Resultats de la cerca

Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer L’economia és bàsicament agrícola La superfície conreada és de 162 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters 97 ha, sobretot presseguers 89 ha, cirerers i albercoquers També hi ha vinya 56 ha i hortalisses 7 ha El cens ramader és gairebé nul 10 caps d’oví El poble 124 h 1982 329 m alt és al límit d’ambdues zones El seu castell, del s XII, aturonat, gairebé arruïnat, fou el centre de la baronia de Jóc Hi ha restes de les muralles, construïdes al s XVI L’església actual, de Sant Martí, és del s XVIII…

El sector meridional és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Dosaigües Més de la meitat del territori és coberta de matollar El regadiu es poc estès hortalisses, blat, blat de moro i arbres fruiters, i aprofita l’aigua del riu El secà, molt extens, és dedicat a cereals, garrofers, oliveres i vinya Hi té encara importància la ramaderia ovina La població ha sofert una forta emigració fins els anys seixanta tanmateix els anys setanta s’ha recuperat parcialment gràcies a la proximitat de Bunyol, que ha diversificat les activitats econòmiques dels habitants El poble 1 094 h…

A través d’aquesta serra, la vall s’obre pas cap a la Bolzana, tributària de l’Aglí aquesta sortida era protegida, des de la seva paret oriental, pel castell, actualment arruïnat, de Castellfisel El terme és en gran part boscat La superfície agrícola es limita a 129 ha el 7% del terme amb 19 ha de vinya, 2 ha d’hortalisses i 1 ha d’arbres fruiters, 11 ha de cereals i 97 ha de pastures i farratge El cens ramader és molt pobre Des del final del segle XIX la tendència de la població ha estat molt negativa 151 h el 1891, 72 el 1954, 45 el 1975 el 1982 enregistrà una recuperació 67 h, causada per…

Se situa al contacte del Miocè amb el Nummulític de les serres prebètiques valencianes, allargat des de l’Ull del Moro 1051 m alt, a l’W fins a l’alt de la Creueta 800 m, a l’E, formant part dels vessants septentrionals dels contraforts de la serra d’Aitana el Castell, 913 m alt de la Moleta, 1010 m i obert cap a la fossa d’Alcoi Recorre el terme longitudinalment el riu de Frainos o riu de Penàguila , que aflueix al riu de Seta, que rep el barranc d’Ares i un ventall de set barrancs del SW, alguns d’ells molt encaixats és notable la Plaça del Salt al barranc de la Font Els terrenys incultes…

Els escorredors d’aquesta séquia formen l’anomenat riu de Corbera , el qual desguassa a mar a través de l’estany Gran o estany de Corbera , al sud de Cullera Una gran part del terme és situada en aquesta plana i en el limitat raiguer de la serra La zona muntanyosa no conreada pins i matollar ocupa unes 500 ha L’agricultura és gairebé exclusivament de regadiu 1 340 ha, de les quals 837 aprofiten l’aigua del subsol, i 503, de la séquia El secà es limita a 100 ha El conreu dominant, base de l’economia, és el taronger 774 ha, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, de llarga tradició…

El sector NE del terme forma part del pla de l’Arc, i és drenat per les rambles de Cabanes, de la Pobla i dels Estrets, afluent, per l’esquerra, de la rambla de la Viuda i resultant de la unió de les anteriors Al pla de l’Arc hi ha les millors terres de conreu a la vora de la rambla de la Viuda, només hi ha sectors plans al N, al límit amb la Vall d’Alba plans de la Barona i de la Fenosa Aproximadament la meitat del territori és dedicat a conreus de secà, principalment ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, expandit posteriorment, consta principalment de fruiters La superfície mitjana…

El riu de Montnegre o Sec és el límit septentrional, i corre prou encaixat als propis sediments La faixa costanera, malgrat la denominació turística, pertany als termes d’Alacant i el Campello L’única eminència és el Calvari, a l’W Les terres incultes són escasses, puix que el regadiu molt lax, abasta 900 ha, unes 300 de vertadera horta, 350 d’ametllers, 100 de garrofers El vell sistema de regadiu aprofita l’aigua embassada al pantà de Tibi a través de la séquia Major, que prové de l’assut o pantanet de Mutxamel i el Gualeró, assut arruïnat que recollia les aigües de duit del Montnegre els…

Situació i presentació S’estén per l’extrem SW de la comarca, al sector de la Vall del Riu Corb, ja al límit amb les Garrigues i amb la Conca de Barberà Limita al NW amb Maldà i al N i a l’E amb Vallbona de les Monges, al S amb Senan Conca de Barberà i a l’W, per un punt, amb l’Espluga Calba Garrigues Els materials oligocènics que formen l’estructura del sòl, llevat d’algunes valls quaternàries, eixutes, es troben bombats al sector de migdia pel plegament alpí de la Serralada Prelitoral, formada aquí pels vessants septentrionals de l’extrem ponentí de la serra del Tallat, quan aquests es…

Situació i presentació Limita, al N, amb l’enclavament dels Cortils de Bagà i amb el terme de Gisclareny a l’E, amb Gisclareny i Vallcebre al S, amb Fígols Vell i Gósol i a l’W, amb Gósol i amb Josa i Tuixén Alt Urgell El territori de Saldes inclou l’antic terme de l’Espà, a la banda sud-oest, prop del límit amb Gósol La població es troba disseminada principalment per la part central del terme i al llogaret de Maçaners en alguns indrets, com els veïnats de Cardina i l’Espà i els llogarets de Molers i Feners, la proximitat de les cases indica que anteriorment la població havia estat més…

Situació i presentació Limita al N amb Ventalló i Viladamat ambdós de l’Alt Empordà, a l’E amb la Tallada d’Empordà, al SE amb Verges, al S amb Jafre i a l’W amb Vilopriu Constitueixen el municipi els pobles de les Olives, cap municipal, i de Garrigoles Consta que el 1210 Garrigoles i les Olives —pertanyents al comtat d’Empúries— passaren al domini del monestir de Santa Maria d’Amer El 1399 tots dos llocs formaven part de la baronia de Verges, segons un inventari ordenat per la baronessa Joana de Rocabertí, vídua i hereva de Pere d’Empúries, mentre que el 1698 figuraven com a integrants de la…