Resultats de la cerca

La base de l’economia és l’agricultura Hi ha 356 ha conreades 253 de vinya, 55 d’arbres fruiters préssecs, albercocs i pomeres i 33 d’hortalisses L’obtenció de sorra i de grava per a la construcció és important Al nord del nucli urbà hi ha l’estació de ferrocarril d’Elna als Banys d’Arles El poble 40 m alt és emplaçat a poca distància a l’esquerra del Tec L’església parroquial de Santa Maria, romànica, d’una nau, té la planta trilobulada a la capçalera És important el portal esculpit, de marbre blanc i gris, l’ornamentació del qual és semblant a la del palau abacial de Cuixà A la…

El terme és drenat també pel Verdoble, afluent de l’Aglí per l’esquerra L’agricultura vinya, oliveres i moreres per a la seda a la fi del s XIX s’ha especialitzat pràcticament en la producció de vins d’anomenada dels quals prop de la meitat són vins dolços naturals de Costes de l’Aglí i de Ribesaltes, i la resta vins negres de qualitat superior Corberes del Rosselló Té dues grans cooperatives vinícoles La superfície agrícola és d’unes 2 100 ha, gairebé ocupades del tot per la vinya Hi domina la petita propietat A la fi del s XIX hom hi explotava importants pedreres de marbre gris…

Aquest sector meridional és cobert de boscs de roures i castanyers i d’alzines sureres bosc de la Vila, que ocupen 1700 ha prop del 50% del terme A més del Tec, és drenat per la riera de la Vallera i el torrent de Noguereda, afluents seus per la dreta L’agricultura és dedicada principalment a la vinya 480 ha i als arbres fruiters 381 ha, sobretot cirerers és el primer productor de cireres primerenques de la regió, amb unes 1500 tones, presseguers 44 ha pereres 24 ha Hi ha una cooperativa vinícola, comuna amb alguns pobles veïns, que rep la totalitat de la collita de 20 a 25000 hl hom produeix…

Situació i presentació El terme municipal d’Isòvol, d’una extensió de 10,80 km 2 , és situat a la dreta del Segre, al punt on desguassa el Riu Duran, lloc on es forma l’estret d’Isòvol o de Baltarga, flanquejat pel tossal d’Isòvol 1280 m, al N, i el de Baltarga 1166 m, al S Aquest estret separa la Plana de Cerdanya de la Batllia El municipi confronta amb Ger al NE, amb Bellver de Cerdanya per la riba dreta de la Vall Tova i pel mateix curs del Riu Duran quan aquest desemboca al Segre, a la part de ponent a migdia, en la seva major part, el Segre fa de termenal amb Bellver de Cerdanya, Prats i…

Situació i presentació El terme municipal d’Avinyonet de Puigventós, de 12,31 km 2 , s’estén al sector de ponent de Figueres, a banda i banda del Manol, que rep aquí el Rissec per l’esquerra És accidentat al N i al NE per la serra de la Garriga, minsa serralada calcària que assenyala el llindar de la plana i l’inici dels primers contraforts pirinencs, i que culmina al Puig Ventós 185 m, topònim que dona el determinatiu del municipi Comprèn el poble d’Avinyonet, el veïnat de Santa Eugènia i el de les Tres Cases, a més de nombroses masies esparses pel terme El municipi de Vilafant el separa a…

Situació i presentació Situat al límit amb la Llitera, limita al NW amb els municipis de Tamarit i el Torricó, de la Llitera, i amb els segrianencs de Lleida al SW en el sector on hi ha Sucs, Suquets i Raimat, Alguaire i Almenar, a l’E, i amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al SE El terme s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d’Almacelles a ponent curs d’aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d’Aragó i el Principat des del 1305, el qual separa modernament les províncies d’Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el Segrià i el…

Situació i presentació És a la zona de contacte de les Guilleries amb la vall del Ter, poc després de la seva confluència amb el Gurri, a l’inici d’un pronunciat meandre, l’interior del qual és anomenat l’Esquerda El municipi de Roda de Ter és envoltat pràcticament per la demarcació de les terres de les Masies de Roda, a excepció del sector que ocupa el barri de la Creu de les Codines, per on limita amb el municipi de Gurb El terreny, format per materials constituïts durant el període terciari i essencialment planer, és solcat pel Ter, que fa d’eix a la demarcació de la vila de Roda i és en…

Situació i presentació És al mig de la Plana, a la zona de contacte amb els vessants occidentals de les Guilleries Limita al N amb el terme de Tavèrnoles, a l’E amb Sant Sadurní d’Osormort, al S amb Sant Julià de Vilatorta i Calldetenes, a l’W amb Vic i al NW amb Gurb La seva demarcació presenta, a pesar de la limitada extensió del seu territori, una gran varietat de matisos, i geològicament els materials que formen les terres del terme pertanyen al període terciari El municipi és planer i ple de masies vers ponent, on limita amb Vic i Gurb, i boscós i deshabitat en les fondalades de les…

Situació i presentació Situat al sector nord-oriental de la Conca de Barberà estricta, tenia 35,03 km 2 El municipi actual limita amb els termes de Forès, Rocafort de Queralt i Conesa al N, les Piles al NE, Pontils a l’E, el Pont d’Armentera i Cabra del Camp aquests dos, de l’Alt Camp al SE, Barberà de la Conca al S i SW i Solivella a l’W El terme actual s’estén per la serra que separa la conca del riu d’Anguera de la del Gaià entre el coll de Deogràcies al N i els vessants septentrionals de la serra del Cogulló al S i pels vessants meridionals de la serra de Forès Aquesta serra, juntament…

Situació i presentació El terme municipal, el més petit de la comarca, se situa al Pla del Llobregat És parcialment accidentat pels vessants meridionals de la muntanya de Sant Pere Màrtir 389 m, de la serra de Collserola, on trobem el turó de Picalquers, el coll de Finestrelles per on passava lsantic camí de Pedralbes, la Plaça de les Bruixes i el turó del Temple, anomenat al segle XVIII Puig Marrobí 268 m El relleu és brusc a la zona més alta, i baixa després en relleus suaus El municipi confronta a llevant amb els antics termes de Sarrià i de les Corts de Sarrià, avui incorporats a…