Resultats de la cerca

Hi ha claps de roures, garrigues i algun alzinar La superfície agrícola és de 150 ha, 41 de les quals són de vinya que produeixen vi, en part, amb denominació d’origen controlat, 3 ha d’hortalisses, 15 ha de cereals i 86 ha de pastures i farratge El cens ramader és de 10 bovins, 90 ovins i 5 equins Damunt la Matassa hi ha l’antic molí de Perles La població ha estat tradicionalment escassa El poble 50 h agl 1982 510 m alt és en un coster, al voltant de l’església parroquial, al camí que duu a Sant Pau de Fenollet per la collada de Ventafarines 632 m alt prop de la Matassa, dalt un…

La zona contigua a la llarga platja de Sant Cebrià , sorrenca, des del 1960 ha estat transformada, per iniciativa municipal, en un dels primers centres turístics del Rosselló amb un port que pot acollir un miler d’embarcacions esportives, pistes de golf, tennis, centre hípic, clubs nàutics, amb el nucli del mas de les Rotes i de la Platja de Sant Cebrià Resten encara extenses zones d’aiguamolls i algun petit estany, com el de les Criolles, al S, prop del mas dels Capellans La resta del terme és dedicada a l’agricultura, especialment a la vinya  El regadiu aprofita les aigües del…

Situació i presentació El Ter fa de límit septentrional al municipi, també conegut com Mollet de Ter per tal de distingir-lo de Mollet d’Empordà i Mollet del Vallès Al N confronta amb els termes de Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls, a l’E amb Flaçà, al S amb Sant Martí Vell i a l’W amb Bordils És un terme pla, que només presenta algun relleu en el sector ponentí, sense passar dels 75 m Travessa el petit municipi la carretera comarcal C-66 de Girona a Palafrugell per la Bisbal, que passa pel mig de la població i, més o menys parallela, hi passa també la via del ferrocarril de Barcelona a…

Tot el terme és situat entre 200 i 500 m d’altitud, excepte el solc estricte del Vinalopó i algun cim que tanca per l’oest la serra de l’Ofra, 582 m o s’encavalca diagonalment serra de la Forna, 510 m prop de la vila conflueixen les rambles de Tarafa i de Vinalopó Al final del s XVIII la població era de 4 400 h, la qual arribà a duplicar-se cap a l’any 1920, malgrat la considerable emigració a l’Argentina especialment entre els dos segles Hi ha fabricació de soles de cautxú, material elèctric i ceràmica de construcció La part no conreada del terme és d’unes 1 600 ha i la resta és dividida en…

El sector nord-oriental és accidentat pels contraforts meridionals del Carlit pic de Bena, sota el qual s’obre el coll de Bena, per on passa el camí que comunica la Solana amb la vall de Querol La població i els conreus es concentren principalment al fons de la vall, al llarg del riu d’Aravó Al límit amb el municipi d’Enveig, hi ha l' estació de la Tor de Querol , internacional, on s’inicien les línies de ferrocarril a Barcelona per Puigcerdà i a Tolosa per Foix, a més del ferrocarril de via estreta de la Cerdanya a Perpinyà És un centre tradicional de negociants i de tractants de bestiar Més…

El sector més oriental, gairebé tot marjal, és una llenca de terra d’uns 4 km de longitud per uns 100-300 m d’amplada, entre les séquies d’Albal i de la Ratlla que limiten aquest terme amb els de Silla i Catarroja, respectivament Les terres, gairebé totes d’horta, són regades per la séquia reial del Xúquer, a l’aigua de la qual tenen dret el 75% de les terres del terme és el poble més septentrional que aprofita les aigües del Xúquer i les aigües del Túria, a través de la séquia de Favara, a més d’aprofitar l’aigua del subsol L’aigua és repartida per tot el terme a través de la séquia d’Albal…

El terreny és planer, amb alguns turons puig Seguí, 320 m alt, al sector ponentí del terme, on apareix la base miocènica des Pla El límit amb el municipi de Palma al S és fixat en part pel barranc encaixat de sa Talaia El torrent de Solleric permet algun regatge, però dominen els conreus típics de secà L’any 1982 la superfície explotada era de 1 785 ha el 86% del terme, de les quals 1 163 ha el 65% eren conreades Predominen els conreus herbacis 732 ha, de cereals i farratge i els fruiters de secà, principalment ametllers 371 ha La ramaderia, que complementa l’agricultura, consta…

Situació i presentació Limita al NE amb Sant Agustí de Lluçanès Osona, a l’E amb Sant Boi de Lluçanès Osona, al S amb Olost i a l’W amb Sant Martí d’Albars i Lluçà Entre els municipis de Sant Boi de Lluçanès i Olost es troba l’enclavament del Cel de Croells El terme, en un altiplà, és drenat per la Riera Gavarresa al sector occidental, la qual fa de límit natural amb Lluçà i Sant Martí d’Albars, i a la qual desguassen els torrents de Cogullès i Bols també hi ha la capçalera de la riera d’Olost Les seves terres es formaren durant…

El territori és format per materials sedimentaris de la Depressió de l’Ebre, inclinat cap al N i cap a les tres valls fluvials del riu d’Algars límit oriental, del Matarranya, al centre, i del Guadalop límit occidental És ondulat vers la perifèria turons de Coros, 471 m alt de Tremp, 521 m els Germans, 492 m La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada L’únic dels tres rius aprofitats per al regadiu és el Matarranya séquies Principal, de les Aldovares Altes i Baixes, de les Assurdes Baixes, de la Noguera, de l’Horta de Maella, a la riba esquerra de la Vora del Riu i…

Situació i presentació El municipi de Sant Miquel de Fluvià, d’una extensió de 3,5 km 2 , és situat a l’esquerra del Fluvià, riu que fa de límit meridional amb el municipi de Sant Mori i amb el de Ventalló, a l’inici del Terraprim Occidental, lleugerament accidentat, que assenyala el límit de ponent on acaba la plana alluvial de l’Alt Empordà Confronta a tramuntana i a ponent amb el municipi de Palau de Santa Eulàlia i a llevant amb Torroella de Fluvià El 1937 el municipi adoptà el nom de Fluvià d’Empordà Al poble de Sant Miquel de Fluvià hi ha una estació del tren de Barcelona a Portbou Una…