Resultats de la cerca

Centre agrícola de La Campiña, amb indústries alimentàries Conserva restes d’un castell àrab i l’antic palau dels ducs d’ El Infantado

És un centre agrícola, ramader amb indústria diversificada Hi destaca l’església gòtica de San Juan s XV i les restes del palau dels ducs de Frías s XV

El seu terme municipal és molt reduït, estès a la dreta del Palància, entre els de Sogorb que gairebé l’envolta i de Castellnou Cinquanta hectàrees són dedicades a conreus de regadiu, principalment arbres fruiters, i 3 ha al secà hi ha 3 ha de muntanya improductiva La superfície mitjana per explotació és de 0,5 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa El 50% de la població activa treballa en la indústria El poble , que agrupa tota la població del municipi684 h 2006, és situat a 300 m alt, a la plana regada de la dreta del Palància, sobre el límit mateix amb el terme de…

S'hi produeix electricitat El castell palatí, residència dels marquesos de Santillana i dels ducs d’Infantado, fou construït el s XV per l’arquitecte dels Reis Catòlics, Juan Guas La decoració mescla els estils gòtic, mudèjar i isabelí

És un mercat agrícola amb activitat industrial sector alimentari i tèxtil El nucli té una sèrie d’edificis remarcables, construïts el s XVII, entre els quals hi ha el Palau dels Ducs, i diversos edificis religiosos De la mateixa època se'n conserven les muralles

Situada a la Campiña, al peu de la serra de Cabra, en una regió molt densa de vinyes de gran qualitat Centre comercial i industrial fàbriques d’alcohol i d’aiguardent, farineres i adoberies, és un nucli de població concentrada Conserva el palau dels ducs de Medinaceli

Centre agrícola, ramader i comercial, hi és també important el turisme Correspon a l’antiga Tragillium de la Lusitània Conserva restes de la necròpoli romana, del castell i de les muralles s XIII-XIV L’església de Santa María, gòtica s XIII, de tres naus, té un retaule de Fernando Gallego Entre els edificis civils es destaquen el palau del marquès de La Conquista, plateresc, el dels ducs de San Carlos s XVII, el d’Orellana-Pizarro, que té un pati plateresc, etc

Tot el terme és ocupat pel regadiu carxofes, patates, cànem, blat, blat de moro, que aprofita l’aigua de la séquia de Daia Vella , derivada de l’assut d’Alfeitamí Hi predomina el règim d’explotació directa 75% Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí hi ha també avicultura El poble 161 h 2006 6 m alt fou destruït el 1829 per un terratrèmol depèn de la parròquia de Daia Nova Fins el 1791 havia format part del terme d’Oriola des d’aleshores fou municipi independent juntament amb Daia Nova, que se'n segregà durant la primera meitat del s XIX Els comtes, després ducs, de Pinohermoso n…

El bosc de pi i alzines i el matollar ocupen el sector més muntanyós El regadiu, a través de séquies que porten l’aigua de la rambla de Gaibiel, és a la vall del riu Els conreus de cereals, vinya i oliveres són els principals de secà Hi ha jaciments de cinabri El poble 121 h 2006, 604 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra de la rambla de Gaibiel L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista, i depèn de la de Gaibiel D’origen islàmic, fou lloc de moriscs 18 focs el 1602 de la fillola de Sogorb pertangué als ducs de Sessa i posteriorment als…

El terme és accidentat pels primers contraforts occidentals de la serra d’Espadà penya de Saganta, 727 m alt La major part del territori, muntanyós, és improductiva L’agricultura es limita a 205 ha de secà garrofer, ja mig abandonat, vinya i olivera i a unes parcelles de regadiu 8 ha vora el riu La terra és treballada en règim de conreu directe Té una petita central hidroelèctrica Hi ha un fort corrent emigratori vers la Plana El poble 71 h 2006 294 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la dreta del Millars L’església és dedicada a la Circumcisió Fou lloc de moriscs 85…