Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
art aplicada
Art
Art aplicada als productes industrials, amb la finalitat d’embellir objectes d’ús comú: mobles, orfebreria, ceràmica, armes.
Amb la mecanització de la producció i l’obtenció d’exemplars en sèrie, la preocupació estètica no ha estat limitada als objectes sumptuaris disseny L’expressió art aplicada es difongué en el sentit d’art decorativa al segle XIX
museografia
Art
Conjunt de tècniques i de pràctiques relatives al funcionament dels museus.
Wilhelm von Bode, director dels museus de Berlín al començament del s XX, en fou un dels iniciadors L’International Council of Museums ICOM, creat el 1947 i vinculat a la UNESCO, i la revista Mouseion , publicada per aquesta darrera entitat, han dut a terme la tasca d’establir i propagar les normes museogràfiques actuals També és anomenada museologia aplicada
laca
Art
Química
Resina produïda per exsudació de certs vegetals.
Principalment de les espècies Melanorhoea laccifera laca de Myanmar, Rhus succedanea laca de la Indoxina, Rhus vernicifera laca de la Xina i Rhus orientalis laca de Formosa, la qual, aplicada en pellícules fines, s’endureix en contacte amb l’aire i es torna transparent i resistent als àcids, als àlcalis i a bona part dels dissolvents orgànics Hom l’empra en la preparació dels vernissos
art decorativa
Art
Art aplicada que afegeix elements d’ornamentació a una estructura arquitectònica (decoració).
laca
Art
Química
Vernís dur i brillant que hom obté a base de laca natural o de productes sintètics, principalment nitrocel·lulosa, acetat de cel·lulosa, resines viníliques o resines acríliques en dissolvents orgànics molt volàtils.
La laca és aplicada a la pintura, l’aquarella, els mobles i l’estampació de teixits Aquesta art aparegué a la Xina a l’època de la dinastia Han i fou perfeccionada durant la dinastia Tang La fundació de la fàbrica del palau reial de Pequín 1680 permeté una major difusió de les laques, que eren al seu millor moment als s XVII i XVIII, amb la introducció de l’aplicació de mareperles Al s XV la laca fou introduïda al Japó, on hom arribà a una tècnica molt més depurada que la xinesa, amb artistes com Kōami i Sōami A la fi del s XV aparegueren les laques a Europa, principalment per…
carassa
Art
Cara de pedra, metall, etc, aplicada com a element decoratiu damunt portals, fonts, cantonades.
museologia
Art
Conjunt de teories sobre els museus com a institució i sobre llur funció dins la societat.
Fou a Alemanya, després de la Primera Guerra Mundial, on s’intensificà l’estructuració d’aquestes teories, que donaren lloc a la tipificació dels museus com a exponent d’una nacionalitat concreta Els anys seixanta, el desenvolupament turístic forçà els museus, en el món occidental, a ésser els impulsors de les grans exposicions artístiques i els motors culturals de la nova burgesia de la postguerra Georges-Henri Rivière —secretari general de l’ICOM del 1946 al 1963— estructurà d’una manera coherent els estudis museològics Hom li deu un darrer pas en el procés de democratització dels museus en…
fresc sec
Art
Obra pictòrica mural feta amb la tècnica del tremp, aplicada damunt un lliscat ja sec.
Els tremps més correntment emprats són els d’ou, cola i caseïna Aquest procediment és de característiques visuals similars al fresc veritable, però és molt més simple de fer i també molt menys estable
art publicitari
Art
Especialització de les arts gràfiques que consisteix en llur aplicació al comerç i la indústria.
És, doncs, l’aspecte més artístic de la publicitat, exercit, fins a l’aparició dels tècnics titulats, pels professionals de belles arts En transformar-se la publicitat en un fenomen de multituds i de consum lligat a la producció industrial i al màrqueting, cerca uns mitjans de comunicació visual que reforcin la intensitat de les emissions i llurs atractius La publicitat com a manifestació cabdal del s XX programa les seves campanyes de vendes emprant els mass-media al seu abast Els creadors o directors d’art tenen cura de dissenyar uns missatges formals i literaris que esdevinguin per llur…
convecció estel·lar
Astronomia
Mode de transport d’energia en els estels no degenerats ja sigui a la seva part central (estrelles de massa superior a ~1,3 M o
) o a la regió exterior (com el Sol o altres estrelles menys massives).
Totes les atmosferes estellars mostren alguna mena de transport convectiu L’energia generada en el nucli d’un estel per les reaccions termonuclears és transportada cap a l’exterior per radiació o per convecció En el transport radiatiu els fotons interactuen amb els nuclis del gas ionitzat que conforma les diferents capes estratificades de l’estrella, sense que aparegui un moviment real de matèria Quan el gradient de temperatura no permet una evacuació eficaç de l’energia, part de la massa del gas inicia un moviment ascendent/descendent per tal de transportar l’energia sobrant llavors, el…