Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Calmella
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb els Aspres, entre el coll de Prunet, al N, i el coll d’Oms, al S.
La part meridional del terme, drenada pel riu Ample, pertany a la conca del Tec, i la part septentrional, drenada per la ribera de Sant Amanç o la Canta-rana, a la conca del Rard Les fonts de riquesa, limitades a una precària agricultura de muntanya i a l’explotació del bosc el bosc de Calmella s’estén pels vessants meridionals dels colls de Fortó i de Prunet, han motivat el despoblament del municipi des del 1856 364 h, especialment els últims anys Hi ha 23 ha conreades 16 ha de vinya, 3 ha d’arbres fruiters cirerers, 1 ha d’hortalisses, 1 ha de cereals i 1 ha de farratge La ramaderia és…
Villarrobledo
Municipi
Municipi de Castella- la Manxa, a la província d’Albacete.
Situat en una gran plana drenada pel Záncara, és un centre agrícola i comercial Té indústria alimentària formatge i vi i ceràmica
La Almunia de Doña Godina
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, en una extensa plana propera al Campo de Cariñena.
Drenada pel riu Jalón, s’hi conreen hortalisses i cereals Té pedreres de calç i de guix, indústries de fabricació de sabó i de gèneres de punt, destilleries i trulls Té edificis religiosos notables i, prop de la població, hi ha l’ermita de la Mare de Déu de Cabañas, que conserva pintures murals del s XV
Ansó
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, centre de la vall d’Ansó
, la més occidental de les valls pirinenques aragoneses.
Drenada pel riu Veral, les terres altes, afaiçonades pel glacialisme, són cobertes de pastures, que aprofiten els ramats ovelles i cabres que hi pugen des de les terres de la depressió de l’Ebre i la Canal de Berdún Les àrees de bosc són aprofitades per a l’explotació de la fusta i combinades amb l’agricultura La població, amb tendència a l’emigració, s’agrupa a la vila, característic poble de muntanya, d’origen medieval, que ha conservat no solament l’arquitectura sinó també l’antic parlar aragonès i, fins a temps recents, molts trets etnogràfics, especialment en el vestuari
Sant Llorenç de Cerdans
Sant Llorenç de Cerdans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, al sector més alt de la comarca; comprèn la vall de Sant Llorenç de Cerdans (excepte la capçalera, que pertany al municipi de Costoja), drenada pel riu de Sant Llorenç (format a la farga de Dalt, aigua amunt de la vila, per la unió de les rieres de Vila-roja i de Costoja, i que aflueix al Tec, per la dreta, a la zona engorjada anterior al pas del Llop).
Afluent, per la dreta, d’aquesta vall és la vall de la Quera, drenada per la riera de la Quera, que davalla del Montcapell El terme comprèn també la riba dreta del Tec, entre la confluència amb la vall de Galdares i el pas del Llop, i a llevant del Montcapell 1194 m i de la serra de la Garsa 1212 m la capçalera del riu del Terme, afluent, per l’esquerra, del riu de Montdony Una bona part del terme és boscat, especialment el sector occidental, als vessants del Cogul, on s’estén el bosc de la Vila, on abunden els castanyers L’agricultura és poc important 11 ha dedicades a arbres fruiters…
Òpol i Perellós
Òpol i Perellós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector més oriental de les Corberes, al límit amb el Narbonès (Llenguadoc), constituït el 1970 per l’agregació dels termes d’Òpol i Perellós.
El terme s’estén des de l’alineació principal de les Corberes coll de Carrera, 560 m alt el Montplà, 424 m alt i la serralada que limita la plana litoral, coberta en gran part, en aquest sector, per l’estany de Salses serra del Boix, 286 m alt crest de Vilaplana el Montpeirós, 351 m alt entre aquestes dues alineacions s’obre una plana, drenada per un afluent del Ròvol Ha perdut els arbres, i el territori és cobert de garriga La vinya és el conreu principal, i s’elaboren vins de qualitat amb denominació d’origen Hi ha un celler cooperatiu La ramaderia especialment de bestiar oví ha disminuït…
Fillols
Vista general de Fillols
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al vessant N del massís del Canigó.
És format per la vall de Fillols , drenada per la riera de Fillols , afluent, per la dreta, del riu Major tributari de la Tet L’agricultura i el bosc hi constitueixen actualment l’única activitat econòmica fins en 1963-64 l’explotació de les mines de ferro les principals eren la Remí i la Felipart, en activitat des de temps antic, hi constituïa la principal font de riquesa, fins al punt d’ésser un dels principals centres d’extracció de ferro del Canigó El poble 153 h agl i 10 h diss 1982, fillolaires 762 m alt és al fons de la vall, a la dreta de la riera de Fillols, travessada…
Carballo
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, drenada pel riu Allóns.
Nucli agrícola cereals, patates i ramader vaques de la comarca de Bergantiños, amb indústries alimentàries derivades de l’agricultura Prop hi ha mines de tungstè en explotació
Gallifa

Vista general de Gallifa
JoMV
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, a la vall de Gallifa, drenada pel torrent de Gallifa, afluent de la riera de Caldes per la dreta.
Situació i presentació El terme de Gallifa és situat a l’extrem septentrional de la comarca i, excepte per ponent, on entronca amb el municipi de Sant Llorenç Savall, limita amb els termes del Vallès Oriental de Granera i Castellterçol N, Sant Feliu de Codines E i Caldes de Montbui E-S Malgrat estar envoltat gairebé en la seva totalitat per municipis d’aquesta última comarca, la Divisió Territorial de la Generalitat va assignar el terme de Gallifa a la comarca del Vallès Occidental, segurament pel fet de pertànyer al partit judicial de Terrassa, si bé per tradició…
Almedíxer

Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat al vessant meridional de la serra d’Espadà i en una vall a l’esquerra del Palància, drenada per la rambla d’Almedíxer , que neix vora el despoblat de l’Aiola, del terme municipal d’Aín, a la Plana Baixa, i desguassa al Palància davant Soneixa A la serra d’Espadà són característiques les alzines sureres, que ocupen 275 ha La resta de la zona muntanyosa és coberta per una brolla de romaní, argelaga i garric és de propietat comunal i les pastures alimenten els ramats transhumants que hi baixen a l’hivern uns 3 000 caps de bestiar oví La zona conreada ocupa poc més del 30% del…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina