Resultats de la cerca
Es mostren 1520 resultats
al·legoria
L’estiu, representació al·legòrica de l’estiu que féu el pintor francès François Boucher (1703-1770)
© Corel Professional Photos
Art
Representació metafòrica d’idees abstractes a través de figures o temes plàstics.
Les composicions allegòriques han estat molt freqüents en tota la història de l’art A l’art clàssic foren notables les composicions d’Apelles s III aC, perdudes totalment, com La calúmnia amb allegories de la veritat, la ignorància, l’enveja, etc A l’art romà es donaren sobretot en obres de pintura, inspirades en les gregues allegoria d' Arcàdia, Hèracles i Tèlef , al museu de Nàpols A l’art cristià són inspirades en les Sagrades Escriptures Agnus Dei, el Bon Pastor, etc, però ja en el romànic, i, sobre tot, a partir del Renaixement, hom retroba allegories centrades en idees profanes, de les…
art alexandrí
Art
Art hel·lenístic que es desenvolupà a l’Egipte ptolemaic, principalment a la ciutat d’Alexandria (hel·lenisme).
adoració dels Reis Mags

Adoració dels Reis Mags (esquerra) i circumcisió de Jesús, segle XIII, d’autor desconegut (Galeria Nacional, Perusa)
© Corel
Art
Literatura
Tema literari i artístic l’origen del qual és la glossa a l’escena de l’adoració dels Reis d'Orient de l’evangeli de sant Mateu.
acordar
Art
Disposar harmoniosament (els colors, els tons d’una pintura), per tal de no produir efectes antiestètics.
chinoiserie
Art
Adaptació de temes xinesos amb intencions decoratives, molt corrent en l’art europeu, especialment al s XVIII, facilitada pel comerç amb les Índies.
ceroplàstia
Art
Modelatge amb cera.
Practicada ja per egipcis, grecs i romans, especialment en màscares funeràries o figures amb finalitat rememorativa, assolí una certa importància a l’edat mitjana gràcies als exvots i als ciris decorats, modalitats que encara perviuen Al s XVI i sobretot al XVII cobrà un nou auge, especialment en medallons, com els d’Alessandro Abondio ~1580-1651, que treballà per a la cort imperial a Praga i a Viena Gaetano Giulio Zumbo Siracusa 1656 — París 1701 feia relleus policromats amb escenes allegòriques i treballà també en models anatòmics Antoine Benoist Toigny 1632 — París 1717, “escultor en cera…
art bizantí
art bizantí Església de San Vitale a Ravenna
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat del segle IV al XIV dins l’àmbit de l’imperi Bizantí, originat a través de l’hel·lenisme i del món romà oriental.
Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes, tot el món…
art poètica
Art
Obra didàctica en la qual són definides les principals característiques de la creació poètica i són exposades les regles que hom ha d’observar en la composició poètica
.
Gustau Carbó i Berthold
Art
Artista plàstic.
Féu estudis d’arquitectura i de creació artística a Llotja i a l’escola de pintura mural de Sant Cugat del Vallès Les seves primeres obres obeeixen a patrons convencionals Posteriorment ha evolucionat guiat per la preocupació pel moviment, que intenta reflectir mitjançant les característiques seriacions conceptuals