Resultats de la cerca

Hom en començà la construcció el 1592, arran d’una pretesa aparició de la Mare de Déu a la jove pastora Isabel Besora Acabat el 1601, en 1652-83 fou engrandit El cambril és del 1771 destruït el 1936 i refet el 1954

En són remarcables les fonts d’aigües minerals, que han afavorit l’aparició de comerç i de serveis relacionats balneari d’aigües termals Hi ha certa agricultura i ramaderia bestiar porcí Entre els monuments destacables s’hi troba el convent de les Dominiques, fundat pel comte-duc d’Olivares i en el qual fou enterrat

Construït el 1564, la seva primitiva i senzilla arquitectura ha estat modificada al llarg dels anys amb diverses aportacions La petita església, d’estil barroc, data del 1725, amb nau de reduïdes dimensions coberta amb voltes per aresta i murs xapats amb interessant ceràmica de Manises Guarda al seu interior el tríptic l’ Adoració dels Reis Mags , de Vicent Macip el sarcòfag del primer ermità, Juan d'Argés, i les pintures al fresc datades de Felipe Navarro 1728 que representen la tradicional aparició de la Mare de Déu i la primera rogativa oficial dels capítols eclesiàstic i secular, amb els…

Segons la tradició la Mare de Déu s’aparegué el 1190 a Joan Amorós, pagès de Sidamon, que tornava del molí de Balaguer, i l’ajudà a sortir, amb la mula, d’un terreny pantanós proper de Bellvís El nom, segons la tradició, prové de les cordes que lligaven la càrrega del pagès, que s’uniren miraculosament després de tallades El culte es constata des del s XIV El 1592 s’hi establí una comunitat de trinitaris, que tingueren cura del santuari El 1510 hi acudien el dimarts de Pasqua una vintena de parròquies veïnes en processó Tenia una confraria, creada pel papa Urbà VIII el 1641 Hi ha…

El terme és travessat pel riu Magre al sector septentrional i és accidentat al meridional pels contraforts de la serra d’El Caballón i de la de Dosaigües El matollar ocupa una quarta part del territori, i la resta és conreada en règim de secà, llevat unes 200 ha prop del riu Magre, dedicades sobretot a tarongers, i també a hortalisses El conreu principal és el de la vinya 1 300 ha —que produeix moscatell per a mistela i per a consum en fresc i vi de bona qualitat—, seguit pels de garrofers i d’oliveres Hi han estat installades algunes granges La població, en retrocés, tendeix a estabilitzar-…

Des del segle XI el lloc pertanyia al monestir de Sant Pere de Besalú, on fou fundat un priorat, documentat el 1198 El primer decenni del segle XV fou abandonat pels benedictins el títol prioral continuà fins el 1784 i el culte fou encarregat a sacerdots seculars Per l’estat d’abandó, el 1457 la capella fou posada en entredit fins a la miraculosa aparició de Maria, segons la tradició, a Miquel Noguer 1483 Aquest fet comportà la visita de nombrosos pelegrins fou creada una junta d’administració, composta per membres de les parròquies veïnes, amb una comunitat de preveres,…

Ocupa la vall del torrent d’Esporles , des de la capçalera fins a la seva entrada al pla de Palma El 42,92% del terme és conreat hi predominen els conreus de secà 1 467 ha, 95,68% el regadiu hi ocupa només 66 ha 4,32% a les terres millors del fons de la vall, pròximes al torrent Al secà es destaquen les oliveres 597 ha a les parts altes i muntanyoses, els garrofers 435 ha, els ametllers 335 ha, els cereals 80 ha, les figueres 8 ha i altres arbres fruiters 12 ha A les terres útils no conreades predomina el bosc de pins 619 ha i alzines 898 ha i la garriga 318 ha La ramaderia, complement del…

Situació i presentació El terme s’estén als vessants de la dreta del riu Negre que li dona el nom, o riera de Solsona, que forma en una bona part el límit septentrional, fins a l’altiplà SW on s’alça l’important santuari del Miracle 861 m, a la divisòria d’aigües del Cardener i el Segre, i fins al sector SE centrat pel poble de Su, a la capçalera de la riera de Matamargó Aflueixen al riu Negre diversos afluents, com els torrents de Galtanegra i d’Avellanosa El Cardener forma en part el límit NE Limita al NW amb el terme d’Olius sector del S de Solsona, al NE i l’E amb el de Clariana de…

La geografia Situada al centre de la depressió de l’Ebre, a la vora del riu i a la confluència d’aquest amb el Gállego i el Huerva, i equidistant de les zones industrials de Catalunya i la mar Cantàbrica i de Madrid, a les quals li donen fàcil accés les valls dels rius La seva situació de cruïlla li ha estat favorable al llarg de la seva història, i en l’actualitat n’ha potenciat el desenvolupament industrial Al llarg del segle XX ha triplicat la població, sobretot a partir dels anys cinquanta 264456 h 1950 Històricament, la ciutat es desenvolupà a la dreta del riu, al voltant del nucli antic…

El terme és dividit de nord a sud pel sector meridional de les serres de Llevant puig de Sant Salvador, 509 m el sector oriental, o sa Marina, és format per la plataforma estructural vindoboniana, que acaba en una costa rectilínia i esquerpa, amb espadats de poca altura, on s’encaixen antics torrents, que a la desembocadura formen cales i resguards, entre els quals, de nord a sud, es destaquen cala s’Algar, Portocolom el més important, cala Marçal, cala sa Nau, cala Mitjana i cala Ferrera al sector occidental hi ha les terres més fèrtils, formades per alluvions quaternaris de terra rossa i…