Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Susqueda

Ajuntament de Susqueda, amb el Far al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la vall del Ter, a la zona de contacte entre les Guilleries i el Collsacabra.
Situació i presentació Limita al N amb el terme de les Planes d’Hostoles Garrotxa, al NE amb Amer, a l’E amb la Cellera de Ter, al SE i S amb Osor, al SW amb Sant Hilari Sacalm i a l’W amb Rupit i Pruit OsonaEl Ter passa profundament encaixat entre la serra de Sant Benet 1149 m, al S, on es dreça el santuari i antic priorat del Coll, i els cingles que formen el límit oriental del pla de Montdois, al N El sector septentrional és drenat per la riera de Rupit i presidit per la impressionant cinglera del Far amb el santuari, que domina el pla de Sant Martí Sacalm El gran pantà de Susqueda, a l’…
Sils
Sils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la depressió selvatana, en un territori pla que donà lloc a la formació de l’antic estany de Sils, dessecat a mitjan segle XIX, de caràcter endorreic.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Vilobí d’Onyar, a l’W amb els de Santa Coloma de Farners i Riudarenes, al S amb els de Maçanet de la Selva i Vidreres i a l’E amb el de Caldes de Malavella Fins a mitjan segle XIX hi hagué l’estany de Sils, de caràcter endorreic, format pels escórrecs de les aigües pluvials procedents dels sectors més alts de Vallcanera, Caldes de Malavella i els vessants interiors de la Serralada Litoral Els límits de la llacuna, dessecada definitivament el 1845, resten encara assenyalats per fites que van des de prop de l’Hostal de la Granota fins al…
Sant Rafel del Maestrat

Aspecte del poble de Sant Rafel del Maestrat
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat en el sector septentrional de la comarca; és limitat al N en tota la seva llargària pel riu de la Sénia (a la vegada, límit del País Valencià), i al S pel barranc de la Barbeguera, afluent del riu Cérvol.
El terreny és pla i aprofitat en una gran part per a l’agricultura 1 900 ha de secà unes 1700 de les quals són dedicades a oliveres i 85 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació titular és de 15 ha, i totes les terres són treballades en règim d’explotació directa El 62% de la població activa es dedica a l’agricultura, i el 20% a la indústria, amb desplaçament fora del poble la major part El poble 479 h agl 2006, sant-rafelins 240 m alt és situat a l’extrem nord del terme, a la vora dreta del riu de la Sénia a l’esquerra del riu, dins el terme d’Ulldecona Montsià, s’ha…
Sant Mateu del Maestrat
L’església de Sant Mateu del Maestrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat entre els turons de la serra de Valldàngel, al S i al SE, i la rambla de Cervera al N.
El terme és relativament pla al sector central, el pla de Sant Mateu , continuació vers el N de la foia de les Coves, drenat pel barranc de Sant Mateu , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves, i només destaca la roca dels Ermitans, cap al NW, i el coll de la Mare de Déu dels Àngels, al SE, al N de les Talaies d’Alcalà El 36% de les 6506 ha de superfície no és conreable, i la resta és dedicada a oliveres 2080 ha, vinya, ametllers i cereals, més 140 ha de regadiu, on hom conrea llegums i fruiters La ramaderia era la font de recursos tradicionalment predominant la vila era el cap de la…
Sant Julià del Llor i Bonmatí

Detall d’una plaça a Bonmatí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, situat al N de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi d’Amer, del qual formà part fins el 1983, any en què els dos agregats se n'independitzaren El Ter configura el límit ponentí amb la Cellera de Ter, el meridional amb Anglès i el de llevant amb Bescanó aquest darrer, de la comarca del Gironès limita també a llevant amb els termes de Sant Gregori i de Sant Martí de Llémena, ambdós del Gironès Comprèn els pobles de Bonmatí, cap de municipi, i Sant Julià del Llor Hi arriba la carretera N-141 de Girona a Anglès Del poble surten dues carreteres, una que mena a Sant Martí de Llémena i que enllaça…
Sant Jordi del Maestrat

Aspecte de la vila de Sant Jordi del Maestrat
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, al sector septentrional de la comarca; el terme és allargassat, de SW a NE, amb el sector meridional més elevat, limitat pels colls de Càlig i de la Bassota, i el centre i el nord sobre el piemont prelitoral; és limitat al N pel riu de la Sénia.
Les aigües són drenades directament cap a la mar pel barranc de la Barbeguera o de la Figuereta, al N, el riu Cérvol, al centre, i el barranc de Surrac, al S El 20% del territori és de muntanya improductiva La resta correspon a conreus de secà, amb predomini tradicional de l’olivera, acompanyada de garrofers, ametllers i vinyes La vila 678 h agl 2006, santjordiencs 175 m alt és situada sobre un petit turó, a la part SW, la més accidentada del terme, sobre la carretera de Vinaròs a Morella La població té l’origen en uns masos d’origen islàmic —més tard anomenats el Mas d’Estellers o d’…
Sant Hilari Sacalm
Panoràmica de la vila de Sant Hilari Sacalm, considerada com la capital de les Guilleries
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva situat al límit amb la comarca d’Osona, al mig de les Guilleries.
Situació i presentació Limita al NE amb els municipis d’Osor i Susqueda, a l’E amb Santa Coloma de Farners, al S amb Arbúcies, a l’W amb els d’Espinelves i Vilanova de Sau i al N amb Rupit i Pruit els tres últims pertanyents a la comarca d’Osona S’estén des del pla de les Arenes 1086 m, a l’W, fins al puig de Sant Miquel o de Solterra 1202 m al NE, la serra de la Gavarra 1182 m al NW, i la serra del Pedró 929 m a l’E Comprèn la capçalera de la riera d’Osor dita també, a l’inici, de Vallicrosa, de la Fontvella o de la Fontpicant Dins del terme hi ha prop d’un centenar de fonts d’aigua…
Sant Feliu de Buixalleu

Vista del petit nucli de Sant Feliu de Buixalleu (Selva)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva situat al sector sud-occidental de la comarca.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Riells i Viabrea i Breda SW, Arbúcies NW i N, Santa Coloma de Farners N, Riudarenes NE, Maçanes E, Hostalric SE, Fogars de la Selva S i Sant Celoni SW, aquest últim de la comarca del Vallès Oriental El territori és muntanyós, especialment al sector septentrional, situat als contraforts dels massissos del Montseny i de les Guilleries, on abunden els boscos d’alzines, d’alzines sureres, de pins i de castanyers El terme s’estén al marge esquerre de la Tordera, que en forma el límit meridional, i comprèn la vall baixa de la riera d’Arbúcies…
Santa Magdalena de Polpís

Vista de Santa Magdalena de Polpís
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la vall de la rambla d’Alcalà (dita també barranc de Polpís), dominada a llevant per la serra d’Irta (on s’aixecava l’antic castell de Polpís) i a ponent per les talaies d’Alcalà, de les quals baixa el barranc de les Talaies o del Mas, que aflueix a la rambla d’Alcalà, aigua avall del poble.
La vall és aprofitada pel camí tradicional de Barcelona a València carretera, autopista i ferrocarril El territori improductiu, al sector muntanyós, ocupa 2450 ha bosc i matollar De les 2350 ha censades com a secà només són conreades poc més de la meitat, dedicades sobretot a garrofers i oliveres, substituïts progressivament per ametllers Hi ha granges avicultura El 28,5% de la població activa treballa en la indústria, el 25,8% en els serveis, el 22,8% en l’agricultura i el 20% en la construcció Aquesta diversitat és deguda a la proximitat de Benicarló i Peníscola Així i tot, la població, que…
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Selva, al sector de contacte entre el massís de les Guilleries i la depressió gironina.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis d’Osor i Brunyola, a l’E amb els de Vilobí d’Onyar i Sils, al s amb els de Riudarenes i Sant Feliu de Buixalleu, i a l’W amb els de Sant Hilari Sacalm i Arbúcies La riera de Santa Coloma o Major, que neix als territoris de Sant Hilari Sacalm, travessa d’W a E el terme i rep la riera de Castanyet prop de la ciutat El sector NW és accidentat amb una sèrie de muntanyes d’altitud mitjana no arriben als 1000 m i que constitueixen els contraforts de Santa Bàrbara, de l’Espinau amb el coll de Roscall, del Pedró i el serrat del Corb, que la vall de…