Resultats de la cerca

La part muntanyosa és en part coberta de pinedes i carrascar Es conreen 5012 ha, de les quals 2757 són de regadiu el 55% i 2 555 de secà Els conreus principals són els cereals l’ordi 1846 ha i el blat 1746 hi ha a més, 22 ha de civada i 2 de sègol L’alfals ocupa 267 ha i d’altres farratges 196 Hi ha 185 ha d’ametllers, 138 d’oliveres, 63 de pomeres, 42 de presseguers, 77 d’hortalisses, 28 de llegums, 34 de patates, i 24 de pereres, 18 de vinya i 9 de gira-sol La ramaderia és important 2500 caps de porcí, 3000 d’oví i més de mil de boví Hi ha també avicultura 4000 caps d’aviram i…

El sector d’horta de la riba del riu, al N de la presa de Vilella, ha estat ampliat modernament pel canal de Saidí, derivat del canal d'Aragó i Catalunya El regadiu ocupa així bona part del terme i permet la subsistència de la població disseminada, bé que escassa Els principals conreus són les hortalisses, el cotó, els arbres fruiters que han anat desplaçant la tradicional figuera, així com les oliveres La major part dels nous regadius és ocupada pels cereals 1500 ha de blat i 400 d’ordi, el blat de moro 200 ha i el farratge 200 ha El bestiar de llana i porcí i l’avicultura, així com les…

Situat a l’alta Llitera, és accidentat per alineacions subpirinenques, ja dins el pla inclinat de la Depressió de l’Ebre, formada per gresos i argiles rogenques el plec més septentrional és format per un anticlinal diapíric de guixos en el nucli i que origina deus salades, d’uns 650 m alt un altre de més potent, format per calcàries i gresos, s’enlaira a 785 m al tossal Gros, als vessants del qual hi ha l’antic poble, castell i santuari de la Móra Les aigües s’escolen per la Sosa de Peralta, tributària del Cinca, formada pels barrancs de Calassanç i de Gavasa Els ermots i les pastures ocupen…

El sector septentrional és accidentat pels contraforts orientals de la tuca d’Urmella 2325 m alt i per la muntanyeta de Denui 2514 m, a la zona axial pirinenca, que separen, respectivament, la conca de l’Isàvena de la de l’Éssera, a l’W, i de la de la Valira de Castanesa vall de Castanesa, a l’E Els conreus es localitzen al sector central, més planer altiplans de les Paüls , prop ja de les serres interiors dels Prepirineus, al S, que formen les parets del congost d’Ovarra Unes 396 ha el 9% del terme són terres ermes, 410 ha el 10% són conreades i a la resta predominen els pasturatges el 65%…

El terme comprèn l’ombria de l’esquerpa Serrella 1 359 m alt, coberta de pedrisses i de les imponents agulles nummulítiques anomenades els Frares Prop del poble s’alça el tossal del Borreguero 696 m alt, i el municipi s’aboca al riu de Seta, que, tot formant meandres, ha tallat profundament les margues burdigalianes Hi conflueixen els barrancs de la Vinyeta i de Marafí Entre alzinars, pinedes i garriga, hi ha 1 020 ha, àrea superior als conreus, car el secà cadastrat és de 743 ha de fet, però, amb prou feines són conreades 180 ha d’oliveres, 80 d’ametllers i quelcom de cereals El regadiu 33…

El terme és drenat, a més, pel barranc de la vall d’Aura, que aflueix al Matarranya ja dins el municipi de la Freixneda Gran part del terme 1 087 ha és cobert de pinedes i brolla de romaní Els cereals 181 ha, especialment de blat, les oliveres 598 ha i la vinya 67 ha són els principals conreus de secà patates, hortalisses, cereals i farratge són els conreus de regadiu 53 ha, localitzats vora el Tastavins i el Matarranya i regats per una séquia que pren l’aigua del primer La ramaderia bestiar oví, cabrum i porcí i la cria d’animals de granja complementen les activitats econòmiques La vila 352…

El sector forestal 2 700 ha és ocupat per pins, alzines i matollar Les terres de conreu 900 ha representen el 25,7% del total El regadiu, que aprofita l’aigua del Tastavins, es limita a unes 50 ha hortalisses, cereals, patates i oliveres El secà és destinat a oliveres, ametllers, cereals i vinya Hi ha bestiar oví, avicultura i apicultura Hom explotava 1970 jaciments d’argila refractària Les activitats industrials derivades de l’agricultura complementen l’economia La vila 328 h agl 1981 627 m alt és al peu d’un tossal 798 m alt on hi ha l’ermita de Sant Rafael El lloc pertangué a l’orde…

La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar L’agricultura, totalment de secà, és dedicada principalment al farratge 67% prats dalladors, 13% trèvol, 20% alfals Hi ha ramaderia de bovins 336 caps i d’ovins La vila 121 h agl 1996 1 221 m alt és a l’esquerra del barranc de Gia , afluent de l’Éssera per la dreta l’església parroquial de Sant Martí posseïa un important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de sant Martí, del segle XIII, actualment al Museu d’Art de Catalunya, una de les rares obres catalanes de l’època que és signada Johannes Pintor

Drenen el territori diversos barrancs, que desguassen al riu d’Alcoi dins el terme d’Alcosser La font de l’Albufera i d’altres permeten el regadiu d’unes 30 ha Al secà hom conrea oliveres, vinya i cereals El poble 277 h agl 2006, gaianers 420 m alt és al pla del terme l’església parroquial de Sant Jaume fou erigida el 1535 Hi ha un antic palau dels comtes de Cocentaina Antic lloc de moriscs 62 focs el 1609 de la fillola de Cocentaina, pertangué al comtat de Cocentaina Hi ha importants restes de la cultura del bronze al Cercat de Gaianes , als vessants de la serra de Benicadell

Una gran part del terme és ocupat per bosc de pins i matollar L’agricultura, al fons de les valls, és predominantment de secà i és dedicada sobretot a les oliveres Hom hi conrea també vinya, ametllers i cereals Hi ha molins d’oli La vila 164 h agl 1981 706 m alt és al cim d’un serrat A llevant hi ha la barriada de Soldevila i a migdia la de Cantonet L’església parroquial és dedicada a santa Maria Prop seu hi ha el santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Fórnols El 1971 fou agregat al municipi de la Freixneda, però el 1982 hom l’ha tornat a segregar