Resultats de la cerca

Els conreus de secà 560 ha, dedicats tradicionalment al garrofer i substituïts després pels ametllers, de poca productivitat, han estat en part abandonats resten 47 ha de regadiu Només el 15% de la població activa es dedica a l’agricultura L’abundància de la “terra de pipa”, primera matèria excellent per a la ceràmica fina, així com la proximitat dels centres ceràmics d’Onda i de l’Alcora, afavoriren el desenvolupament de petits obradors de plats i vaixella ja des del s XVIII, que han estat a la base de la forta expansió actual de la indústria de taulellets per a la construcció aquesta…

El territori és en gran part muntanyós i l’agricultura tradicional, de secà garrofers, vinya, olivera, es troba en completa regressió Hi ha 890 ha de superfície forestal, on només és aprofitada l’alzina surera 15% L’olivera ocupa el 19% de la superfície i el garrofer el 16% el regadiu, poc més de 50 ha Les terres són treballades en règim de conreu directe Darrerament hi ha una certa activitat industrial fusta Centre d’estiueig La vila 839 h agl 2006, esliders 370 m alt es troba en un coster, a la dreta de la rambla d’Artana, sota les ruïnes de l’antic castell d’Eslida L’església parroquial…

La costa és baixa, rectilínia i sorrenca hi desemboquen el riu Millars, límit septentrional del terme, i el riu Sec de Betxí, que travessa el nucli urbà la zona costanera meridional rep els noms de Serratella, Serradal i Serrulla L’agricultura és un recurs econòmic important el 1991 s’hi dedicava el 13% de la població activa i ocupava quasi la totalitat de la superfície S'obtenen excellents produccions gràcies a la fertilitat dels sòls, formats per dipòsits alluvials que assoleixen els 25 m de potència, i a la possibilitat de regatges amb aigües del Millars mitjançant una complexa xarxa de…

La part de territori accidentat és important i hi ha 700 ha de terra inculta, de propietat particular i comunal, utilitzada com a pasturatges d’hivern per ramats transhumants hi ha igualment alzines sureres El regadiu es limita a 130 ha la quasi totalitat de les terres de conreu, tanmateix, són de secà, on dominen els conreus arboris garrofers, oliveres i vinya l’oli de la serra d’Espadà és famós per la qualitat, i són explotades en gran part pels propietaris Hom explota l’aigua mineromedicinal d’algunes fonts Les activitats industrials es limiten a l’elaboració d’oli i a la producció de…

L’altura del terme baixa de llevant a ponent seguint els darrers contraforts de la serra d’Espadà, amb una sèrie de turons que formen l’anomenada serra d’Almenara la Rodana, el puig del Castell, el puig del Sit La part oriental del terme és una plana que s’estén fins al mar, plana pantanosa a causa de les aigües que brollen de les últimes alineacions muntanyoses i inculta fins fa poc temps Ací es troba l' estany d’Almenara , conjunt de tres llacunes litorals molt pròximes entre si, utilitzades per a la pesca i la caça aquàtica tenen una longitud de 300, 275 i 125 m La costa és baixa i…

Un 87% del terme és ocupat per conreus de regadiu 910 ha amb unes 155 ha d’horta baixa, que són regades amb aigua de la séquia de Favara, i la resta és dedicat a l’arròs 720 ha, conreu que, tanmateix, es troba en regressió a favor de les hortalisses i els cítrics 35 ha Les terres, molt repartides el 91% de les explotacions són menors de 5 ha, són explotades pels mateixos propietaris en un 90% la resta, principalment per arrendataris La indústria s’ha desenvolupat força els darrers anys avui, ocupa un 45% dels treballadors, amb un polígon industrial 32 ha és característic el…

L’agricultura, de regadiu 1130 ha, ocupa gairebé la totalitat del terme hom utilitza una xarxa de séquies en gran part derivades de la séquia de Favara, amb aigua del Túria, que travessa el terme vers l’Albufera, parallela al riu de Xest l’aigua del subsol és també aprofitada a través de nombrosos pous El taronger 270 ha es dona al sector occidental, més alt i de terres més soltes les hortalisses, al voltant del poble, al sector central l’arrossar unes 480 ha ocupa el sector més oriental, la zona de marjals pròxima a l’Albufera, i actualment va en regressió davant el blat de moro Hi predomina…

El seu terme, un dels més extensos de la comarca, té un caràcter mixt entre el pla la meitat oriental és plana i alluvial i el sector occidental, ondulat per turons suaus que arriben a 292 m alt al SW És drenat pel barranc Fondo, al S, i el barranc de Picassent , que neixen al sector occidental i moren al de regadiu de l’Horta pròxim a l’Albufera La quasi totalitat del terme llevat d’alguns turons coberts de matollar és conreat Dominat abans pel secà, aquest ha retrocedit darrerament per la construcció de pous que han ampliat considerablement l’àrea regada Tanmateix, la meitat occidental del…

La costa és baixa i sovint coberta de còdols La major part del terme, molt planer, és destinada a l’agricultura de regadiu, dedicada als cítrics, les hortalisses i els llegums, productes exportats en gran part i que han donat lloc a importants installacions de comercialització magatzems frigorífics La pesca hi ha desaparegut pràcticament, i a la costa s’ha desenvolupat el turisme Hi ha un polígon industrial La vila 3 126 h agl 2006, moncofins 5 m alt és a la plana, a 1 km de la mar, on hi ha el barri marítim i poble del Grau de Moncofa L’església parroquial és dedicada a santa Maria…

El sector oriental del terme és pantanós i ocupat per arrossars, mentre que el sector occidental és d’horta clàssica aprofita, per al regadiu, l’aigua de la séquia de Favara i de les fonts de Favara, a més de l’aigua de l’Albufera, que hom eleva des del 1878, i produeix hortalisses, blat de moro i té petites partides de tarongerar L’activitat industrial se centra en tallers de mobles i de xapes de fusta hi ha noves fàbriques a la carretera de València a Alacant La població, que tingué un dinamisme extraordinari als s XVIII i XIX, gràcies a l’ampliació dels conreus guanyant terreny a la marjal…