Resultats de la cerca

És un centre agrícola blat, llegums, patates i ramader bestiar oví Les muralles s XIII, en força mal estat, formen un clos circular La porta més interessant és la del camí de Cantalapiedra Romanicomudèjar és l’església de San Nicolás de Bari La casa on nasqué Isabel I de Castella, incorporada després al convent d’agustines de Nuestra Señora de Gracia, és un típic exemple d’habitatge castellà del s XV

És centre de la comarca de l’Hoya de Guadix Hi ha agricultura oliveres, cereals, plantes i bleda-rave sucrera i indústries derivades Actualment és en plena decadència demogràfica a causa de l’emigració de la població als centres industrials i la manca de potencialització econòmica Colònia romana —Julia Gemella Acci—, fou una de les primeres diòcesis de la Hispània romana En època musulmana constituí, juntament amb Baza, un brillant regne de taifes 1145-56 Conquerida pels almohades, fou incorporada al regne nassarita de Granada 1238 el 1500 s’uní a la revolta dels moriscs Davant…

És el centre de l’àrea comercial del Camp de Gibraltar i manté actives relacions amb Àfrica Nucli industrial suro, adob de pells, alimentació i fusta, ha rebut un gran increment pla de desenvolupament del Camp de Gibraltar amb la construcció d’una refineria de petroli CEPSA El seu port, protegit per tres molls i una petita illa a la desembocadura del Miel illa Verde, és de passatge comunicació diària amb Ceuta i de pesca, i és també punt terminal del ferrocarril Madrid-Còrdova-Ronda Algesires fou capital d’un regne de taifa al s XI, sota els Banū Hammud Port entre l’Àndalus i el Magrib, fou…

El terme ocupa una part de la conca alta del Tastavins anomenat aquí barranc d’Escalona De les 2 700 ha de superfície, 500 pertanyen a explotacions forestals, al tossal d’en Sabater i la pineda de la Vall Unes 600 ha són dedicades a conreus de secà cereals i patates i només 15, a regadiu Hi ha granges estabulades El poble 115 h agl 1996, herbessers o herbessencs és a l’esquerra del barranc d’Escalona, al fons de la vall, la qual, oberta en direcció a Pena-roja de Tastavins Matarranya, es comunica molt difícilment amb la resta de la comarca L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu L’…

La part muntanyosa del terme és boscada alzines sureres el bosc de la Roca , el bosc Negre Hi ha serradores de fusta El sector de la vall és ocupat gairebé del tot per la vinya 383 ha, 319 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior i, en menor proporció, per arbres fruiters 63 ha, 14 d’albercoquers, 19 de cirerers i 29 de presseguers La part més septentrional és regada pel canal de l’Albera hi ha 2 ha d’hortalisses No hi ha ramaderia El poble 991 h agl 1982 142 m alt es formà al voltant de l’antic castell de la Roca , situat al peu de l’Albera, a la dreta de la riera de…

És un centre agrícola important horticultura cereals i oliveres en el secà, i tendeix a convertir-se en satèllit industrial de Madrid Incorporada a la corona pels Reis Catòlics, Carles III la convertí en la seva residència favorita Hi fou signat el conveni d’Aranjuez 13 febrer de 1801, pel qual l’armada espanyola es posà al servei de Napoleó per lluitar contra la Gran Bretanya Anys més tard 1808 la ciutat esdevingué, primer, escenari de la revolta contra Godoy motí d’Aranjuez , i després ocupació francesa d’Espanya, seu de la Junta Suprema Central governativa del regne El palau d…

El terme, molt muntanyós Cerro del Moro, 1 055 m Cerro Gordo, 1 195 m penya Escàbia, 1 326 m penya Juliana, 1 476 m, és drenat pel riu Palància, pel seu afluent, el riu de Canales, i per diversos barrancs Hi ha unes 3 000 ha de superfície forestal, explotada econòmicament, 500 de les quals pertanyen al comú El regadiu és dedicat a hortalisses, cereals i farratges el secà a cereals Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades principalment pels propietaris La ramaderia comprèn bestiar bàsicament oví La població, que el 1910 tenia 1 285 h, ha anat minvant fins a restar reduïda a 810…

El terme, que limita amb l’Alt Empordà, comprèn part de la serra de l’Albera, amb el pic de Sallfort 981 m, el coll de Banyuls 357 m i el puig de Taravaus 628 m i la vall de Banyuls, al sud, drenada per la riera de Banyuls o de Vallòria , que desemboca a la mar a la cala de Banyuls, al sud del poble, i pels seus afluents, les rieres de les Abelles i de Vallòria Hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters, però el conreu principal és el de la vinya 1243 ha, dedicada a la producció gairebé exclusiva de vi dolç natural vi de Banyuls , que assolí 50000 hl el 1981 L’extensió mitjana de les…

Ocupa un ampli sector de glacis d’acumulació entre els contraforts de la serra de les penyes Roges 905 m alt al N, la serra de l’Arguenya el Puntal, 704 m la Sella, 1 024 m a l’E i la serra de Cabrera 869 m a l’W L’escorrentia oberta cap a migjorn va vers el Vinalopó, que travessa el terme de N a S, i al qual aflueixen la rambla de la Torre i la del Barranquet, ambdues per l’esquerra la del Carrascal, a la dreta, s’espoltreix en ple glacis A part 1 600 ha, classificades com a pastures, i 316 ha de llenya baixa, n'hi ha unes 2000 com a conreu de secà vinya, oliveres i cereals i…

El regadiu 166 ha, on són conreats moresc i hortalisses, aprofita les aigües del riu Clariano o d’Ontinyent i de la font Jordana La major part de les terres conreades són, tanmateix, de secà 1 105 ha de cereals, garrofers, vinya i olivar Un 60% de les terres de conreu són explotades directament pels propietaris, un 30% per parcers i un 10% per arrendataris La indústria tèxtil teixits, filats, mantes, l’oleícola refineria d’oli, sabó i la de la cera constitueixen una part important de l’activitat econòmica i han originat un apreciable augment de la població un 65% des del 1930 La vila 2 259 h…