Resultats de la cerca

Exposà la teoria de la visualitat pura, on afirma que l’art és percepció objectiva en això s’oposa a l’idealisme de Kant, per qui fou influït, amb un realisme estètic que dóna valor d’art veritable a l’arquitectura grega i romana com a expressió artística d’una funcionalitat concreta

Influït per la cultura anglosaxona i interessat per les tècniques experimentals Artista plàstic que treballa amb el suport fotogràfic i amb la fragmentació i manipulació d’imatges pròpies o trobades Malgrat que alguns títols dels seus llibres són en anglès, el text és en català Blind Machine 1972, Ash 1974, Anamorfosis 1974, El poema de Candy Darling 1975, Scarlett 1976, Alone 1978, Tenebrae 1983, A Noise in the Night 1983-87, Vae victis 1992, Falling down 1998, etc

Influït pel pensament de B Croce i per l’experiència de la lingüística de K Fiedler Professor a Pisa, dirigí La Critica d’Arte , revista que fundà el 1935 amb R Longhi i R Bianchi Bandinelli Promogué i organitzà institucions dedicades a l’art i publicà nombroses investigacions I Carracci e la critica d’arte nell’età barocca , 1933 Cinema, arte figurativa, 1952 Mondrian e l’arte del XX secolo, 1962 L’arte nella paleostoria dell’uomo , 1973 Milità en la resistència durant el feixisme Profilo della critica d’arte in Italia , 1942, fou escrit a la presó

Fill i alumne d’Adolfo Venturi, fou profundament influït per les metodologies de l’escola de Viena i, sobretot, per l’estètica idealista de Croce Ensenyà a la Universitat de Torí 1915-31 expulsat pel règim feixista 1931, residí a França i als EUA, fins el 1945 Publicà un llibre polèmic, antiacadèmic i anticlassicista, Il gusto dei primitivi 1926, però posteriorment concentrà l’atenció en l’art modern Cézanne, son art et son oeuvre, 1936 Les Archives de l’Impressionisme , 1939 i en problemes de crítica, on el seu History of Art Criticism 1936 ha esdevingut gairebé un clàssic…

Fou deixeble de Roberto Longhi a la Universitat de Florència, on es llicencià el 1957 Collaborà en les revistes especialitzades Paragone des del 1961 i Prospettiva de la qual fou cofundador el 1975 Professor a les universitats de Messina, Siena i Nàpols, i professor visitant a la de Washington Molt influït pel marxisme, investigà preferentment sobre l’art gòtic italià Publicà, entre altres obres,  La fortuna dei primitivi Dal Vasari ai neoclassici 1964, Giotto e la sua bottega 1967 i  La pittura del Cinquecento a Napoli e nel Vicereame 1978 Pòstumament aparegué Studi sulla…

Influït pel seu germà  Josep Niebla  es dedicà al món de l’art a partir dels primers anys setanta del segle XX Fundà la Galeria 3 i 5 a Girona, on exposà obres de Joan Miró, Tàpies, Chillida, Oteiza, Fernand Léger i Guinovart, i després obrí a Barcelona la Galeria Theo, dissenyada per l’arquitecte Rafael Moneo posteriorment ocupada per la Galeria Joan Gaspar i la Galeria Barcelona Establert a Sant Celoni des de mitjan anys noranta, el 2010 hi obrí la galeria GBN i des del 2015 dirigí i presentà La finestra d’Antonio Niebla , un espai radiofònic quinzenal dedicat a l’art President…

Després d’una infància atzarosa, el 1943, eludint els límits d’edat prescrits, s’allistà a la marina, on serví durant la Segona Guerra Mundial En llicenciar-se, es guanyà la vida com a perruquer mentre intentava aprendre dibuix i pintura En 1955-56 assistí  a classes a l’escola d’arts Black Mountain College de Carolina del Nord, on conegué els poetes Charles Olson i Robert Creeley, pels quals fou molt influït Es relacionà també amb pioners del pop art com ara Larry Rivers i David Smith , i el 1957 construí amb diversos para-xocs la primera de les escultures amb les quals es faria…

Autodidacte Membre del Cercle Maillol Es donà a conèixer el 1953 a l’Exposició Municipal de Belles Arts El 1955 ja obtingué medalla de bronze a la Biennal d’Alexandria Des d’aleshores participà en nombroses exposicions a diversos països, integrat sovint en el grup Sílex A Barcelona concorregué al Saló d’Octubre i fou societari fundador dels Salons de Maig El 1959 formà part de l’anomenada Escola de Barcelona i el 1960 participà en la Biennal de Venècia i en l’exposició del museu Guggenheim de Nova York, entre altres exposicions Influït primer per Picasso, passà per una etapa…

Inicialment féu performances , però més endavant amplià interdisciplinàriament la seva obra, en la qual hi ha dibuix, pintura, fotografia, installació i vídeo Molt influït per la música rock , realitzà diversos treballs en collaboració amb altres artistes, com Tony Oursler o Paul McCarthy El seu llenguatge és irònic, subversiu i agressiu, i molt crític amb la cultura nord-americana Exposà a la Documenta de Kassel els anys 1992 i 1997 La primera exposició retrospectiva del seu treball a Europa es presentà al MACBA 1997 Al febrer del 2000 presentà Couples a la Cheim&Read…

En un principi s’interessà pels experiments teatrals influït pel grup Gutai El 1963 exposà una de les seves peces més interessants, el Bedroom Ensemble , consistent en una reproducció a escala natural d’un dormitori El 1966 començà les Soft Scultures ‘escultures toves’, reproduccions ampliades i en materials tous d’objectes industrialitzats i estandarditzats, com hot-dogs , pantalons, gelats, màquines d’escriure, etc, amb les quals aconsegueix una sàtira mordaç de la societat de consum Utilitzà també objectes trobats per a fer assemblages i peces mal formades amb cartró i paper…