Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Vilafant, d’una extensió de 8,35 km 2 , és situat a la vall mitjana del Manol, al SW de la ciutat de Figueres El territori, prop del sector de contacte de la plana alluvial amb els primers contraforts prepirinencs, és lleugerament ondulat per turons poc elevats i minses serres Al N el municipi confronta amb els termes de Llers i de Figueres, aquest últim també pel sector oriental A ponent, Vilafant limita amb Avinyonet de Puigventós i a migdia amb Borrassà i amb Santa Llogaia d’Àlguema, municipi amb el qual fa de divisòria, al SE, el curs del Manol…

El municipi se segregà d’Oriola el 1986 L’agricultura és un recurs important en l’economia del terme, basada sobretot en el regadiu hortalisses i cítrics El secà, de menor extensió, és destinat principalment a l’ametller S'hi han desenvolupat el sector dels serveis i la construcció, relacionats amb el turisme urbanització de la Torre de la Foradada L’església la Mare de Déu del Pilar, que fou declarada el 1753 ajuda de Sant Miquel de Salines, fou erigida posteriorment en parròquia El terratrèmol del 1829 enderrocà el campanar, el qual, refet poc després, tornà a caure L’…

Els conreus de regadiu —hortalisses carxofes, cànem, blat, blat de moro, patates— ocupen gairebé tot el terme i aprofiten l’aigua de la séquia de Daia Nova , derivada de l’assut de Rojals, i d’unes altres de derivades de l’assut d’Alfeitamí La terra és explotada en un 90% pels propietaris, i la resta, per arrendataris Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí La població, en gran part disseminada, gairebé es duplicà del 1900 al 1950 1 301 h El poble , que experimenta un augment lleuger 1 439 h 2006 7 m alt, és al nord del terme formà amb Daia Vella un sol municipi, del qual se separà durant la…

Situació i presentació El terme arriba des de la dreta del Fluvià fins prop de la riba esquerra del Ter Ocupa la serralada que separa les conques d’ambdós rius i les valls de les nombroses rieres que drenen el terme, principalment la riera de la Farga, afluent del Ter, i els seus torrents de Règalo i de Siriana El límit septentrional del terme és format parcialment pel Fluvià, però inclou un meandre de l’esquerra d’aquest riu En aquest sector, el riu fa de límit entre Vilademuls i els termes de Pontós, al NE, i Navata, al N, municipis de l’Alt Empordà A l’E, el límit amb el terme de Bàscara…

Situació i presentació El sector principal és entre la riera de Navel límit oriental i l’aigua d’Ora en part límit occidental i hi forma un pronunciat entrant el terme parroquial de Pegueroles del municipi solsonenc de Navès També drenen aquest sector les rieres de l’Hospital i de Gargallà, tributàries, com les anteriors, del Cardener per l’esquerra Limita, a més, amb l’Espunyola al N, amb Montclar i Viver i Serrateix a l’E, i amb Cardona Bages al S Té els enclavaments de Comesposades i de Catllarí dins el Berguedà i el de Valielles dins el Solsonès El sector principal del terme de Montmajor…

El terme és conreat gairebé íntegrament i l’agricultura ocupa el 70% de la població activa Les 145 ha de regadiu es nodreixen de les séquies Arellana i de San Bartolomé, completada la circulació amb l’assarb de Las Viñas, i són dedicades a horta cotó, cànem, carxofes, etc i als cítrics El cànem, en vies de desaparició, nodria encara el 1950 15 tallers d’espadar i rastellar Ha conegut un fort increment lligat al desenvolupament agrari Avui, l’estructura econòmica és equilibrada entre els sectors El poble 3 733 h 2006 13 m alt és a la vora de la carretera d’Oriola a Almoradí El lloc se segregà…

És drenat per la riera de la Rambleta L’agricultura ocupa pràcticament tot el territori El secà es redueix a unes desenes d’hectàrees de garrofers i ametllers, en procés de desaparició El regadiu, que aprofitava tradicionalment l’aigua del Túria a través de la séquia de Montcada per a l’horta, ha estat incrementat fortament durant el s XX amb aigua de pous els principals conreus són les hortalisses en producció intensiva horta antiga i sectors pròxims al poble i el tarongerar Les principals activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de preparació de fruita La població…

És drenat, a més, pel barranc de Pedralbilla, afluent per l’esquerra del barranc de Carraixet El bosc ocupa unes 600 ha, i els matollars i pasturatges unes 1500 ha L’agricultura és gairebé tota de secà garrofers, oliveres, vinya i ametllers Les hortes són prop de la vila, al costat del barranc hortalisses, tarongers i arbres fruiters Hom aprofita jaciments de terra per als rajolars d’Alfara i Montcada de l’Horta han estat abandonades les mines de plom Des del 1910 ha perdut més de la meitat de la població i des del 1965 s’ha estabilitzat S’ha desenvolupat força l’estiueig La vila 574 h agl…

L’àrea no conreada ocupa el 50% del terme pinedes i matoll L’agricultura de secà és predominant 1 330 ha el garrofer 700 ha és el conreu principal, seguit de la vinya 400 ha, en part dedicada al raïm de taula, l’olivera i l’ametller El regadiu 300 ha, que aprofita l’aigua del riu Magre i també del subsol, produeix taronges 100 ha, hortalisses i fruiters Hi és important la ramaderia bestiar boví i porcí i l’avicultura La vila 2 578 h agl 2006, catadauins 94 m alt és a l’extrem NE del terme, pràcticament unida al nucli de Llombai i molt prop del d’Alfarb, a la dreta del riu Magre Fou una…

El terme, de reduïda extensió, és gairebé tot pla L’agricultura ocupa només la tercera part del territori és tota de regadiu i aprofita l’aigua de la séquia de Montcada 70 ha i de pous 30 ha Els principals conreus són les hortalisses melons, patates, blat de moro i el tarongerar Les activitats industrials són escasses mobles, paper La població tingué un fort augment al llarg del s XIX, accelerat modernament a causa de l’onada expansiva de la ciutat de València Inicialment fou lloc d’estiueig de València les edificacions de nombroses urbanitzacions ocupen una gran part del terme i s’ha…