Resultats de la cerca

Situació i presentació Una part del municipi d’Alpicat, al sector nord-occidental de la comarca, se segregà l’any 1991 per tal de constituir un municipi independent amb la denominació de Gimenells i el Pla de la Font Limita amb els termes de Lleida al SE, al S i al SW, amb l’enclavament de Malpartit de Torrefarrera al NW i al N, amb Rosselló al NE i amb Torrefarrera al NE i l’E Aquest municipi és situat al NW de l’horta segrianenca, en un terreny accidentat al N pels tossals de la Sardera que continuen vers Malpartit i Gros, i és regat per les aigües del canal de Pinyana i les de la clamor de…

Ben comunicada, és un centre comercial important té indústries alimentàries, del cuir, tèxtils mantes, del vi i de la ceràmica És seu episcopal Habitada ja pels vacceus, fou més tard romanitzada i convertida en nucli de comunicacions hi passava la via Argenta, que anava de Mèrida a Astorga, i la que unia Saragossa i Braga El nom de Zamora arrenca possiblement de l’època goda Durant l’edat mitjana fou anomenada també Medina Zamorati , i en algunes ocasions Numància /> Durant la reconquesta fou un baluard fronterer molt valuós Després de la seva restauració 893,…

L’economia es basa en l’agricultura El regadiu 40 ha és escàs, a causa del caràcter estacional de les aigües del riu i de la insuficiència de les de pous Els conreus més estesos són el de la vinya 100 ha, dedicada a la producció de raïm de taula, cereals i oliveres La terra, molt repartida, és explotada quasi totalment pels propietaris La població es doblà durant el s XVIII, s’estacionà al XIX i ha anat disminuint durant el XX, a causa de l’emigració, especialment cap a Alfarrasí El poble 207 h agl 2006, benissuerans 200 m alt és a la vora de la carretera de Xàtiva a Alcoi D’origen islàmic,…

El terme comprèn una part muntanyosa, d’origen cretaci, amb altures poc considerables el coll de Càlig , de 171 m d’altitud, és a la divisòria d’aigües entre la rambla de Cervera i la d’Aiguadoliva, i una altra que pertany a la plana litoral, d’origen plistocènic Més del 90% del terme correspon a conreus de secà 2500 ha, un 6% 160 ha a terres de muntanya, poc productives, i la resta a regadiu, que ha tingut un lleuger expandiment els darrers anys Els conreus principals són el de garrofers, d’oliveres, d’ametllers, de la vinya i de cereals 500 caps de bestiar oví Hi ha també pedreres de marbre…

D’economia agrària, té indústria derivada de l’agricultura farina, oli Correspon a l’antiga Carmo , probablement d’origen tartessi fou dominada pels cartaginesos i pels romans 206 aC Durant les guerres civils Carmona fou aliada de Juli Cèsar i hom l’erigí en municipi romà inclòs al convent jurídic astigità de la província Bètica Ocupada per Mūsà ibn Nuṣayr el 711, durant el s XI esdevingué centre de la taifa de Carmona , de la família berber dels Banū Birzal, annexada al regne de Sevilla el 1067 Fou reconquerida per Ferran III de Castella 1247 Conserva vestigis…

És drenat per una sèrie de barrancs que desguassen al riu Vernissa El territori, muntanyós a la seva meitat meridional, és relativament pla al nord Les terres de conreu, poc profundes i pedregoses, estan força repartides i són conreades, en general, pels propietaris Els principals conreus de secà són la vinya, les oliveres, els garrofers, els ametllers i el blat el regadiu és molt reduït La població ha disminuït lentament durant els darrers cinquanta anys El poble 197 h 2006, aielins 267 m alt, situat al peu de la serra, sota un antic castell, era una antiga alqueria musulmana…

Fou conquerida el 1170 per Alfons I de Catalunya-Aragó i donada quinze anys més tard a l’orde del Temple, extingit el qual, el 1307, passà al de l’Hospital La casa de la vila és l’antiga casa dels hospitalers conserva també una porta de les antigues muralles i moltes de les seves cases foren construïdes durant els s XV, XVI i XVII, cosa que dóna a la vila un aspecte d’antiguitat La població ha disminuït durant el s XX per emigració, principalment, a Barcelona i a Castelló de la Plana, però l’emigració temporal dels homes a les terres de regadiu de la Plana és…

El terme, pla en la seva major part, és regat pel canal d’Aragó i Catalunya, que permet el conreu de 1 850 ha de regadiu cereals, farratge, arbres fruiters, hortalisses, bleda-rave sucrera, cotó, lli el secà 180 ha produeix cereals i vinya i olivera associades Hi ha ramaderia bovina, porcina i ovina La industrialització, especialment la derivada de l’agricultura, ha ajudat al desenvolupament de la vila, que rebé durant els anys setanta un fort corrent immigratori, que comprenia població catalana procedent de l’alta Llitera i de Ribagorça Aquest desenvolupament féu que el seu…

Situada a la vall mitjana del Miño És un nucli comercial agrícola important, però la indústria és escassa i de tipus tradicional Té establiments vinícoles i fabricació de mobles Hom en desconeix l’origen exacte Els romans en feren una estació balneària Ocupada pels sueus segle V, fou durant un curt temps capital del regne de Galícia Al segle XI fou elevada a la categoria de senyoria eclesiàstica Durant la baixa edat mitjana fou un centre comercial important, per raó de la rellevant colònia jueva que tenia Fou testimoni de les lluites entre els Trastàmara i Pere I de…

És situada a l’altiplà de Terol, sobre una terrassa rocallosa d’uns 60 m d’altitud, a la riba del Túria, prop de la confluència amb l’Alfambra Centre administratiu i comercial, que s’ha desenvolupat gràcies a la funció de capital provincial i s’ha beneficiat de la installació d’un polígon industrial, té indústries farineres, de la fusta i de materials de construcció També hi ha fabricació de terrissa És seu episcopal Vista de la plaça del Torico de Terol © CIC-Moià Corresponent a l’antiga Turba , rival de Sagunt, i destruïda pels romans, fou reconstruïda pels àrabs Conquerida per Alfons I de…