Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Sanui i Alins
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, al qual s’uní el 1969 el d’Alins de Llitera (i que prengué el nom de Sanui i Alins), al límit septentrional de la Depressió Central Catalana, drenat per la Sosa de Peralta i la Sosa de Sanui.
Un terç del territori és ocupat per la brolla la resta és dedicada a conreus de secà cereals 1500 ha, ametllers 400 ha i oliveres 350 ha Uns dos terços de la terra agrícola són constituïts per explotacions inferiors a 50 ha amb una mitjana de 25,4, en gran part de conreu directe La ramaderia és complementària Des del 1900 ha sofert un despoblament del 47% La vila de Sanui 281 h agl 1981 456 m alt a mitjan segle XIX era encara assenyalat dins el terme la caseria d' Herbera , és al límit actual del domini lingüístic català El seu parlar manté, dintre el dialecte ribagorçà, trets característics…
Santa Margarida i els Monjos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Santa Margarida i els Monjos anomenat també els Monjos és situat al SW de la comarca de l’Alt Penedès Té una extensió de 17,2 km 2 i limita al N amb els termes de Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès, a l’E amb Vilafranca del Penedès i amb Olèrdola, al S i SW amb Castellet i la Gornal i a l’W amb Castellví de la Marca El poble dels Monjos és el cap d’un municipi caracteritzat per la proliferació de diversos nuclis de poblament Els habitants, però, es concentren especialment en els pobles dels Monjos i la Ràpita El terme és travessat per la carretera…
Saünc
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb la vall aragonesa de Gistau, a la vall de Benasc, aigua amunt de l’estret de Saünc.
S'estén als vessants meridionals del pic de Posets 3371 m alt, el d’Escorbets 2209 m i els pics de Bagüenyola 3009 m, i comprèn dues grans valls afluents de l’Éssera per la dreta la vall de Saünc , drenada pel torrent de Llisat, que davalla de l’estany de Barbarissa, i la vall de Grist, formada per les valls de Llardana i dels Ivons i que rep per la dreta l’aigüeta de la Vall que té com a capçalera la vall de Bagüenya A l’esquerra de l’Éssera hi ha l’antic terme d’Eressué, presidit pel pic d’Eressué 1825 m Les valls de capçalera, centrades per extensos circs lacustres alguns d’alimentats per…
Vilafranca del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi, d’una extensió de 19,65 km 2 , és situat a la depressió que centra la comarca de l’Alt Penedès, i ocupa la part central de la plana, al sector de l’esquerra del riu de Foix Té una forma irregular i és envoltat al N pels termes de les Cabanyes i la Granada, a l’E per Sant Cugat Sesgarrigues i Olèrdola, al s per Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola, i a l’W per Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès El municipi és format per la vila de Vilafranca i els veïnats disseminats del Bordellet, el Molí d’en Rovira, el Carrer d’en Perepau, les Salines i la Serreta,…
Viacamp i Lliterà
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al qual fou annexat el 1962 el de Fet.
El terme antic és estès a la dreta de la Noguera Ribagorçana límit oriental el sector meridional és accidentat per la serra de Montgai o el Montsec d’Estall, que en aquest indret forma la paret occidental de l’estret de Mont-rebei al sector septentrional, més planer i drenat pel barranc de les Ortogues, afluent de la Noguera, es localitza la major part de l’escassa població, en ràpid procés de despoblament, accentuat a partir de 1960, i els conreus ocupen tan sols el 6,4% del terme El regadiu ocupa només 2 ha conreus herbacis el 69% de la superfície llaurada és dedicat als cereals, gairebé…
Valljunquera
Municipi
Municipi del Matarranya, al sector septentrional de la comarca, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó.
El terme s’estén des de la serra de Lliri 689 m alt, al S, termenal amb el municipi de Fórnols de Matarranya, fins a la vall de Massalió, tributària del Matarranya, per l’esquerra El territori és drenat, a més, per la vall Junquera, tributària del Matarranya, a través del torrent de les Canals L’agricultura és la principal activitat econòmica Al regadiu que aprofita l’aigua de fonts, hom conrea cereals i hortalisses, i al secà, 950 ha són dedicades als cereals blat, 60 als ametllers, 100 a la vinya i 1 200 a les oliveres Predominen les pinedes i la garriga La ramaderia és integrada per…
Valldellou
Municipi
Municipi de la Llitera, al límit amb la Noguera, estès a la dreta de la Noguera Ribagorçana; comprèn la vall baixa del barranc del Molí del Pubill, que entra al terme pel congost de Camporrells (entre les serres del Volterol i de la Volteria, aquesta amb 842 m alt), afluent a la Noguera.
Formen el límit sud-occidental les serres del Solà, de roca Foradada i de Pinyana Al sector muntanyós hi ha 2607 ha de boscs de pins i alzines i 30 ha de garrigar, i a la fondalada de la vall es localitzen els conreus 776 ha 195 ha d’ordi, 25 ha de blat, 60 ha d’olivera, 40 de trepadella i 40 d’alfals, 11 d’arbres fruiters, 10 de guaret i 297 de pastura La ramaderia consta de 1000 caps de bestiar oví, 83 de porcí i 10 de boví hi ha apicultura El 68% de la població activa tenen com a principal ocupació l’agricultura Hi ha bestiar porcí i oví, avicultura i apicultura Hi ha un fort corrent…
la Vall de Lierp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, format per la vall de Lierp
, estesa entre el Turbó (2 492 m alt), al N, que la separa de la vall de Bardaixí, i la serra del Jordal (1 553 m alt), al S, que la separa de la vall de Vacamorta.
Drenen la vall, vers l’W, el torrent d’Espluga tributari de l’Éssera a través del Rialbo, format a l’extrem occidental del terme per la unió dels torrents de Paderniu i de Serrat, procedents del Turbó, i, vers l’W, el torrent de la Vall, que davalla de les Viles de Turbó, afluent per la dreta de la ribera de Vilacarle tributària de l’Isàvena Els erms ocupen el 28% del terme, el pasturatge i les prades naturals de secà el 6% i els boscs de roures i pi roig el 14% A les terres de conreu els predominen els cereals amb 633 ha 1991 que representen el 98% del total un 53% d’ordi i un 42% de blat El…
Avinyonet del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a la zona de contacte entre la Depressió Prelitoral Catalana i els contraforts del massís de Garraf.
Situació i presentació El municipi d’Avinyonet del Penedès és situat a la banda de llevant de la comarca de l’Alt Penedès, amb una extensió de 29,13 km 2 Limita al NW amb el terme de Santa Fe del Penedès, al N amb l’enclavat del Cortei o Cortell, del municipi de la Granada, i amb Subirats, a l’E amb Olesa de Bonesvalls, al S amb Olivella Garraf i Olèrdola i a l’W amb Sant Cugat Sesgarrigues i la Granada El poblament del terme és molt disseminat El cap de municipi és Avinyó Nou, el nucli de poblament més important del terme Altres nuclis habitats són Clariana, Collblanc, la Garrofa, les…
el Torricó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, a la plana regada al S de Tamarit, drenat pel torrent d’Orriols i la clamor Salada, que separa el terme dels altiplans d’Almacelles (Segrià).
És regat pel canal d’Aragó i Catalunya Hi ha 2857 ha de regadiu i 90 ha de secà Els conreus principals són els cereals 950 ha d’ordi, 425 de blat, 170 de blat de moro i 63 de civada, els arbres fruiters 370 ha de pomeres, 265 de pereres i 80 de presseguers, les plantes farratgeres 400 ha d’alfals, 70 de trèvol i trepadella i 50 de melca també hi ha 45 ha d’hortalisses, 10 ha de llegums, 10 ha de patates, 4 ha d’arròs, 5000 ametllers i 1000 oliveres El cens ramader és de 15000 caps de bestiar porcí, 2000 d’oví, 1000 de boví i 30000 d’aviram Hi ha dues cooperatives agrícoles La indústria, molt…