Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
simbolisme
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC210875_COREL1201086.jpg)
El dia (1907), de Gaetano Previati (Cambra de Comerç, Milà)
© Corel
Art
Moviment artístic, essencialment pictòric, del darrer terç del segle XIX.
Presenta imatges oposades a la realitat visible o científica per a demostrar que existeix una realitat amagada que, si no és possible de conèixer, és almenys possible d’intuir Arnold Böcklin, simbolista, diu que la pintura ha d’explicar alguna cosa, fer pensar l’espectador com una poesia i impressionar-lo com una peça musical Moviment artístic plàstic amb connotacions literàries, fou influït tant pels artistes idealistes del principi del segle XIX com pels prerafaelites inclosos també per algú entre els simbolistes El materialisme científic del segle XIX accentuà, com a reacció, l’idealisme,…
escola florentina
Retrat d’home jove del pintor florentí Sandro Botticelli
© Corel Professional Photos
Art
Escola artística que es desenvolupà a Florència del començament del s. XIV a la darreria del XVI.
Sota la protecció de les puixants famílies de mercaders i de banquers, especialment dels Mèdici, Florència fou el centre més important del Renaixement Hi immigraren un gran nombre d’artistes i se n'hi formaren molts d’altres, els quals portaren l’estil florentí a gairebé tot Europa En arquitectura, F Brunelleschi renovà el concepte medieval de l’espai els edificis que bastí mostren unitat en la mesura, que es fonamenta en els mètodes de la perspectiva, així com simplicitat i ordenació en el tractament dels volums Entre els qui adoptaren els seus models sobresurten Michelozzo, B i G da Maiano…
xoriguerisme
Art
Terme, derivat del nom de José Benito Xoriguera, amb el qual hom designa, inadequadament, la modalitat del barroc hispànic del final del segle XVII i de la primera meitat del segle XVIII, força influït pels artistes barrocs italians (Bernini, Borromini i altres), que es caracteritza per una exaltada combinació carregada, barreja d’elements gòtics, platerescs i barrocs.
Entre els representants d’aquest estil destaquen, ultra els Xoriguera, Pde Ribera, NTomé i els Figueroa
dadaisme
Art
Literatura
Moviment artístic i literari del segon i del tercer decennis del segle XX, també anomenat dadà, caracteritzat per la revolta contra les concepcions generals de la cultura i contra la situació social coetànies.
Naixement i evolució del moviment Prové del nom dadà , adoptat a l’atzar per Hugo Ball, Richard Huelsenbeck, Hans Arp i Tristan Tzara Zuric, 1916 per a designar el corrent estètic en el qual s’inclogueren Designà, a més, una revista i una galeria 1916 Posteriorment, el terme ha estat utilitzat com a sinònim de dadaisme El dadaisme tingué com a precedents l’expressionisme, el cubisme i el futurisme, i les obres d’Alfred Jarry, Raymond Roussel i Guillaume Apollinaire Aquest, juntament amb Kandinskij i Marinetti, fou la personalitat més significativa per als dadaistes Els ready-mades de Marcel…
cubisme
cubisme Paisatge d’Horta d’Ebre (1909), de Pablo Picasso
© Fototeca.cat
Art
Moviment artístic desenvolupat principalment entre el 1907 i el 1914, les principals aportacions del qual consistiren en una nova interpretació de l’espai, en la renovació de les tècniques i en l’ús d’un llenguatge formal geometritzant.
Els orígens poden ésser situats en la influència de Cézanne i en l’aprofitament de certes solucions procedents d’arts primitius, com el dels negres i el dels polinesis Sembla que la denominació tingué origen en el comentari que féu Matisse davant el quadre de Braque exposat al saló de tardor de París el 1908, en definir com a cubs algunes de les formes utilitzades El crític Louis Vauxcelles adoptà el nom revista Gil-Blas , del 14 de novembre de 1908 en escriure sobre l’exposició de Braque a la galeria Kahnweiler, ús que després es generalitzà Malgrat tot, sembla evident que les bases del…
costumisme
Art
Literatura
Descripció literària o plàstica d’ambients i personatges, de forma tipificada.
En literatura les primeres produccions costumistes coincideixen amb el començament de l’evolució social motivada per l’expansió industrial, davant la qual adopten una actitud més o menys satírica o crítica Té antecedents en la literatura del s XVII entre d’altres, l’anglès Joseph Addison i la prosa castellana “castissa” Els quadres de costums aparegueren sobretot en diaris i revistes La publicació periòdica més representativa del costumisme castellà fou Cartas españolas 1831, on collaboraren Larra, Mesonero Romanos i Estébanez Calderón a França es destacà, en aquest camp, Victor Joseph…
art danès
Art
Art desenvolupat a Dinamarca.
L’ambre havia fet entrar Jutlàndia en les rutes comercials de l’edat del bronze d’aquest període hi ha mostres importants, com el carro de Trundholm Al segle II aC, entrà en l’òrbita cèltica calder de Gundestrup, però la definició de la seva personalitat li vingué dels vikings pedra esculpida de Jelling, 1940, amb inscripcions allusives al rei Harald Blâtand L’art medieval predominantment religiós, es caracteritzà per un arcaisme d’arrel bizantina altars amb relleus d’or Lisbjerg, ~1150 un romànic tendent al gòtic lineal és l’estil dels abundants frescs d’esglésies Maalov, ~1200 Ørselv, ~1350…
art visigòtic
Art
Art desenvolupat sota el domini polític dels visigots, particularment durant el regne de Toledo.
En la primera fase de la seva evolució s V-VI només tenen característiques germàniques les peces d’art mobiliari, mentre que l’arquitectura i la seva ornamentació, tant escultòrica com pictòrica, segueixen el desenvolupament normal de les formes paleocristianes hispàniques Després de la unificació demogràfica de Leovigild, com a conseqüència de les necessitats àuliques de la cort de Toledo, sorgiren unes formes plàstiques d’origen mediterrani romà tardà, amb unes acusades influències bizantines, de les quals hi ha testimoniatges d’arquitectura i escultura durant el s VII En la primera etapa…
Feliu Elias i Bracons
Autoretrat (1907) de Feliu Elias i Bracons
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Crític i historiador de l’art, pintor, caricaturista i escriptor.
Vers el 1899 assistia a l’acadèmia Hoyos de pintura més tard completà la seva formació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona El 1910, fugint d’una condemna de la llei de jurisdiccions, anà a París, on s’estigué dos anys Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis i a l’Escola Elemental del Treball 1920-23, càrrecs que hagué de deixar en advenir la Dictadura Més tard fou professor de l’Escola de Bibliotecàries El 1922 anà a Portugal, i el 1923, a Holanda, llocs on organitzà exposicions oficials d’art català Fugitiu d’unes anunciades…
Miquel Àngel
Estudi de nu, de Miquel Àngel
© Corel Professional Photos
Art
Escultura
Pintura
Arquitectura
Literatura italiana
Nom amb què és conegut als Països Catalans Michelangelo Buonarroti, escultor, pintor, arquitecte i poeta.
La seva família pertanyia a una nissaga de banquers que, a l’època del seu naixement, travessava un període de dificultats A tretze anys entrà al taller de Domenico Ghirlandaio, a Florència, amb qui sembla que collaborà en els frescs de l’església de Santa Maria Novella Desenvolupà, però, la seva activitat principalment dins el camp de l’escultura estudià els clàssics, conegué l’obra dels Pollaiuolo i els gravats de M Schongauer El 1489 ingressà a lèscola de San Marco, institució regentada pels Mèdici que disposava d’una important collecció d’estàtues romanes, on rebé una àmplia formació…