, fou totalment refeta s XVIII per Ventura Rodríguez El claustre s XI-XII, de dos pisos d’arcuacions sobre doble columna, és famós pels baixos relleus dels angles i per la collecció animalística dels seus capitells, obra de mestres del Llenguadoc Entre moltes obres d’orfebreria que s’hi conserven destaquen el calze mossàrab d’argent daurat ~1040 i el frontal romànic de coure on hi ha gravades figures dels apòstols En el seu escriptori foren…

Aquest estany, amb les maresmes que l’envolten, s’estén entre la Platja de Canet i la Platja de Sant Cebrià, nuclis turístics units per una carretera que segueix el cordó litoral el grau de desguàs travessa aquesta zona sorrenca al S de l’estany hom hi practica la pesca i la caça L’agricultura és la principal font de riquesa del municipi La vinya ocupa 584 ha 218 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres, 205 a la de vins d’aperitiu, 160 a la de vi corrent i 1 a raïm de taula Hi ha 142 ha d’arbres fruiters 37 en associació, 111 de…

El canal de Corbera marca el límit entre el sector pla i regat del N i la muntanya, coberta de bosc i garriga L’agricultura és l’activitat econòmica més important hi ha 56 ha d’arbres fruiters, en expansió 51 de les quals de presseguers i 4 de cirerers, 22 d’hortalisses 12 d’enciams i 8 d’escaroles i 17 de vinya, en regressió El poble 185 m alt se centra en l’església parroquial Sant Miquel, vora la riera de Sant Miquel o de Gimenell, afluent, per la dreta, de la Tet, envoltada pels veïnats del Mig, de Valltorta, d’en Marçalet i dels Masos