Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Charles Davillier
Art
Baró.
Colleccionista i historiador de l’art Viatjà per Europa i també pels Països Catalans i aplegà una important collecció d’obres d’art que llegà al Musée du Louvre Publicà Un printemps aux îles Baleares 1859, Histoire des faïences hispano-moresques à reflets métalliques 1861, L’Espagne 1874, illustrada per Gustave Doré, Fortuny, sa vie, son oeuvre, sa correspondance 1875, Les arts décoratifs de l’Espagne 1879, Les origines de la porcelaine en Europe 1883
Circuit de Vilafranca

La recta de tribunes en la cursa del 1921 del circuit de Vilafranca (dibuix de l’època)
Vinseum
Automobilisme
Circuit de velocitat de 14,790 km de longitud que travessava els termes municipals de Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, i La Múnia (Castellví de la Marca).
Els anys 1921, 1922 i 1923 aquest circuit no permanent acollí la celebració del Gran Premi Penya Rhin, una de les primeres proves automobilístiques amb caràcter internacional celebrades a Europa, i també les tres primeres edicions del Campionat d’Espanya d’automobilisme, fet pel qual és considerat el bressol de la Fórmula 1 a l’Estat espanyol En aquestes proves els pilots havien de donar 35 voltes al circuit i recorrien un total de 517,65 km En la cursa celebrada el 1921 el circuit aplegà uns 50000 espectadors repartits al llarg del recorregut
siculonormand | siculonormanda
Art
Dit de l’estil arquitectònic desenvolupat a Sicília i a la Itàlia meridional durant els segles XII i XIII, constituït per una profusa varietat de formes artístiques bizantines, musulmanes, llombardes i normandes.
A la Campània predominen els elements musulmans —voltes, arcs de ferradura, peraltats i entrecreuats, decoració exuberant—, com és palès a les catedrals de Caserta Vecchia segles XII-XIII i d’Amalfi 1266-68, claustre i a la casa Rufolo segle XIII, Ravello Sota el domini normand l’arquitectura a Sicília aplegà esquemes de l’anomenat romànic normand —planta basilical amb creuer molt remarcat i torres monumentals—, formes de l’art bizantí —cúpules sobre petxines, capitells, temes iconogràfics i ornamentació de mosaics— i tècniques d’origen musulmà —decoració de paviments, murs i voltes, de…
Sophie Calle
Art
Artista francesa.
Utilitza diferents suports i tècniques, com fotografies i texts, installacions, llibres, objectes i pellícules La seva obra es caracteritza per la intrusió en la intimitat i la seva difusió pública, i s’aplega en diferents sèries, com Els dorments , en què retrata amics i coneguts mentre dormen, relacions de parella, etc la Suite veneciana , en què fotografia un home durant una estada a Venècia, d’incògnit El detectiu , un reportatge sobre ella encarregat a uns detectius Els cecs , recull de fotografies de persones cegues al costat de texts que expliquen com senten les coses L’…
ral·li

Cotxe participant en el Ral·li Terra de Tàrrega del 2012, ral·li que tingué la primera edició l’any 1993
FEDERACIÓ CATALANA DE MOTOCICLISME
Automobilisme
Modalitat d’automobilisme.
Creada inicialment com a excursió o manifestació d’automobilistes que, provinents de diversos punts, es reunien en un lloc determinat, el Gran Ralli Internacional Exposició de Barcelona 1929, que aplegà cotxes procedents de divuit capitals europees, fou el primer celebrat a Catalunya en aquest format Amb el pas dels anys esdevingué un tipus de competició per etapes que sempre s’ha caracteritzat per tenir dues parts diferenciades els trams de regularitat i els de velocitat En els primers, els participants circulen per carretera oberta i han de fer-ho a una velocitat determinada, comprovada als…
costumisme
Art
Literatura
Descripció literària o plàstica d’ambients i personatges, de forma tipificada.
En literatura les primeres produccions costumistes coincideixen amb el començament de l’evolució social motivada per l’expansió industrial, davant la qual adopten una actitud més o menys satírica o crítica Té antecedents en la literatura del s XVII entre d’altres, l’anglès Joseph Addison i la prosa castellana “castissa” Els quadres de costums aparegueren sobretot en diaris i revistes La publicació periòdica més representativa del costumisme castellà fou Cartas españolas 1831, on collaboraren Larra, Mesonero Romanos i Estébanez Calderón a França es destacà, en aquest camp, Victor Joseph…
Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Arquitectura
Arxivística i biblioteconomia
Història
Diplomàtic, escriptor, historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d…
, ,
Josep Sanchis i Sivera

Josep Sanchis i Sivera
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Cristianisme
Història
Art
Historiografia catalana
Escriptor, historiador i eclesiàstic.
Vida i obra Sacerdot 1890, doctor en teologia 1892 i doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art de la Universitat de València, fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Durant els anys de formació ja manifestà la seva vocació per la història de l’Església, redactant nombroses veus d’aquesta matèria per al Diccionario de Ciencias Eclesiásticas de N Alonso Perujo i J Pérez Angulo Collaborà en diverses publicacions i, durant molts anys, escriví al diari Las Provincias , on publicà cròniques de viatges, que més tard aplegà en diversos llibres Dos meses…
, ,
Marc Antoni Orellana i Mojolí
Història
Art
Historiografia catalana
Erudit.
Vida i obra Ocasionalment, utilitzà el pseudònim Martín Anselmo de Orive Interessat per la història de la seva ciutat i de l’art valencià, reivindicà un ús digne de la llengua catalana Tercer fill d’una família noble barcelonina, estudià filosofia a la Universitat de València, i també lleis es graduà, però, a la Universitat de Gandia Advocat de professió, exercí, successivament, a Cadis i Madrid, ciutat on, vers el 1776, exercí càrrecs públics, com ara alcalde de barri, i s’integrà en alguns cercles intellectuals, com l’Academia Matritense de la Lengua Latina El retorn a València 1779/81…
, ,
art alemany
La catedral de Freiburg im Breisgau, un dels edificis més representatius del gòtic alemany
© B. Llebaria
Art
En un sentit ampli, art que s’ha desenvolupat —des dels temps carolingis i, especialment, des dels temps otonians— dins els territoris de població alemanya.
El límit amb l’art italià i el francès ha estat sempre molt clar, així com amb el dels Països Baixos En canvi, l’art alemany s’expandí damunt l’E eslau, els estats bàltics i els països escandinaus, sobretot Suècia És molt possible que, d’entre totes les terres que pertangueren a l’imperi de Carlemany, les properes al Rin siguin les que més demostraren els fruits del gran esforç cultural realitzat, particularment en l’arquitectura, en la illuminació de manuscrits i en l’orfebreria En són exemple edificis com el palau d’Ingelheim, del qual hi ha escasses restes, la capella palatina d’Aquisgrà i…