Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
fantàstic | fantàstica
Unicorn, animal fabulós representat al costat d’una dama en un tapís conservat al Museu de Cluny
© Corel Professional Photos
Art
Cinematografia
Literatura
Dit de l’art i dels gèneres literari o cinematogràfic caracteritzats per llur temàtica irreal, nascuda de la fantasia, per l’aparició d’elements i de personatges imaginaris i extranaturals o per la incorporació de tècniques que creen una atmosfera d’irrealitat.
Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L’ art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen especialment els…
Josep Coromina i Feralt
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Fou professor de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i director de la secció de gravats de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, de la qual fou membre Són remarcables per la qualitat tècnica les grans làmines calcogràfiques de tema religiós, com El Beat Sebastià d’Aparicio , i algun retrat, com el de Josep Soler i del Olmo
columna
Diplomàtica i altres branques
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les parts en què es divideix verticalment la disposició del text, en un manuscrit, en un imprès, etc., per mitjà d’una ratlla o d’un espai en blanc.
L’aparició de la columna en còdexs antics cal considerar-la com una reminiscència de l’estil d’escriptura dels rotlles de papir Molt més corrents són les 2 columnes, que apareixen ja en l’antic i esdevenen nombroses sobretot a partir dels segles XII i XIII Es perpetuen en els primers incunables, i finalment tenen un ús corrent només en diccionaris i enciclopèdies
linòleum
Art
Estampa obtinguda per la impressió d’un gravat tallat en la superfície d’una planxa de linòleum.
El procediment per a gravar aquesta matèria és, en principi, el xilogràfic, o sia el treball amb gúbies i ganivets per a rebaixar les parts que han de restar blanques en l’estampa, deixant en relleu la superfície llisa per ésser tintada i estampada sobre el paper L’aparició del gravat sobre linòleum data del començament del s XX, i a partir de mitjan segle s’imposa com a procediment artístic de caràcter propi i és utilitzat per nombrosos artistes, entre ells Picasso i Miró
Pierre Huygue
Art
Artista francès.
Desenvolupa el seu treball en projeccions de vídeo i installacions, però també fa intervencions amb pòsters Li interessa el procés de desdoblament de la imatge i del text, l’ellipse en el film i les referències cinematogràfiques A Dubbing 1996 interroga la relació entre paraula i temps a través de la interpretació de la narració Multi-language Versions 1997 tracta de les versions plurilingües de pellícules aparegudes per primer cop el 1929 abans de l’aparició de la tècnica del doblatge, interpretacions diferents d’una història Blanche-Neige Lucie és un film documental sobre la…
art publicitari
Art
Especialització de les arts gràfiques que consisteix en llur aplicació al comerç i la indústria.
És, doncs, l’aspecte més artístic de la publicitat, exercit, fins a l’aparició dels tècnics titulats, pels professionals de belles arts En transformar-se la publicitat en un fenomen de multituds i de consum lligat a la producció industrial i al màrqueting, cerca uns mitjans de comunicació visual que reforcin la intensitat de les emissions i llurs atractius La publicitat com a manifestació cabdal del s XX programa les seves campanyes de vendes emprant els mass-media al seu abast Els creadors o directors d’art tenen cura de dissenyar uns missatges formals i literaris que…
linotip
Disseny i arts gràfiques
Màquina impressora que fon alhora el metall en peces que contenen totes les lletres d’una mateixa ratlla.
Fou inventada el 1886 per l’alemany Ottmar Mergenthaler En el moment de la seva aparició, suplia amb avantatge sis o set caixistes ràpids Consta d’un teclat de 90 tecles, que corresponen als 90 canals del magatzem, on hi ha alineades les matrius cada canal té 21 matrius En pitjar les tecles, s’alliberen successivament les matrius corresponents, les quals, un cop soltes, cauen al componedor La composició és dirigida contínuament per una sèrie de palanques que van coordinades Des del componedor les matrius van al primer elevador, que les recull i les posa davant el motlle, moment…
Odilon Redon
Flors en un gerro , d’Odilon Redon
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, gravador i pintor simbolista francès.
Durant una llarga primera etapa de dibuix al carbó, expressà, amb contrasts de clarobscur, el simbolisme del seu món interior, on plana el misteri Cap de màrtir 1877, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo, L’aparició 1883, Musée des Beaux-Arts, Bordeus A partir del 1873 conreà la litografia amb la mateixa finalitat i realitzà tretze sèries de gravats, les més importants de les quals són En el somni 1879, La nit 1886, La temptació de Sant Antoni 1888 i 1896, Les flors del mal 1890, L’Apocalipsi 1899 Posteriorment, especialment a partir del 1890, introduí la llum i el color en les…
art normand
Art
Art desenvolupat a Normandia i a Anglaterra als segles XI i XII a conseqüència de les invasions normandes del segle X.
S'inicià amb l’aparició de nombroses esglésies amb absis de tipus benedictí amb deambulatori o sense, torres a la façana i una llanterna de diferents pisos al creuer de grans espais interiors, arcuacions a les naus que repeteixen idèntiques proporcions en tribunes i triforis, arcs de mig punt i volta d’aresta en les naus laterals Els principals edificis són la cripta de Rouen 1063, la destruïda església de Jumièges 1037-67, Saint-Étienne 1077 i Saint-Nicolas de Caen i la Trinité de Fécamp 1099 Les decoracions segueixen el gust bàrbar de línies geomètriques i motius de forma…
transfiguració

Mosaic de la Transfiguració de Santa Caterina de Sinaí
Art
Bíblia
Nom de l’episodi narrat pels evangelis sinòptics segons el qual Jesucrist manifestà la seva glòria als apòstols Pere, Jaume i Joan, sobre una muntanya que la tradició ha identificat amb el Tabor.
Hi fa referència també la segona epístola de Pere El fet no té res a veure amb una metamorfosi hellenística Es tracta d’una narració teològica sobre la messianitat de Jesús que el Nou Testament situa a diversos moments, primerament en la resurrecció i, després, en el baptisme, fins arribar a la mateixa encarnació, que utilitza la terminologia veterotestamentària de les aparicions tot presentant Jesús amb els trets del Fill de l’Home de Daniel i del Fill de Déu del salm 2 L’aparició de Moisès i Elies, representants de la Llei i dels Profetes i alhora figures messiàniques, testimonien igualment…