Resultats de la cerca

El terme, extens, forma part de l’altiplà de Requena ja al límit amb Castella és drenat per El Regajo, afluent per la dreta del Túria i accidentat per la serra d’El Picacho 1 305 m alt, al NW El sector muntanyós ocupa unes 7 000 ha 70% del total de boscs de pins 5 500 ha i matollar 1 500 ha, en una bona part de propietat comunal L’agricultura és bàsicament de secà 2 700 ha, dedicada a cereals 1 400 ha de blat i ordi i a vinya 1 300 ha el regadiu es limita a 60 ha d’hortalisses i patates La ramaderia consta de bestiar de llana i de porcí Les activitats industrials derivades de l’agricultura…

Situació i presentació El terme és situat al N de la comarca, a la vall baixa del Ser, a la seva confluència amb el Fluvià, on hi ha la resclosa de Serinyà, inaugurada el 1929 El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l’antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers Al S confronta amb el terme de Porqueres, límit que coincideix en gran part amb el curs de la riera de Rodeja i el torrent del Clot de Guixeres, afluent de la riera de Rodeja Al collet de Guixeres, el límit tomba amunt pel cim del serrat que separa el municipi del de Sant Miquel de Campmajor Seguint cap al N, després de travessar…

Situació i presentació Comprèn tota la vall de la riera de Campmajor, des del seu naixement sota la serra de Trentinyà fins a l’aiguabarreig amb el Ritort, que acaba desguassant al Ser Aquest riu drena la part septentrional del terme, la qual, pel coll de Salom, a la serra de la Creu Blanca, i el torrent de la Miana o del Junyell, afluent del Fluvià, limita amb el municipi de Sant Ferriol Garrotxa Formen la vall de Campmajor, a llevant, els contraforts septentrionals de la serra de Rocacorba, que pel collet de Guixeres, la serra del Ginestar, el serrat del Mig i el serrat del Bac, limita amb…

Situació i presentació A migdia el municipi afronta amb els termes gironins de Sant Gregori, Sant Julià de Ramis i Canet d’Adri i a septentrió, amb Camós i Cornellà del Terri Accidentat pels contraforts orientals de la serra de Rocacorba, el puig de Sant Dalmau fa de límit nord-occidental del terme amb el de Canet d’Adri A part del Revardit, altres rieres que drenen el municipi són les de Riudellots i de Marimanya, afluents també per la dreta del Terri la de Riudelleques, que fa parcialment de límit occidental amb Canet d’Adri i amb Sant Gregori, desguassa al Ter capçalera de la riera de…

Ocupa l’extrem occidental de la comarca, a l’esquerra del Cabriol, a l’inici d’aquest riu com a ratlla fronterera del País Valencià i Castella i que era tradicionalment travessada pels ponts de Pajazo i de Contreras Aprofitant l’encaixament del riu que la carretera salva pel port de Contreras ha estat construït el pantà de Contreras, que ocupa part del terme pont de Contreras Quasi dues terceres parts de la terra no són conreades 2 000 ha són de pinedes, i més de 1 000 són cobertes pel pantà El conreu s’estén sobre 2 300 ha, 2 100 de les quals de secà, amb característiques castellanes 1 100…

Situació i presentació El terme municipal de Porqueres ocupa una superfície al pla de Banyoles la riba occidental de l’estany de Banyoles forma el límit oriental del terme, i ja dins del de Banyoles hi ha el petit estanyol de Porqueres El sector occidental del terme és accidentat pels contraforts nord-orientals del massís de Rocacorba, que són les serres de Pujarnol i de Sant Patllari 652 m més al N hi ha la serra del Ginestar El límit septentrional del terme coincideix parcialment amb el curs de la riera de Rodeja, afluent del Fluvià, i passa després pel collet de les Boixeres, que fa de…

Ocupa l’extrem septentrional de la comarca, en contacte amb els Serrans i la Foia de Bunyol Forma la vall mitjana del riu de Xera o riu de Sot , o rambla d’El Reatillo , afluent del Túria per la dreta, amb un relleu força muntanyós, que neix al S del terme de Xelva Serrans, drena una petita part dels de Loriguilla Serrans i Requena Plana d’Utiel i després de travessar els de Xera i Sot de Xera s’uneix al seu collector al S del de Xulella Serrans El territori s’alça ràpidament per sobre els 1000 m alt, al S i a l’W, mentre que el riu travessa les serres molt encaixat congost de Tormagal…

Situació i presentació El terme arriba des de la dreta del Fluvià fins prop de la riba esquerra del Ter Ocupa la serralada que separa les conques d’ambdós rius i les valls de les nombroses rieres que drenen el terme, principalment la riera de la Farga, afluent del Ter, i els seus torrents de Règalo i de Siriana El límit septentrional del terme és format parcialment pel Fluvià, però inclou un meandre de l’esquerra d’aquest riu En aquest sector, el riu fa de límit entre Vilademuls i els termes de Pontós, al NE, i Navata, al N, municipis de l’Alt Empordà A l’E, el límit amb el terme de Bàscara…

El terme, molt extens, es troba al SW de la comarca, a l’esquerra del Cabriol, que forma els límits occidental i meridional del terme, i que corre profundament encaixat Més de la meitat del territori no és conreada i és coberta de pinedes i matollar L’agricultura 10000 ha és, com a la resta de la comarca, de secà i la base del treball de la població local, dedicada a la vinya 5800 ha, conreu bàsic, i a cereals el regadiu ocupa només 200 ha aprofita aigua de fonts i es dedica a patates i cebes La ramaderia ovina uns 4000 caps aprofita els nombrosos pasturatges La població augmentà…

El terme ocupa la part alta de la vall del riu Magre, que neix prop de la població, format per diversos cursos d’aigua de la part nord-occidental de la comarca El relleu és format per un altiplà, d’uns 700 m alt al S i al SE, que s’alça ràpidament al N i al NE, en serres paralleles de direcció ibèrica NW-SE serra d’Utiel i serra d’El Negrete, que culminen a 1306 m alt El 40% del terme és ocupat per boscs de pins 5800 ha i matollar 4200 ha, a les parts més muntanyoses Els conreus abasten grans extensions, pel caràcter planer de la major part del terme 14000 ha de secà i 500 ha de regadiu, que…