Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Llorca
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia.
Situada a la vora del riu Guadalentín i vorejada d’hortes, és capital i centre comercial i agrícola de la comarca del camp de Llorca Posseeix petites indústries alimentàries, de ciment i de blanqueria Existent en època romana, fou seu episcopal en el període visigòtic Presa pels àrabs, es convertí en taifa independent Reconquerida al segle XIII, fou utilitzada pels Reis Catòlics com a base d’operacions contra Granada Conserva restes de les muralles i alguns castells medievals Cal destacar-ne la collegiata, iniciada el 1533, amb una portada barroca del segle XVIII Pel tractat de Tudellén 1151…
Pollença
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem nord de l’illa, accidentat pel sector nord-oriental de la serra de Tramuntana.
Els materials, sovint calcaris, del Juràssic i el Liàsic, imbricats tectònicament i tallats en direcció obliqua per la costa de Tramuntana, originen un seguit de penya-segats que alternen amb valls transversals, sovint acabades en platges arrecerades en cales de SW a NE, racó d’Ariant, punta Beca, cala Solleric, del Castell, punta de la Galera, cala Estremer, punta de les Coves Blanques, i la punta de la Troneta que inicia la llarga i articulada península de Formentor El muntanyam calcari, molt abarrancat i amb fenòmens càrstics, s’estén des dels vessants orientals del puig Tomir…
Tuïr
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la zona de la plana nestesa entre els Aspres (l’extrem occidental del terme és accidentat pels vessants dels darrers contraforts d’aquest massís) i el Riberal (el sector septentrional del terme és regat pel sistema de canalitzacions de la Tet a través del canal de Perpinyà i el canal de Tuïr, derivat del canal de Corbera).
De les 1 578 ha de conradís, la major part són dedicades a la vinya 1 079 ha, 685 de les quals són destinades a la producció de vi de qualitat superior Hi ha 256 ha de fruiters 167 de presseguers, 85 d’albercoquers i 4 de pomeres, 91 ha d’hortalisses 46 d’escaroles, 19 de tomàquets, 16 d’enciams, 2 de julivert, 1 d’espàrrecs, 1 de llegums i 1 de fruits primerencs i 1 ha de cereals La ramaderia de bestiar oví 257 caps complementa l’economia L’activitat industrial, tradicionalment centrada en la terrisseria poals i en la fabricació de paper i botes, és dedicada, actualment, a la producció del…
Sineu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca situat en es Pla.
Situat en es Pla, s’eleva lleugerament a migjorn 206 m alt al puig de Reig, 255 m al de Sant Onofre, al límit amb Sant Joan de Sineu El 1982 la superfície explotada era de 3 576 ha el 74,5% del total de les quals hom conreava 2 834 ha Predominen els cereals 1 790 ha i els fruiters 1 035 ha ametllers, figueres i garrofers La ramaderia comprèn 196 caps de bestiar boví, 692 d’oví i 570 de porquí La terra és explotada en el 62,6% pels mateixos propietaris, el 9,4% ho és en règim d’arrendament i el 28% en el de parceria La vila té una bona tradició menestral catifes a mà, ferros forjats, fusteria…
Santa Maria del Camí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Comprèn tres sectors el primer s’enfila pel vessant sud-est de la serra de Tramuntana puig de son Agulla, 503 m alt i culmina al puig de na Marit 666 m i a la mola de Lluc Entre aquesta i la serra d’Alfàbia, se situa la vall d’Orient on neix el torrent de Coanegra anomenat en el seu primer tram torrent des Freu , afluent del torrent Gros, que drena el terme cap a la badia de Palma El segon sector és el Raiguer, que trenca el pendent del peu de muntanya Ací els materials són més recents quaternaris i fragments de miocènics i donen sòls profunds, que han atret els conreus i la…
Utiel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme ocupa la part alta de la vall del riu Magre, que neix prop de la població, format per diversos cursos d’aigua de la part nord-occidental de la comarca El relleu és format per un altiplà, d’uns 700 m alt al S i al SE, que s’alça ràpidament al N i al NE, en serres paralleles de direcció ibèrica NW-SE serra d’Utiel i serra d’El Negrete, que culminen a 1306 m alt El 40% del terme és ocupat per boscs de pins 5800 ha i matollar 4200 ha, a les parts més muntanyoses Els conreus abasten grans extensions, pel caràcter planer de la major part del terme 14000 ha de secà i 500 ha de regadiu, que…
Puigpelat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els municipis d’Alió N, Bràfim E, Vilabella i Nulles S, Vallmoll SW, a més de Valls W S’estén al mig de la plana de la comarca, a llevant de Valls, entre el Gaià i el Francolí, riu aquest darrer on van a parar les aigües dels torrents que drenen el terme, que són recollides pel torrent de Vallmoll o de la Fonollosa El poble de Puigpelat és l’únic nucli de població agrupada del municipi Al terme també hi ha algunes urbanitzacions i el despoblat de Torrelles Una carretera local uneix el poble amb la C-51 de Valls al Vendrell i amb Vilabella abans d’arribar a…
Santa Coloma de Queralt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Té una forma allargassada de NE a SW i confronta al N amb els termes de Llorac i Talavera aquest darrer, de la comarca de la Segarra, al NE amb Argençola, a l’E amb Sant Martí de Tousi, al SE amb Bellprat tots tres municipis, de l’Anoia, a l’W amb Savallà del Comtat i amb Conesa i al S amb les Piles La vila de Santa Coloma de Queralt és emplaçada en plena vall del Gaià, riu que travessa el nucli Aquesta vall és tancada a tramuntana pel cim de la Moscallona 791 m i per les serres de Montargull i de Montfred entre els 791 i els 834 m a ponent, pel coll de Rauric 780 m i l…
Saragossa
© Fototeca.cat
Municipi
Capital d’Aragó i de la província homònima.
La geografia Situada al centre de la depressió de l’Ebre, a la vora del riu i a la confluència d’aquest amb el Gállego i el Huerva, i equidistant de les zones industrials de Catalunya i la mar Cantàbrica i de Madrid, a les quals li donen fàcil accés les valls dels rius La seva situació de cruïlla li ha estat favorable al llarg de la seva història, i en l’actualitat n’ha potenciat el desenvolupament industrial Al llarg del segle XX ha triplicat la població, sobretot a partir dels anys cinquanta 264456 h 1950 Històricament, la ciutat es desenvolupà a la dreta del riu, al voltant del nucli antic…
Viladecans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat.
Situació i presentació El terme de és a la dreta del Llobregat, a la Marina, entre els estanys de la Murtra i del Remolar, que són al límit del municipi amb els veïns de Gavà, a ponent, i el Prat de Llobregat, a llevant A tramuntana, el terme és accidentat pels darrers contraforts del massís de Garraf la serra de Miramar 234 m és partió amb Sant Climent de Llobregat, i la muntanya de Sant Ramon de les Golbes, també anomenada de la Fita 309 m, ho és amb aquest darrer municipi i el de Sant Boi de Llobregat A ponent, el límit amb Gavà segueix la riera de Sant Llorenç i els camins del Pi Tort, de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina