Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Tormos
Tormos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, en una vall de la terminació oriental de les serres prebètiques valencianes que recorre en direcció SW-NE el Girona, a l’extrem sud-oriental del terme.
A l’W s’aixeca la serra del Migdia el Cavall, 711 m alt i, al S, el tossal Gros 518m, la penya Blanca i el tossal del Port els Fondos i el Toll de Morell representen la part més planera, on corre el riu a uns 100 m alt Fora d’algunes pedreres, l’economia és exclusivament agrària cítrics i horta a les 80 ha de regadiu, i oliveres i ametllers a les 180 ha de secà Hi ha unes 250 ha de pastures o ermàs La població tendeix a reduir-se, malgrat que darrerament s’ha estabilitzat El poble 289 h agl 2006, tormosins 127m alt és al sector de contacte entre el pla i la muntanya L’església parroquial és…
Teulada
Teulada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al sector litoral del prebètic intern valencià, al S del promontori de la Nau.
És accidentat per alguns tossals serra de Soldetes, 402 m, i tossal Gros, al N Peratella, a l’W Als terrenys baixos, predominantment margosos, s’encaixen els barrancs dels Passos i Roig, que desemboquen a la mar a la rada de Moraira Entre Soldetes i el tossal Gros el barranc de Teulada , afluent del riu de Gorgos, ha obert un congost la Garganta, aprofitat pel ferrocarril d’Alacant a Dénia i per la carretera De les 1 745 ha de secà, 1 500 són dedicades al conreu de vinyes, 500 de les quals són per a panses A més, cal afegir 61 ha d’ametller El procés demogràfic, que culminà el 1900 amb 3 347…
Senija
Senija
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a les serres prebètiques valencianes.
El petit terme és gairebé envoltat pel de Benissa i la seva meitat septentrional és accidentada pels contraforts oligocènics prebètics llomes de l’Agre, 405 m alt la Costera, mentre que la resta és formada per plans miocènics, com la coma Roja, en una mena de corredor margós, gairebé arreic La vegetació natural és de garriga rasa Els conreus, de secà garrofers, ametllers, oliveres, vinya, són en regressió la proximitat de les zones turístiques ha decantat la major part de la població activa envers els serveis i la construcció El poble 456 h agl 2006, senitjols 234 m alt és en un coll entre…
Sant Rafel del Maestrat

Aspecte del poble de Sant Rafel del Maestrat
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat en el sector septentrional de la comarca; és limitat al N en tota la seva llargària pel riu de la Sénia (a la vegada, límit del País Valencià), i al S pel barranc de la Barbeguera, afluent del riu Cérvol.
El terreny és pla i aprofitat en una gran part per a l’agricultura 1 900 ha de secà unes 1700 de les quals són dedicades a oliveres i 85 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació titular és de 15 ha, i totes les terres són treballades en règim d’explotació directa El 62% de la població activa es dedica a l’agricultura, i el 20% a la indústria, amb desplaçament fora del poble la major part El poble 479 h agl 2006, sant-rafelins 240 m alt és situat a l’extrem nord del terme, a la vora dreta del riu de la Sénia a l’esquerra del riu, dins el terme d’Ulldecona Montsià, s’ha…
Sant Mateu del Maestrat
L’església de Sant Mateu del Maestrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat entre els turons de la serra de Valldàngel, al S i al SE, i la rambla de Cervera al N.
El terme és relativament pla al sector central, el pla de Sant Mateu , continuació vers el N de la foia de les Coves, drenat pel barranc de Sant Mateu , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves, i només destaca la roca dels Ermitans, cap al NW, i el coll de la Mare de Déu dels Àngels, al SE, al N de les Talaies d’Alcalà El 36% de les 6506 ha de superfície no és conreable, i la resta és dedicada a oliveres 2080 ha, vinya, ametllers i cereals, més 140 ha de regadiu, on hom conrea llegums i fruiters La ramaderia era la font de recursos tradicionalment predominant la vila era el cap de la…
Sant Jordi del Maestrat

Aspecte de la vila de Sant Jordi del Maestrat
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, al sector septentrional de la comarca; el terme és allargassat, de SW a NE, amb el sector meridional més elevat, limitat pels colls de Càlig i de la Bassota, i el centre i el nord sobre el piemont prelitoral; és limitat al N pel riu de la Sénia.
Les aigües són drenades directament cap a la mar pel barranc de la Barbeguera o de la Figuereta, al N, el riu Cérvol, al centre, i el barranc de Surrac, al S El 20% del territori és de muntanya improductiva La resta correspon a conreus de secà, amb predomini tradicional de l’olivera, acompanyada de garrofers, ametllers i vinyes La vila 678 h agl 2006, santjordiencs 175 m alt és situada sobre un petit turó, a la part SW, la més accidentada del terme, sobre la carretera de Vinaròs a Morella La població té l’origen en uns masos d’origen islàmic —més tard anomenats el Mas d’Estellers o d’…
Santa Magdalena de Polpís

Vista de Santa Magdalena de Polpís
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la vall de la rambla d’Alcalà (dita també barranc de Polpís), dominada a llevant per la serra d’Irta (on s’aixecava l’antic castell de Polpís) i a ponent per les talaies d’Alcalà, de les quals baixa el barranc de les Talaies o del Mas, que aflueix a la rambla d’Alcalà, aigua avall del poble.
La vall és aprofitada pel camí tradicional de Barcelona a València carretera, autopista i ferrocarril El territori improductiu, al sector muntanyós, ocupa 2450 ha bosc i matollar De les 2350 ha censades com a secà només són conreades poc més de la meitat, dedicades sobretot a garrofers i oliveres, substituïts progressivament per ametllers Hi ha granges avicultura El 28,5% de la població activa treballa en la indústria, el 25,8% en els serveis, el 22,8% en l’agricultura i el 20% en la construcció Aquesta diversitat és deguda a la proximitat de Benicarló i Peníscola Així i tot, la població, que…
Sanet i els Negrals
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a l’Androna litoral del prebètic valencià oriental, estès sobre la vall del Girona, a la confluència amb el barranc de Trullents, contrada coneguda com els Plans, a uns 50 m alt..
Dominen al N les penyetes Roges 376 m alt Tot l’antic regadiu amb aigua procedent del Ràfol i el més recent d’aigua elevada és cobert de cítrics 214 ha i una petita part d’horta al centenar d’hectàrees de secà destaca amb prou feines el garroferar El 57% de la població activa treballa en l’agricultura i el 19% en la construcció El cap del municipi 539 h 2006 sanetencs 83 m alt el constitueix el nucli format pels pobles fusionats de Sanet de la Rectoria i els Negrals, a l’antiga partió entre regadiu i secà Ambdós llocs formaren municipi en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal, i definitivament,…
la Salzedella
la Salzedella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat situat al límit amb l’Alt Maestrat, estès entre les Talaies d’Alcalà (serra d’en Canes, 715 m alt.), al SE, i el Montblanc (824 m alt.), al NE, a la depressió que comunica la conca de Sant Mateu amb el pla de l’Arc, pas tradicional de les vies de comunicació entre Tortosa i la Plana.
És drenat per diversos torrents, afluents de la rambla de les Coves El sector no conreat, muntanyós, ocupa 2 600 ha L’agricultura de secà 2 300 ha és destinada a cereals i oliveres, en regressió davant els arbres fruiters i els ametllers hi ha unes 35 ha d’horta La ramaderia ovina ha anat perdent importància, mentre que comencen a tenir-ne les granges de porcs La vila 808 h 2006, salzedellans 339 m alt és a la plana, al peu dels darrers contraforts nord-occidentals del tossal d’en Canes, a la vora de la carretera de Castelló a Sant Mateu L’església parroquial és dedicada a santa Maria La…
Sagra
Municipi
Municipi de la Marina Alta.
Se situa al peu dels relleus prebètics valencians extrems, que atenyen l’altitud màxima al mont Cabal 596 m i als Recingles, que empalmen amb la serra de Migdia que separa el terme de les valls de Pego al N, l’abrupte sector del port de Sagra camí de Pego enclou l’Aspre de la Foia Roja Les pastures ocupen unes 300 ha als conreus, hi ha unes 100 ha regades més de la meitat amb aigua de peu de les 150 ha encadastrades com a secà, només se’n sembren unes 90 Les especialitats agrícoles són variades predominen els cítrics una cinquena part, segueixen l’horta 17% i els garrofers,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina