Resultats de la cerca

Església mudèjar amb creuer neoclàssic del s XVIII

Municipi vinícola, en què hi tenen especial anomenada els vins blancs de taula Destaca l’ermita del Socorro, d’estil neoclàssic

És important pels productes fruiters llimones, taronges que són exportats a l’estranger L’esglèsia de Nuestra Señora de la Asunción és d’estil neoclàssic A la residència de Santa Isabel s XIX es conserven pintures atribuides a l’escola del Greco

L’economia gira principalment entorn de la pesca i les activitats que hi estan relacionades salaó i conserves Altres indústries destacades són les metallúrgiques, les de fabricació de material clínic i la d’elaboració de sidres N'és remarcable l’església parroquial d’estil neoclàssic És un centre d’estiueig

El terme, de reduïda extensió, és gairebé tot pla L’agricultura ocupa només la tercera part del territori és tota de regadiu i aprofita l’aigua de la séquia de Montcada 70 ha i de pous 30 ha Els principals conreus són les hortalisses melons, patates, blat de moro i el tarongerar Les activitats industrials són escasses mobles, paper La població tingué un fort augment al llarg del s XIX, accelerat modernament a causa de l’onada expansiva de la ciutat de València Inicialment fou lloc d’estiueig de València les edificacions de nombroses urbanitzacions ocupen una gran part del terme i s’ha…

Situada al NE de l’illa, en el punt on un istme estret enllaça el cos d’aquesta amb el promontori enlairat de la Isleta L’hàbitat s’estén al llarg de la façana marítima i per damunt dels turons situats a l’oest El barri de la Vegueta constitueix el nucli antic de la ciutat, amb edificis del segle XV L’expansió urbana, començada cap al 1833 arran de la construcció del port, ha estat parallela a l’increment del tràfic portuari El Puerto de la Luz, situat a les principals rutes entre Europa i l’Amèrica Llatina, gaudeix de modernes installacions tant per al passatge com per al tràfic mercantil,…

La quasi totalitat del territori és conreada i regada gràcies a la séquia de Montcada, que ha estat el sistema de reg tradicional des de l’W del poble fins a la mar 350 ha, i per pous oberts a la part occidental El secà ha quedat molt reduït garrofers, oliveres, ametllers i vinya L’horta tradicional és dedicada als conreus típics d’hortalisses en règim intensiu l’arròs, important en altres temps vora la mar, ha desaparegut i els nous regadius han estat dedicats al tarongerar La indústria es limita a magatzems de fruita, conserves, embalatges, plàstics i fibres tèxtils La població tingué un…

És dividit en dos sectors separats pel terme de Guadassuar el principal, l’antic terme de l’Alcúdia, és situat a banda i banda del riu Magre i estès fins als primers contraforts de la serra de Tous 22,11 km 2 l’altre sector, al S i més petit 1,65 km 2 , que correspon a l’antic terme de Montortal, s’estén a la dreta del riu Sec o barranc de Montortal, afluent per l’esquerra del riu dels Ullals Prop de la vila passa la séquia reial del Xúquer, la qual rega una gran part de les terres Hom hi conrea tarongers 1050 ha, hortalisses 280 ha i fruiters de pinyol 400 ha És un dels municipis que s’han…

D’origen musulmà i situada originàriament a l’esquerra del riu Segura, conservà el seu caràcter medieval fins a mitjan segle XIX, que inicià la seva expansió urbana amb la formació del nou barri del Carmen, a l’altra banda del riu Centre d’una rica horta, el seu creixement fou impulsat, en gran part, per la construcció del ferrocarril, que donà sortida als productes de l’horta Gràcies a això, el municipi de Múrcia registrà un creixement demogràfic notable de 111 539 h que tenia el 1900 passà a 158 724 h el 1930 i a 249 738 h trenta anys després Durant el decenni dels seixanta hi hagué, però,…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Montornès del Vallès S i E, Granollers NE, Parets del Vallès NW, Mollet del Vallès SW i Martorelles S El terme comprèn el poble i cap de municipi de Montmeló i el barri del Sant Crist de la Grua Travessa el municipi i el nucli urbà la carretera BV-5003 en direcció Granollers i provinent de Martorelles Hi ha estació de ferrocarril de la línia Barcelona-França per Granollers que data del 1854 Així mateix, la via del tren de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses…