Resultats de la cerca

El territori, que al nord esdevé muntanyós, és en gran part inculte i ocupat per brolles, les quals permeten pasturatges permanents El regadiu 110 ha produeix cereals blat, blat de moro, llegums i tubercles El secà és ocupat principalment per cereals, oliveres i vinya La ramaderia és important, sobretot el bestiar oví, cabrum i porcí La població ha sofert una minva constant des del segle XIX el corrent emigratori s’ha dirigit principalment cap a Barcelona i València El poble 146 h agl 2006 587 m alt fou adquirit i poblat de cristians pel bisbe de Sogorb a la fi del s…

Tot el terme és ocupat pel regadiu carxofes, patates, cànem, blat, blat de moro, que aprofita l’aigua de la séquia de Daia Vella , derivada de l’assut d’Alfeitamí Hi predomina el règim d’explotació directa 75% Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí hi ha també avicultura El poble 161 h 2006 6 m alt fou destruït el 1829 per un terratrèmol depèn de la parròquia de Daia Nova Fins el 1791 havia format part del terme d’Oriola des d’aleshores fou municipi independent juntament amb Daia Nova, que se'n segregà durant la primera meitat del s XIX Els comtes, després ducs, de…

Conreu de blat i patates

Economia agrícola sègol, blat de moro, patates i fruiters i ramadera

Important centre agrícola blat, cotó, olivera, ramader boví i industrial pastisseria, perfumeria, maquinària

Els conreus de regadiu —hortalisses carxofes, cànem, blat, blat de moro, patates— ocupen gairebé tot el terme i aprofiten l’aigua de la séquia de Daia Nova , derivada de l’assut de Rojals, i d’unes altres de derivades de l’assut d’Alfeitamí La terra és explotada en un 90% pels propietaris, i la resta, per arrendataris Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí La població, en gran part disseminada, gairebé es duplicà del 1900 al 1950 1 301 h El poble , que experimenta un augment lleuger 1 439 h 2006 7 m alt, és al nord del terme formà amb Daia Vella un sol municipi, del qual se separà durant la…

L’economia es fonamenta en el conreu de blat de moro, les pastures i la ramaderia

Escusa és el nucli del terme, de població disseminada Vinyes, blat de moro i hortalisses Ramaderia porcina

El terme, molt reduït, pla i argilenc, té sòls d’horta molt fèrtils i és regat per les séquies Nova de Formentera i de Los Palacios i diverses assarbs que el travessen El 94% del terrer conreat és dedicat a l’horta, i el 5% als cítrics De les 367 ha regades, 15 ha són amb aigua elevada per sínies o rodes hidràuliques d’arrel islàmica Els principals productes són les carxofes, que han desplaçat el cànem tradicional, i també blat, blat de moro, patates, cotó, alfals i hortalisses Porcs, aviram i ruscs complementen l’economia agrària L’activitat industrial es concentra…

El sector meridional és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Dosaigües Més de la meitat del territori és coberta de matollar El regadiu es poc estès hortalisses, blat, blat de moro i arbres fruiters, i aprofita l’aigua del riu El secà, molt extens, és dedicat a cereals, garrofers, oliveres i vinya Hi té encara importància la ramaderia ovina La població ha sofert una forta emigració fins els anys seixanta tanmateix els anys setanta s’ha recuperat parcialment gràcies a la proximitat de Bunyol, que ha diversificat les activitats econòmiques dels…