Resultats de la cerca

Hi ha indústria de la pell i del calçat i metallúrgica Fins els anys cinquanta no passà de 4 000 habitants, però durant el decenni dels seixanta conegué una expansió industrial molt forta, que capgirà totalment l’estructura agrícola i urbana del poble Alhora hi fou construïda una base aèria militar hispano nord-americana, i esdevingué seu de l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial

El terreny és pla i aprofitat en una gran part per a l’agricultura 1 900 ha de secà unes 1700 de les quals són dedicades a oliveres i 85 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació titular és de 15 ha, i totes les terres són treballades en règim d’explotació directa El 62% de la població activa es dedica a l’agricultura, i el 20% a la indústria, amb desplaçament fora del poble la major part El poble 479 h agl 2006, sant-rafelins 240 m alt és situat a l’extrem nord del terme, a la vora dreta del riu de la Sénia a l’esquerra del riu, dins el terme d’Ulldecona Montsià, s’ha desenvolupat…

La resta és accidentada per materials cretacis prebètics de la penya Roja, al N, i la lloma Larga i el tossal del Cau 726 m alt, al S Més de la meitat del terme roman inculta —pinar i garriga—, però el pla i els encontorns suporten 1008 ha de conreus de secà, un 30% de les quals és dedicat a la rotació cerealícola tradicional, un 27% a vinyes raïm de balança i panses i la resta a ametllerars i garroferars El regadiu de peu gairebé no cobreix 1 ha Hi ha hagut una llarga emigració cap a diversos indrets, la qual l’últim decenni ha anat vers França El poble 357 h agl 2006, lliberans 274 m alt s…

La vinya és el conreu predominant ocupa 615 ha en regressió la destinada a vins corrents, 274 de les quals destinades a l’elaboració de vins amb denominació d’origen controlat Hi ha 334 ha d’arbres fruiters 316 ha d’albercoquers, 14 de presseguers i 2 de cirerers i 170 ha d’hortalisses, en progressió 44 de carxofes, 29 d’api, 46 d’espàrrecs, 16 d’enciams, 10 de tomàquets, 4 de coliflors, 1 de productes primerencs i 1 de julivert Amb la desaparició de la ramaderia ovina, ha estat abandonada la utilització dels prats propers a l’estany Hi ha una important cooperativa vinícola i una destilleria…

Petits barrancs de fort pendent baixen des de la serra L’agricultura ocupa una tercera part del terme, al sector pla i als primers contraforts El regadiu, absolutament predominant, aprofita l’aigua del Xúquer a través de séquies al sector pla, dedicat tradicionalment al conreu de l’arròs 170 ha, que ha estat el producte bàsic de l’economia, i també per aigua de pous, al sector del raiguer, dedicat al conreu de tarongers 150 ha les taronges són actualment el primer producte agrícola La ramaderia oví hi és escassa Hi ha una fàbrica de plàstics El gran increment demogràfic iniciat a mitjan s…

El terreny és ondulat, amb nombrosos turons interfluvials creats per l’erosió turó de la Pedrera, 631 m la Condomina, 665 m Hom conrea el 88% del terme, amb predomini del secà 833 ha sobre el regadiu 63 ha els conreus més estesos són el de cereals 646 ha, seguit del d’olivera 190 ha, d’ametllers 97 ha i vinya 45 ha Hi ha indústria tèxtil tradicional mantes alcoianes i gèneres de punt i fabricació d’alcohol La població, que al s XVIII es quadruplicà, al XIX restà estacionària, del 1900 al 1910 minvà en un 29% i s’anà recuperant en part fins el 1960 Després oscillà suaument, per devallar amb…

El territori és drenat, a més, per la rambla d’Àrguines, que desemboca al Palància en aquest terme Hom distingeix una part plana, a la vall del riu, intensament conreada, i una zona muntanyosa coberta de pinedes, de propietat municipal, a més d’una zona intermèdia ocupada per conreus de secà, allà on l’aigua no arriba o on el terreny comença a ésser accidentat El sector forestal ocupa 350 ha un 30% de la superfície del terme al regadiu 85 ha dominen el conreu de tarongers 56 ha i l’horta Les terres de secà ocupen 665 ha el 57% de la superfície del terme i hi dominen…

Comprèn la capçalera de l’Aude, un petit sector de la vall de Lladura, amb la del seu afluent el torrent de Vallsera i, a l’alta vall de la Tet, el territori comprès entre el pantà de la Bullosa i el pantà de Matamala A la part més plana del terme, on es troba assentat el poble, hi ha les terres de conreu, que els habitants guanyaren al bosc de la Mata vers 1721 foren processats els habitants dels Angles per haver convertit part del bosc de la Mata en terres de conreu en dos anys havien tallat de 600 a 700 arbres i fet 1 800 càrregues de posts Hom conrea patates i sègol La ramaderia bestiar…

Les males condicions sanitàries fins al començament del segle XX, l’absència de tota comunicació organitzada i la manca general de recursos feien aquest litoral poc acollidor, on vivia una població seminòmada de pescadors, sovint encara en cabanes de canya a l’hivern pescaven a les llacunes litorals l’Estanyot i, sobretot, l’estany de Salses, i a l’estiu s’establien vora la mar per fer-hi grans pesques d’arrossegament el 1936 hi havia unes 150 barques, gairebé totes amb motor Fou el port de Sant Llorenç de la Salanca poble del qual depengué administrativament fins al…

El terme està dividit en una part muntanyosa i una part d’horta El regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia Major, ocupa 816 ha cebes, blat de moro, carxofes i taronges, amb tendència a augmentar El secà ocupa unes 1000 ha garrofers, oliveres, ametllers i erms Les terres de conreu, molt repartides, són explotades majoritàriament per llurs propietaris Hi ha una comunitat de regants i una cooperativa agrícola Disposa de petites indústries diversificades paper, tèxtil, construcció i una gran fàbrica de confecció La població, que augmentà en un 38% entre el 1900…