Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Capolat i Avià, a l’E amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar Montclar i Casserres, al S amb Montclar i Montmajor i a l’W amb Navès Solsonès i l’enclavament de Comesposades Montmajor El sector oriental, on hi ha el castell i la parròquia que donen nom al municipi, és a la capçalera de la riera de Clarà, afluent del Llobregat per la dreta a Casserres després de travessar el terme d’Avià el sector occidental, amb les antigues parròquies del Cint i de Correà, té les aigües riera de l’Hospital i riera de Navel tributàries del Cardener…

Situació i presentació El terme municipal de Masquefa, de 17,06 km 2 , és a l’extrem sud-oriental de la comarca Limita pel costat de l’Anoia amb els termes de Piera W i els Hostalets de Pierola N i NE, i amb els de Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, a l’E i Sant Llorenç d’Hortons Alt Penedès, al S i E El torrent del Sastre i la riera de Masquefa escorren les barrancades al Llobregat i trenquen els alts de Masquefa el punt més elevat és el Serral de Margall, a 320 m, formats per estrats del miocè Comprèn el poble de Masquefa, cap de municipi, part del poble de la…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Sils i Riudarenes, a l’W amb Maçanes, a l’E amb Vidreres i al S amb Fogars de la Selva, Tordera Maresme i Lloret de Mar Està situat al sector de la divisòria d’aigües de les valls de la Tordera les aigües de la Torderola i d’altres petits torrents corren vers la riera de Santa Coloma, límit occidental del terme fins poc abans de la confluència amb la Tordera i la conca de l’Onyar-Ter, a l’indret on antigament arribaven les ribes de l’estany de Sils dessecat a la fi del segle XVIII, al nord del municipi Una bona part del subsol és d’…

És un centre agrícola i ramader També hi ha mineria ferro i una certa activitat industrial

Situació i presentació El turó de Montpalau assoleix 270 m, però el territori és més aviat pla i la majoria dels cims de la serra de Montnegre s’alcen dins els termes de Tordera N, Calella o Santa Susanna, llevat d’una petita franja entre Tordera i Calella, a llevant de Sant Cebrià de Vallalta el coll dels Tres Termes, 376 m l’alt de Llevant, 412 m, i el turó de la Punta de Garbí, 418 m En el límit amb Santa Susanna hi ha una muntanyeta on s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Gràcia El litoral, com a tot aquest sector, forma part d’una extensa platja arenosa hi desemboquen, a més del…

El terme és accidentat al sud per la serra de Vergèrs 584 m alt, en part coberta de bosc roures i alzines El conreu més important és la vinya 43 ha Al vessant meridional de la serra de Vergèrs hi ha jaciments de feldespat Prop del riu hi ha el molí de Centernac , que fabrica farina amb una sèrie d’installacions que formen un petit nucli una petita resclosa més avall és destinada a afavorir el turisme El poble 68 h agl 1982 306 m alt és en un replà al vessant septentrional de la serra de Vergèrs, a l’esquerra de l’Aglí L’església parroquial de SantPere és esmentada…

Hi predomina la viticultura de les 303 ha conreades, se n'hi dediquen 185 Hi ha, a més, 28 ha de fruiters presseguers, cirerers i albercoquers i 36 ha d’hortalisses La ramaderia és integrada per 260 caps de bestiar oví Hi ha una petita fàbrica de cotó amb 20 obrers El poble 30 m alt, esmentat ja al segle X, és a poca distància del Tec, a l’esquerra, al vessant meridional d’un turó coronat per l’antic castell d’Ortafà Fou centre de la baronia d’Ortafà , jurisdicció senyorial posseïda ja al segle XII pel llinatge homònim A la segona meitat del s XIII passà dels…

Important centre industrial metallúrgic, ja des del segle XIII Explotacions forestals pins, castanyers i roures Destaca l’església de San Juan s XIV

El terreny és molt accidentat pels contraforts de la serra de Javalambre, les serres de La Matanza puig de Calderon, 1 839 m alt, al límit amb Aragó, el punt més alt del País Valencià i de Tortajada El 85% del terme no és conreat, amb predomini de l’àrea forestal 3 600 ha i gran extensió de matollar 1 800 ha Els conreus es limiten a un centenar d’ha dedicades sobretot a cereals blat i ordi i vinya La ramaderia ovina uns 2 000 caps aprofita els pasturatges locals A partir del 1950 s’ha accentuat la minva de la població ja iniciada al s XIX, fins a perdre una tercera part dels…

Les margues vindobonianes hi dibuixen un paisatge ondulat, amb turons a la perifèria del terme es Cugulutx 185 m alt, al límit amb Porreres i Montuïri, Sant Onofre 255 m, limítrof amb Sineu, puig de Bonany 317 m, ja dins Petra Els torrents es decanten, sense gaire decisió, cap a llevant, al S de Vilafranca de Bonany, el nucli de la qual voreja el terme de Sant Joan El 1982 la terra útil ocupava 2875 ha el 72% del terme de les quals 2574 ha el 89,5% de la terra útil eren cultivades Predominen els cultius dels cereals 1766 ha, d’alt rendiment, i els fruiters de secà 778 ha La…