Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
Pollença
Sortida del sol al Port de Pollença
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem nord de l’illa, accidentat pel sector nord-oriental de la serra de Tramuntana.
Els materials, sovint calcaris, del Juràssic i el Liàsic, imbricats tectònicament i tallats en direcció obliqua per la costa de Tramuntana, originen un seguit de penya-segats que alternen amb valls transversals, sovint acabades en platges arrecerades en cales de SW a NE, racó d’Ariant, punta Beca, cala Solleric, del Castell, punta de la Galera, cala Estremer, punta de les Coves Blanques, i la punta de la Troneta que inicia la llarga i articulada península de Formentor El muntanyam calcari, molt abarrancat i amb fenòmens càrstics, s’estén des dels vessants orientals del puig Tomir 885 m alt al…
Dumbría
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, estès entre el riu Xallas i el Castro.
De poblament fortament disseminat, té una petita sortida al mar badia d’Ézaro L’economia és basada en el sector primari agricultura, ramaderia, pesca i en l’aprofitament hidroelèctric
Torla

Vista del poble de Torla
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó.
Situat a la vall del Broto, prop del parc d’Ordesa, és un dels principals centres de turisme de muntanya i un punt de sortida d’excursions pel Pirineu aragonès
Sabiñánigo
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó.
Situada a l’extrem oriental de la Canal de Berdún, a la dreta del Gállego, a la sortida de la vall de Tena, és l’únic nucli industrial pirinenc que aprofita l’energia elèctrica dels Pirineus Metallúrgia d’alumini, indústria química adobs nitrogenats del plàstic i cellulosa
Xestalgar
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat a la part oriental de la comarca, a la sortida del Túria dels encaixaments a través dels quals travessa la comarca, en una posició de transició cap al Camp de Túria Per sobre la vall del riu s’alcen encara muntanyes, sobretot cap al S, al límit amb la Foia de Bunyol L’àrea no conreada ocupa 4 800 ha 75% del total, amb predomini del matollar 3 500 ha sobre l’àrea forestal 1 200 ha El conreu ocupa 1 300 ha de secà i 200 de reg a les proximitats del riu El secà és dedicat a cereals i sobretot a garrofers, oliveres i vinya 100 ha, mentre que el regadiu ho és a hortalisses,…
Gelida

Gelida a l’Alt Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, a la vall baixa de l’Anoia, riu que forma l’estret de Gelida a la sortida de la comarca.
Situació i presentació El municipi de Gelida és situat a llevant de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Baix Llobregat Amb una extensió de 26,71 km 2 , limita al N amb Sant Llorenç d’Hortons i amb Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, a l’E amb Castellví de Rosanes i Corbera de Llobregat i al SE amb Cervelló, tots tres municipis del Baix Llobregat Al S és envoltat pel terme de Subirats i, a l’W, en una petita franja limita amb Sant Sadurní d’Anoia El municipi comprèn, a part el poble de Gelida, cap de municipi, els barris de les Cases Noves, el Puig, Sant Salvador de la Calçada, la…
Santa Coloma de Gramenet
Vista aèria de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, situada a l’esquerra del Besòs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, situat a l’esquerra del Besòs, a la sortida del congost de Montcada.
Situació i presentació Limita a més al N amb el terme vallesà de Montcada i Reixac, a l’E amb Badalona i al S amb Sant Adrià de Besòs El 1945 Barcelona s’annexionà un sector que Santa Coloma tenia a la dreta del Besòs El 1937 adoptà el nom de Gramenet de Besòs La serra de Sant Mateu s’inicia a l’esquerra del Besòs i des del congost de Montcada s’enfila per la Guinardera, la Placeta dels Llops 198 m, el turó del Pollo o Puig Castellar 303 m, el replà del Campament i els turons de les ermites de Sant Climent i Sant Onofre o mont de Poià Seguint els límits, trobem a llevant la serra de Mosques d…
Sant Martí de Fenollet
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, estès als vessants meridionals de la serra de l’Esquerda, a llevant de la collada de Ventafarina (646 m alt).
Comprèn la vall de la Riberòla, afluent, per la dreta, de l’Aglí al NE comprèn, més enllà del coll de Bois i del roc Poirit 589 m alt, un sector del bac de Taixac, que davalla vers l’Aglí a la sortida de la gorja de la Fo Les zones més muntanyoses són cobertes de bosc i de matollar La superfície agrícola és dedicada al conreu de la vinya 172 ha, 134 de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat, als arbres fruiters 3 ha de presseguers i albercoquers, a les hortalisses 6 ha de carxofes i enciams i 17 ha a pastures i farratge Hi ha una cooperativa vinícola amb 8 000…
Sessué
Sessué
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la vall de Benasc, en el seu sector més baix.
El terme, molt reduït, s’allarga a l’esquerra de l’Éssera, enfront del terme de Vilanova d’Éssera, des de prop de Saünc fins al torrent de Lliri El sector més muntanyós és cobert de matollar L’agricultura es localitza a la vall de l’Éssera, que en aquest sector de sortida de l’estret de Saünc, s’obre els conreus se centren en el farratge prats de sega 65% i alfals 34% L’activitat econòmica més important, però, és la ramaderia 391 caps de bestiar boví i 324 d’oví El poble 52 h agl 1991 996 m alt és prop de l’Éssera La seva església de Sant Genís és sufragània de la de Vilanova d’…
Sopeira

Vista del monestir d'Alaó
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a l’inici de la Terreta, al qual fou agregat el 1970 el de Sant Orenç.
El terme és a la vall de la Noguera Ribagorçana, a l’indret on aquesta s’encaixa en el congost de Sopeira o pas Nou, aprofitat modernament per a la construcció del pantà d’Escales És accidentat pels contraforts de la serra de Sant Gervàs vessants del roc de Conco, 1352 m alt, a l’E, i del Talló d’Aulet, 1486 m alt, a l’W El conreu dels cereals ocupa el 18% de la superfície conreada 13% de blat, 66% d’ordi, 2% de civada, i el farratge el 46% 22% d’alfals, 26% de trepadella, 2% de trèvol i altres 50% la resta es distribueix entre els conreus llenyosos de secà 10% i hortalisses, amb bastant de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina