Resultats de la cerca

Coincideix gairebé amb la conca tancada per les serres de Cabrera 809 m alt, de La Umbría 845 m i la serra de les Salines 1 090 m, on s’aboquen els barrancs de Trasmasierra i Alaines El paisatge, que és un exemple paradigmàtic del relleu subàrid, amb serres, glacis i la llacuna de les Salines , que abans de la dessecació ocupava 1,5 km 2 , amb 5 km de perímetre que podien esdevenir 11 km en les màximes inundacions Els sòls negres de glei i les plantes halòfiles permeten de reconstruir el perímetre Una revinguda del nivell de les aigües el 1751 quan feia 30 anys que no treien sal obligà a…

Ocupa un ampli sector de glacis d’acumulació entre els contraforts de la serra de les penyes Roges 905 m alt al N, la serra de l’Arguenya el Puntal, 704 m la Sella, 1 024 m a l’E i la serra de Cabrera 869 m a l’W L’escorrentia oberta cap a migjorn va vers el Vinalopó, que travessa el terme de N a S, i al qual aflueixen la rambla de la Torre i la del Barranquet, ambdues per l’esquerra la del Carrascal, a la dreta, s’espoltreix en ple glacis A part 1 600 ha, classificades com a pastures, i 316 ha de llenya baixa, n'hi ha unes 2000 com a conreu de secà vinya, oliveres i cereals i 236 de regadiu…

Aquest pla és enquadrat per aspres serres de direcció SW-NE i és dividit en dos per una alineació més suau La serra d’El Castellar i el cabeç de La Virgen tanquen el flanc W, la serra d’El Morrón el N, l’anticlinal cretaci dolomític de la serra de Sant Cristòfol o de La Villa domina la porció oriental, i al SE s’alça l’anticlinal eocènic, bolcat al N, de Peña Rubia Al SW tanca el circuit la serra de les Salines 1237 m alt La rambla del Vinalopó a Santa Eulàlia té un mòdul de 0,44 m 3 /s, però hi ha tingut revingudes de 350 m 3 /s i estiatges absoluts Un ric aqüífer subterrani és acumulat per…

Baixa des dels 900 m de la Replana del Morro, al N, fins als 500 m del pla del riu, desviat al S pels esperons de la serra de Sant Cristòfol Hom reserva prop de la meitat del terme a matolls i espartars espontanis Hi predomina el conreu de secà, principalment d’oliveres i vinya Al regadiu, alimentat per les aigües de la vall de Beneixama i les del Vinalopó, destaquen les pomeres i les pereres, a més de l’ordi i les hortalisses, limitades per les glaçades, que es prrollonguen fins a l’abril La població —els últims catalanoparlants en aquesta latitud— es troba estabilitzada demogràficament El…

Situat a la vall de Biar, als corredors longitudinals del prebètic valencià, el terme és allargassat de NW a SE formant un glacis recolzat a la solana de la Replana 989 m, accidentat només pel tossal de Sant Bartomeu 687 m El curs alt del Vinalopó corre al sud del terme marcant l’eix NE-SW del corredor El sòl és inculte en uns dos terços, que fins al s XVIII eren extenses pinedes, posteriorment esdevingudes pastures, espartars i brolla El secà consta d’olivera, vinya i ametller, i el regadiu es beneficia de les séquies del Rec de Dalt i del Rec de Baix, que arrenquen del Vinalopó Hi ha…

Forma part de la vall de Biar, a la conca alta del Vinalopó, riu que travessa el terme en direcció NE-SW L’agricultura ocupa la meitat de la superfície del terme predomina absolutament el secà 2951 ha sobre el guaret 1360 ha i el regadiu 429 ha, que produeix fruiters i hortalisses Els conreus més estesos són les oliveres, els ametllers, els cereals i la vinya La propietat de la terra és bastant repartida i predomina el règim d’explotació directa La ramaderia ovina i la porcina tenen una certa importància Les indústries tradicionals alimentàries farineres, olis, dolços i torrons i de…

El terme, a la dreta del Vinalopó, s’estén fins a la serra d’Ontinyent i la serra de Beneixama Hi ha 1700 ha sense conrear, aprofitades parcialment per a pastures De les 1900 ha conreades, 1150 són de secà, amb predomini de la vinya 470 ha, l’olivera 370 ha, l’ametller 210 ha i els fruiters 100 ha El regadiu 340 ha a la zona més baixa, és dedicat als fruiters 220 ha, on és conreada una varietat de pomera que porta el nom de la vila, i a hortalisses 120 ha La propietat és bastant repartida La indústria alimentària i petits tallers tèxtils i de joguines ocupa el 40% de la població activa La…

Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central el…

Situació i presentació Limita amb Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet a l’W municipis amb els quals forma un sector d’una certa homogeneïtat que hom ha volgut anomenar el Barcelonès del Nord, el Barcelonès Oriental, el Baix Besòs, etc, i al qual, segons com, s’inclou Tiana i Montgat a l’E amb la mar Mediterrània, amb 4,8 km de platja, amb Tiana i amb Montgat Maresme i al N amb Montcada i Reixac Vallès Occidental i Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental Badalona s’estén entre la Serralada Litoral o Serra de Marina i la mar, a la plana litoral formada per la sedimentació dels…

Situació i presentació Limita al N amb Esplugues de Llobregat i Barcelona al S amb el Prat de Llobregat la riba oriental del riu i Barcelona, i a l’W altra vegada amb Esplugues i Cornellà D’acord amb la divisió comarcal del 1987, basada en l’establerta el l936, pertany a la comarca del Barcelonès, que comprèn des del Besòs fins al Llobregat Malgrat l’adscripció, l’Hospitalet és en la realitat una ciutat entre el Barcelonès i el Baix Llobregat, i la seva vida es mou a cavall d’aquestes comarques, oscillant cap a l’una o cap a l’altra segons els atzars del moment El consistori aprovà el 1987…