Resultats de la cerca

El terreny és molt muntanyós, accidentat per la serra d’Andilla la Bellida, 1 319 m alt, divisòria d’aigües entre el Palància al qual aflueixen el riu de Canals o de Canales i el barranc de Pedregós i del Túria, capçalera de la rambla de les Alcubles Les terres incultes ocupen 2 600 ha, el bosc 440 ha i els conreus cereals de secà 220 ha La ramaderia consta d’uns 900 caps de bestiar cabrum i de llana El poble 53 h agl 2006 1 011 m alt és a l’esquerra del barranc de Pedregós, dividit per la plaça de l’església en dos nuclis L’església parroquial de Sant Jaume depèn de la de Begís, municipi al…

El barranc d’El Salto, al centre de la foia de Pavies, aflueix a la rambla de Figueres Els boscs de pins 428 ha i la muntanya improductiva ocupen gran part del terme, que reguen nombroses fonts Al secà hom conrea 280 ha de cereals, llegums, patates i olivera, i el regadiu es limita a 12 ha La propietat és molt fragmentada mitjana de 0,43 ha en règim d’explotació directa L’emigració ha reduït la població a una cinquena part des del començament del s XX El poble 62 h 2006 738 m alt, que aglutina tota la població del municipi, es troba en una foia voltada de muntanyes Els carrers són irregulars…

Coincideix gairebé amb la conca tancada per les serres de Cabrera 809 m alt, de La Umbría 845 m i la serra de les Salines 1 090 m, on s’aboquen els barrancs de Trasmasierra i Alaines El paisatge, que és un exemple paradigmàtic del relleu subàrid, amb serres, glacis i la llacuna de les Salines , que abans de la dessecació ocupava 1,5 km 2 , amb 5 km de perímetre que podien esdevenir 11 km en les màximes inundacions Els sòls negres de glei i les plantes halòfiles permeten de reconstruir el perímetre Una revinguda del nivell de les aigües el 1751 quan feia 30 anys que no treien sal obligà a…

Ocupa un ampli sector de glacis d’acumulació entre els contraforts de la serra de les penyes Roges 905 m alt al N, la serra de l’Arguenya el Puntal, 704 m la Sella, 1 024 m a l’E i la serra de Cabrera 869 m a l’W L’escorrentia oberta cap a migjorn va vers el Vinalopó, que travessa el terme de N a S, i al qual aflueixen la rambla de la Torre i la del Barranquet, ambdues per l’esquerra la del Carrascal, a la dreta, s’espoltreix en ple glacis A part 1 600 ha, classificades com a pastures, i 316 ha de llenya baixa, n'hi ha unes 2000 com a conreu de secà vinya, oliveres i cereals i 236 de regadiu…

Drena també el terme el seu afluent, la rambla de Figueres, que en forma el límit occidental El territori, accidentat, és cobert en part per matollar i per boscs de pins i d’alzines L’agricultura és de secà cereals, vinya i oliveres Ha conegut una constant despoblació des del començament del s XX, malgrat un cert fre afavorit per l’estiueig construcció La vila 181 h agl 2006 517 m alt és a la dreta de la rambla de Gaibiel L’església parroquial Sant Pere fou bastida a la fi del s XVIII Fou de la senyoria dels Heredia i dels comtes de Priego

És situat a l’esquerra del Palància, al vessant meridional de la serra d’Espadà El terme és travessat per la rambla d’Assuévar , afluent, per l’esquerra, del Palància, formada per la confluència de les de Xòvar i Almedíxer Les terres no conreades ocupen 500 ha i són cobertes de pasturatge i d’alzines sureres La major part de la terra de conreu és de secà i és ocupada principalment per oliveres, ametllers i garrofers La propietat és molt repartida La ramaderia és local els pasturatges del terme permeten el manteniment de 600 caps de bestiar oví forasters també hi ha ruscs És un lloc d’estiueig…

Situat a la dreta del Palància, ocupa, de NW a SW, des de la plana alluvial, pròxima al riu, fins a les muntanyes que formen la divisòria entre les conques del Palància i del Túria des del Montmajor i el cabeç Agut al coll de l’Àguila Al sud d’aquesta serra es troba encara un sector important del municipi, drenat per la rambla d’Escorihuela, al voltant del mas i antic llogaret de Cucaló La brolla, el matollar i el bosc de pins, ocupen la major part del municipi L’àrea regada és limitada a 240 ha, a la zona plana del terme l’horta, unida a la de Sogorb, és regada per l’aigua del riu i, també,…

Situat al vessant meridional de la serra d’Espadà i en una vall a l’esquerra del Palància, drenada per la rambla d’Almedíxer , que neix vora el despoblat de l’Aiola, del terme municipal d’Aín, a la Plana Baixa, i desguassa al Palància davant Soneixa A la serra d’Espadà són característiques les alzines sureres, que ocupen 275 ha La resta de la zona muntanyosa és coberta per una brolla de romaní, argelaga i garric és de propietat comunal i les pastures alimenten els ramats transhumants que hi baixen a l’hivern uns 3 000 caps de bestiar oví La zona conreada ocupa poc més del 30% del terme 35 ha…

El terme, situat a la vall d’Almonesir, a l’aiguavés occidental de la serra d’Espadà, és molt muntanyós, accidentat per la mateixa serra d’Espadà és drenat pel barranc del Baladrar, afluent del Palància, eix d’un ample fons pla ocupat també pels municipis veïns de Matet i la Vall d’Almonesir La part muntanyosa és coberta de pins i d’alzines sureres i, també, de pasturatge, de propietat particular, on pasturen els ramats transhumants d’Aragó L’àrea conreada, gairebé tota de secà, ocupa les zones menys accidentades i els costers en bancals esglaonats Els principals conreus de…

El territori és drenat, a més, per la rambla d’Àrguines, que desemboca al Palància en aquest terme Hom distingeix una part plana, a la vall del riu, intensament conreada, i una zona muntanyosa coberta de pinedes, de propietat municipal, a més d’una zona intermèdia ocupada per conreus de secà, allà on l’aigua no arriba o on el terreny comença a ésser accidentat El sector forestal ocupa 350 ha un 30% de la superfície del terme al regadiu 85 ha dominen el conreu de tarongers 56 ha i l’horta Les terres de secà ocupen 665 ha el 57% de la superfície del terme i hi dominen gairebé totalment els…