Resultats de la cerca

Fins el 1944 no tenia més terme que l’ocupat per la caseria des d’aleshores abasta el buc de la serra de Santa Pola 141 m alt, que constitueix un dom planenc inclinat vers el NW i espadat en el cap de Santa Pola on hi ha el far de Santa Pola o d’Aljub que tanca pel N la badia de Santa Pola , i l’extensió salobrenca de l’albufera d’Elx —en bona part salines— i els seus encontorns, on es destaquen extensos arenals costencs La desembocadura —més aviat teòrica— del Vinalopó coincideix amb la gola canalitzada entre les salines del Pinet i del Braç del Port La superfície de conreu abasta 1240 ha,…

Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura hi ha magatzems de preparació de fruita El poble 1 417 h agl 2006, quartellers 42 m alt és a llevant de Quart, població de la qual depengué eclesiàsticament des del 1547 fins al 1902 abans depenia de Sagunt l’església parroquial de Santa Anna és obra del 1669 Fou lloc de moriscs 70 focs el 1609 de la fillola de la Vall d’Uixó Antiga alqueria islàmica, pertangué, com Quart, als Pròixida, comtes d’Almenara, des del s XVII, i després també als comtes de Faura Es conserva una casa senyorial del s XVI La banda de música de Quartell,…

Al sector muntanyós hi ha 100 ha de pins i unes 50 de matollar L’agricultura ocupa la part plana del terme 80% de la superfície, en la major part dedicada al secà 400 ha de tarongers i també d’hortalisses ametllers, garrofers i oliveres El regadiu 250 ha aprofita l’aigua de la font de Quart , que neix al peu de la Creu i que rega tots els municipis de les valls de Segó i també el d’Almenara Plana Baixa l’ordenació jurídica de la font data del 1437 i la comunitat de regants té la seu a Quart Les activitats industrials són limitades a les derivades de l’agricultura magatzems de taronges hi ha…

L’economia i la població El gran pla inclinat és perllongat a partir de la isohipsa dels 100 m per una extensa superfície alluvial i subsident que confronta amb la llacuna del Fondo 1593 ha al municipi, migpartida amb el terme d’Elx el Saladar n’és una part integrant semibonificada Les rambles que drenen el terme s’esvaneixen a l’entrada del pla alluvial, abans d’arribar al toll El territori no conreat és cobert per pastures, espartars i garriga Al secà 25% de les terres conreades es conreen garrofers i ametllers, i al regadiu 75%, que rep l’aigua dels dos canals d’Albatera, hi ha sobretot…

És accidentat, al sector meridional i occidental, per la serra Calderona, coberta per boscs de pins 400 ha, on hi ha l’antic convent franciscà del Sant Esperit Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada a garrofers, vinya moscatell i vi, oliveres i ametllers El regadiu es localitza a l’horta de les vores del Palància i aprofita l’aigua del riu a través de la séquia major de Morvedre els principals conreus són el de tarongers i el d’arbres fruiters Hi té tradició l’apicultura uns 70 ruscs És centre d’estiueig El poble 1 611 h 2006, gileters o giletans 83 m alt és a la dreta del Palància L’…

És accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà i drenat per la rambla d’Àrguines, que limita el terme pel S, i per la rambla d’Assuévar, les quals desemboquen al Palància Els conreus d’horta reben l’aigua de la séquia major de Morvedre o séquia d’Algar , la qual comença a l' assut d’Algar obra, probablement, dels s XIII-XIV, situada 2 km aigua amunt del poble, i produeixen, principalment, taronges i llimones Al secà, que ocupa la major part de la terra conreable, predominen els garrofers 695 ha i les oliveres 17 ha Darrerament, algunes perforacions han donat resultat i han contribuït a…

La major part del petit terme és pla, llevat d’uns petits turons al N 185 m alt, coberts de matollar Hom conrea la quasi totalitat del territori, amb predomini del secà garrofers, oliveres El regadiu 60 ha de tarongers aprofita l’aigua del Palància La població ha mantingut sempre una gran estabilitat a causa de l’emigració a Sagunt El poble 924 h agl 2006, petresans 79 m alt és a l’esquerra del Palància La parròquia de Sant Jaume fou erigida el 1535 l’església, acabada el 1588, fou reconstruïda al s XVIII la capella de la Comunió fou iniciada el 1800 Domina el poble el castell de Petrés ,…

Drena el terme la capçalera del barranc de Segart o de les Fonts, afluent per la dreta del Palància El territori és molt abrupte i cobert en les seves dues terceres parts de boscs de pins Al fons de la vall i als vessants més suaus hi ha els conreus de secà 200 ha, dedicats a oliveres i garrofers Hi havia tingut importància la fabricació d’espardenyes Darrerament s’hi ha desenvolupat la funció de lloc de segona residència i estiueig hom hi ha creat un gran nombre d’urbanitzacions per la proximitat de València i de Sagunt La minva de població, constant des de mitjan s XIX, tendeix a…

Els conreus ocupen gairebé la meitat del terme unes 300 ha de secà, en part abancalades als vessants més suaus, ocupades per garrofers, oliveres, ametllers i vinya 57 ha, i 125 ha de regadiu, que aprofiten l’aigua del riu i de pous, amb el taronger com a principal conreu 100 ha La població, que ha estat sempre reduïda, amb tendència a la disminució, es dedica majoritàriament a l’agricultura, malgrat que els darrers anys s’ha desenvolupat el sector de la construcció, vinculat a la creació de zones d’estiueig El poble 383 h agl 2006, torrestorrers 168 m alt és prop de la riba dreta del…

La costa és baixa i forma al costat del riu una entrada sorrenca al mar, el cap de Canet , on hi ha el far de Canet 1904 L’agricultura de regadiu, que ocupa tot el territori, rep l’aigua de la séquia major de Morvedre s equiols de Mardà, de Montíver, regulada per una comunitat de regants, i de nombrosos pous el taronger 312 ha ha esdevingut pràcticament monocultura i ha desplaçat els arrossars de les marjals de la costa L’explotació turística de la costa ha estat força intensa des del 1970 El poble 1 968 h agl 2006, canetaris 11 m alt, a 1,5 km de la costa, fou alqueria islàmica, incorporat…