Resultats de la cerca

Tret d’algunes pinedes, en part de repoblament modern, la part més muntanyosa és coberta de matoll, que alterna, en alguns indrets, amb bancals de garrofers La terra conreada, molt repartida i explotada directament pels propietaris, inclou un sector d’horta hortalisses i arbres fruiters, un de regadiu mitjà vinya, tomàquet, alfals i un de secà cereals, vinyes, ametllers, garrofers, oliveres A més, es troben al terme un gran nombre de figueres i, en general, d’arbres fruiters Complementen l’activitat econòmica la ramaderia bestiar oví, cabrú, l’avicultura, les explotacions de guix i d’argila i…

Centre comercial d’una àrea agrícola, té indústries alimentàries i tèxtils fàbriques de farina i licors, conserves de carn, central lletera, filatures de cotó, planta rentadora de llana La seva àrea comercial engloba la zona oriental de la província i part de la de Càceres Seu episcopal Universitat Capital del petit regne independent dels Banū al-Aftars sXI, Badajoz caigué el 1094 en poder dels almoràvits i, posteriorment, dels almohades Fou conquistada definitivament per Alfons IX de Lleó 1230 El 1289 esdevingué escenari de lluita entre portugaleses i bejaranos La proximitat amb Portugal…

En aquesta localitat es produïren els anomenats fets d’Alcalá del Valle , el primer d’agost de 1903 una vaga de solidaritat amb els presos socials, iniciada pels anarquistes, fou durament reprimida per la guàrdia civil els obrers, al crit de “Viva la anarquía", dominaren la ciutat, fins que foren reduïts per noves forces de la guàrdia civil Centenars de persones foren empresonades, amb la qual cosa es repetí l’acció policíaca del 1883 Mano Negra i del 1892 fets de Jerez de la Frontera El 1908 una forta campanya de premsa obligà a alliberar els empresonats

És un nucli comercial important i abasta una bona àrea en procés de desenvolupament industrial Hi ha indústries metallúrgiques de transformació, blanqueries i arts gràfiques Ciutat d’origen romà, a l’edat mitjana adquirí una importància especial dins el regne de Navarra com a etapa de l’antic camí de Sant Jaume, N’és testimoni l’església de Sant Pere de la Rua segle XII, que posseeix un portal i part d’un claustre d’una gran riquesa escultòrica Posterior és la portada de l’església de Sant Miquel i ja és gòtica la del Sant Sepulcre El palau reial, o dels ducs de Granada, és la construcció…

El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i Rebolledo el 1837 —…

L’agricultura, pràcticament tota de regadiu, ocupa tot el terme La séquia reial del Xúquer beneficia 1 400 ha 700 d’arròs a les marjals pròximes a l’Albufera, 400 de taronger, 450 de blat de moro i hortalisses La ramaderia té una certa importància La indústria, que tradicionalment no havia tingut gens de pes, s’ha desenvolupat els darrers anys fins a convertir el municipi en un dels més industrialitzats de l’Horta paper, productes químics, adobs, mobles, tèxtil, metallúrgica, pinsos La població havia tingut un ritme lent i constant d’augment fins el 1965 el creixement s’ha accelerat després…

És un centre agrícola i ramader Fou fundada en temps d’Alfons III de Castella pel seu fill Garcia, i fou repoblada per un important nombre d’elements mossàrabs A la mort de Ferran I 1065, Toro i la seva comarca, amb la condició de restar sotmesa al regne de Lleó, passà en herència a la infanta Elvira, que en detingué la senyoria fins a la mort 1101 Alfons VII n'establí els límits del terme 1153, i Alfons IX li donà una forta empenta repobladora 1222 en atorgar furs a la ciutat, més tard ratificats pel seu fill Ferran III Durant l’etapa que governà la plaça Maria de Molina, muller del príncep…

Situació i presentació El municipi de Bausén, de 17,72 km 2 , d’extensió, es troba a l’extrem NW de la comarca Limita amb els termes aranesos de Canejan E, Les E i S i amb els francesos de Luixon W i N i Fòs N Bausén és el municipi més septentrional de Catalunya S’estén a l’esquerra de la Garona, en el seu darrer tram de la Vall d’Aran, i comprèn la petita vall afluent del riu de Bausén L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents a migdia, des de la confluència del riu de Bausén a la Garona prop del pont d’Era Lana el termenal segueix el curs del riu en direcció S-N fins a la…

És situada a l’extrem SE de la península del cap Mayor, dominant l’entrada de la badia de Santander , que comença a la peninsuleta de La Magdalena, extrem E de la ciutat, i que li serveix de port natural Primera ciutat de la façana cantàbrica, fou frenada per la pèrdua de les colònies americanes i desbancada per Bilbao a mitjan segle XIX i per Sant Sebastià i Gijón el decenni 1940-50, en què un incendi destruí 1941 bona part de la ciutat, que s’estancà 101 793 h 1940 102 462 h 1950 Hom en millorà la urbanització i installà fora la indústria pesant El Astillero, Camargo, Torrelavega La ciutat…

Situació i presentació Situat a la part meridional de la comarca, és envoltat pels de Pradell de la Teixeta E, Porrera NE, Gratallops NW, Bellmunt del Priorat W, el Masroig SW i Marçà S, tots del Priorat Es troba a la zona de contacte del Priorat històric i geogràfic, a l’anomenat Baix Priorat, a la fossa secundària de Falset, que conforma la Serralada Prelitoral, al centre de la conca del riu de Siurana El drenen els barrancs d’Aiguassals, de la Fuina, de l’Olla, de les Aloses, de Barretet, de la Font Vella, de la Vall de la Pistola i de la Vall de la Sardana Les característiques de rerepaís…