Resultats de la cerca

El cap del municipi és Noain La proximitat de Pamplona ha beneficiat el desenvolupament industrial del municipi i la disminució de l’agricultura i de la ramaderia tradicionals Hi ha indústries alimentàries, del metall, de fabricació de mobles, de plàstics i d’electrodomèstics

Els conreus ocupen gairebé la meitat del terme unes 300 ha de secà, en part abancalades als vessants més suaus, ocupades per garrofers, oliveres, ametllers i vinya 57 ha, i 125 ha de regadiu, que aprofiten l’aigua del riu i de pous, amb el taronger com a principal conreu 100 ha La població, que ha estat sempre reduïda, amb tendència a la disminució, es dedica majoritàriament a l’agricultura, malgrat que els darrers anys s’ha desenvolupat el sector de la construcció, vinculat a la creació de zones d’estiueig El poble 383 h agl 2006, torrestorrers 168 m alt és prop de la riba dreta del…

Hi neix el Belcaire o riu d’Uixó Un 30% del territori és ocupat per alzines sureres, i un 20% ha estat dedicat tradicionalment als garrofers, actualment en estat gairebé d’abandó L’agricultura de regadiu es limita a unes 20 ha prop del riu Però la principal activitat de la població és el treball a les properes fàbriques de la Vall d’Uixó La crisi dels darrers anys, però, ha produït una disminució important de la població Al s XIX hom havia intentat d’explotar-hi jaciments de mercuri i de cobalt El poble 892 h 2006, fondeguillers 211 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a la…

El vessant occidental del terme és drenat per la rambla Carbonera, que fa de límit, i l’oriental per les rambles de Penya-roja i de la Carrasqueta, tributàries de la rambla de les Coves El territori és molt accidentat, amb 4 200 ha de matollar Els conreus de secà ocupen 3 100 ha, dedicades a cereals, oliveres i, especialment, ametllers La vila 293 h agl 2006, serraïns 748 m alt és al peu del tossal de la Vila, al centre del terme L’església parroquial de Sant Bartomeu conserva una pintura de Vicent López a la capella de Sant Lluís Beltran La població, que ha patit una disminució constant des…

Es troba a l’ altiplà de l’Alforí , lleugerament ondulat i estès entre el planell de la Replana, a l’W de la serra d’Ontinyent al S i els contraforts de la serra Grossa al N És drenat pel barranc de Gorgorróbio a la capçalera del riu Clariano i per la rambla de Fontanars a la capçalera del riu de Cànyoles A la part més muntanyosa, hi ha més de 3000 ha de terreny forestal pineda i matollar, sobretot Predomina el secà, que produeix cereals, vinya, oliveres i melons Les terres, relativament repartides, són majoritàriament conreades per propietaris La ramaderia bestiar oví, cabrú i porcí, l’…

La vinya hi té caràcter de monocultura produeix vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres, i vi dolç natural, dins la zona de Costes de l’Alt Rosselló Hi ha una societat cooperativa vinícola Costes de Banyuls-Alt Rosselló, que té un celler creat el 1948 amb una capacitat de 12 000 hl, modernitzat el 1962 És seu del Moviment Intercooperatiu dels Aspres del Rosselló, que reuneix les cooperatives de Sant Andreu de Sureda, Pontellà, Cànoes, el Voló i Vilanova de Raó La població, que el 1836 era de 442 h, anà augmentant fins el 1911 870 h Després d’un període d’estancament o de…

Ambdues serres s’uneixen al port de Confrides 983 m, a l’extrem occidental del terme, on s’inicia, vers l’est, la vall de Confrides , capçalera del riu de Guadalest vers l’oest del port s’inicia la vall de Penàguila Més del 80% del territori és ocupat per alzinars, matollars i pasturatges, en part de propietat comunal L’agricultura és predominantment de secà cereals, ametllers, en expansió, olivera i garrofers El regadiu hortalisses i arbres fruiters, que aprofita l’aigua de fonts, es limita a unes desenes d’hectàrees Els darrers anys, la població ha experimentat una disminució important La…

Situat en ple Pirineu axial, el Sarronal o pic del Vedat de Ribera 2268 m alt el separa al NW de Castanesa i de Bono, municipis annexats a Montanui el 1966 El relleu baixa ràpidament cap al SE serreta Roia, 1747 m, on hi ha la Noguera Ribagorçana, collector de les aigües del municipi, que en el sector nord n'ocupa ambdues ribes Bé que hi predominen les roques plutòniques, les dues valls de la Noguera Barravés i la Valira de Castanesa Castanesa presenten un fons pla, d’origen glacial, terraplenat de morenes i dipòsits fluvials Els terrenys erms constitueixen el 4% del territori, els conreus…

Són afloraments oligocènics i mesozoics en es Pla, miocènic molasses i amb argiles quaternàries a les fondalades A ponent i migdia abunda la brolla, resultant de la màquia de garrofer i olivella 943 ha que, juntament amb les pinedes de pi blanc 805 ha i els alzinars residuals 96 ha, componen la superfície inculta L’any 1982 la superfície útil del terme era de 7 296 ha, de les quals 5 869 eren destinades al conreu Predominen els cultius herbacis 3 553 ha i els fruiters de secà 2 050 ha El 41% de les terres són conreades pels seus propietaris, el 10,9% ho són en règim d’arrendament i el 47,6%…

Es troba a la zona de transició entre els contraforts més orientals del Caroig i la Costera El Montot separa aquest municipi de la Ribera Alta El terme és drenat pel riu de Sallent i pel seu afluent per la dreta, el riu d’Anna El naixement d’aigua més important és el de l’ albufera d’Anna on és practicada la pesca de barbs, carpes i anguiles, el qual, amb un cabal de 24000 l per minut, és l’origen d’aquesta llacuna El regadiu, que aprofita l’aigua de diverses fonts i de l’albufera, ocupa 450 ha i es troba en constant extensió hom hi conrea taronges, hortalisses i tabac El secà gairebé 1000…