Resultats de la cerca

És drenat a l’W pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent, la rambla d’Argongeña La major part del territori no és conreada, i és ocupada per pinedes i matollar L’agricultura es limita a 700 ha de secà els principals conreus són cereals, vinya, oliveres i garrofers i 250 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, poc intensiva a causa de la pobresa d’aigua i del clima blat, arbres fruiters i blat de moro La ramaderia ovina complementa l’economia La població tingué al llarg del segle XIX una estabilitat que s’ha convertit en descens des del començament del segle XX,…

Drena el terme la capçalera del barranc de Segart o de les Fonts, afluent per la dreta del Palància El territori és molt abrupte i cobert en les seves dues terceres parts de boscs de pins Al fons de la vall i als vessants més suaus hi ha els conreus de secà 200 ha, dedicats a oliveres i garrofers Hi havia tingut importància la fabricació d’espardenyes Darrerament s’hi ha desenvolupat la funció de lloc de segona residència i estiueig hom hi ha creat un gran nombre d’urbanitzacions per la proximitat de València i de Sagunt La minva de població, constant des de mitjan s XIX, tendeix a…

L’extens terme que a l’edat mitjana comprenia tota la comarca ocupa en una bona part a la plana alluvial del riu, on hi ha el gran sector agrícola de l’horta i la zona de marjal, prop de la costa en aquest indret el terme municipal de Canet d’En Berenguer forma un enclavament, i en una altra part el sector muntanyós que va des dels contraforts de la serra d’Espadà, al N 364m alt, al límit amb la Plana Baixa, fins a la serra de la Calderona o Portaceli, al S coll de la Calderona i el Picaio de Sagunt, 367 m alt, al límit amb l’Horta El sector forestal ocupa 1 957 ha de boscs de pins unes 500…

La major part del petit terme és pla, llevat d’uns petits turons al N 185 m alt, coberts de matollar Hom conrea la quasi totalitat del territori, amb predomini del secà garrofers, oliveres El regadiu 60 ha de tarongers aprofita l’aigua del Palància La població ha mantingut sempre una gran estabilitat a causa de l’emigració a Sagunt El poble 924 h agl 2006, petresans 79 m alt és a l’esquerra del Palància La parròquia de Sant Jaume fou erigida el 1535 l’església, acabada el 1588, fou reconstruïda al s XVIII la capella de la Comunió fou iniciada el 1800 Domina el poble el castell de Petrés ,…

El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz o riu de Zarra , que travessa el terme de SW a NE a través d’un llarg congost Tres quartes parts del terme no es conreen, i són cobertes de pinedes 1 300 ha i matollar 2 000 ha Els conreus, a la proximitat del poble, ocupen 850 ha de secà i 125 de regadiu, que aprofita l’aigua del riu Hi destaquen els cereals, les oliveres i els ametllers, i al regadiu, el blat de moro, les patates i els arbres fruiters La feble densitat s’ha mantingut permanentment la població fou estable al llarg del s XIX i fins el 1950, i després decaigué…

S'estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El terme és drenat pel riu de La Hoz o de Cantaban o, també, riu de Xarafull , que el travessa de S a N, i pel seu afluent, per la dreta, la rambla de Murell, a la meitat oriental, i pel barranc d’El Agua o de La Espadilla, que procedeix de les terres castellanes frontereres on rep el nom de canyada de Xarafull , a la meitat occidental Tres quartes parts del terme no es conreen és cobert, en gran part, de pinedes 6 000 ha, i la resta, de matollar 2 000 ha El conreu ocupa 2 700 ha de…

El terme, molt muntanyós, s’estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El Xúquer penetra al País Valencià a través d’aquest terme, seguint una direcció W-E entre les serres de Villaragudo 895 m alt i La Sierrecilla 903 metres, al N, i la serra d’El Boquerón, el pic de La Teja 990 m i la mola de Juey 979 m, i profundament engorjat fins a la font de Los Baños rep, procedents del S, el barranc d’El Agua i el riu de La Hoz o de Cantaban a partir de l’aiguabarreig amb aquest darrer, el Xúquer descriu un gran meandre tot dirigint-se…

Els conreus ocupen gairebé la meitat del terme unes 300 ha de secà, en part abancalades als vessants més suaus, ocupades per garrofers, oliveres, ametllers i vinya 57 ha, i 125 ha de regadiu, que aprofiten l’aigua del riu i de pous, amb el taronger com a principal conreu 100 ha La població, que ha estat sempre reduïda, amb tendència a la disminució, es dedica majoritàriament a l’agricultura, malgrat que els darrers anys s’ha desenvolupat el sector de la construcció, vinculat a la creació de zones d’estiueig El poble 383 h agl 2006, torrestorrers 168 m alt és prop de la riba dreta del…

La costa és baixa i forma al costat del riu una entrada sorrenca al mar, el cap de Canet , on hi ha el far de Canet 1904 L’agricultura de regadiu, que ocupa tot el territori, rep l’aigua de la séquia major de Morvedre s equiols de Mardà, de Montíver, regulada per una comunitat de regants, i de nombrosos pous el taronger 312 ha ha esdevingut pràcticament monocultura i ha desplaçat els arrossars de les marjals de la costa L’explotació turística de la costa ha estat força intensa des del 1970 El poble 1 968 h agl 2006, canetaris 11 m alt, a 1,5 km de la costa, fou alqueria islàmica, incorporat…

La part improductiva del terme ocupa 98 ha, amb pinedes, garrigues i brolles i pasturatges L’augment del cabal de la font de Quart ha permès un augment del regadiu, que produeix sobretot taronges i productes d’horta Però l’agricultura predominant és la de secà, principalment amb garrofers i vinya raïm moscatell Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris La ramaderia és poc important El poble 1 977 h agl 2006, benifairencs 43 m alt és a tocar de la vila de Faura El 1394 fou adquirit per Bernat Vives de Canyamars, els descendents del qual reberen el títol de comtes…