Resultats de la cerca
Es mostren 1520 resultats
neoimpressionisme
El picapedrer, del pintor neoimpressionista francès Georges Seurat
© Corel Professional Photos
Art
Escola pictòrica francesa del darrer quart del segle XIX.
És conegut també amb els noms de divisionisme i de puntillisme Constitueix la radicalització de l’impressionisme, en una pruïja d’emprar únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregin i es complementin no pas sobre la tela, sinó a la retina de l’espectador Tot i que s’autosituava en la línia Delacroix-impressionisme, retreia a aquell l’ús de colors terrosos, i als impressionistes, que barregessin els colors a la paleta i que fossin massa intuïtius Els principals representants d’aquesta escola foren Georges Seurat —que ja presentà Un bany a…
neofigurativisme
Art
Moviment pictòric, també anomenat nova figuració, que reacciona contra l’estètica institucionalitzada de l’informalisme i proposa un retorn a la figuració, bé que ultrapassant els estrets límits de la representació especular de l’objecte en qüestió.
Engloba una sèrie diversificada de tendències durant la dècada dels anys seixanta i conserva una bona part de residus informalistes i de la pintura d’acció Les deformacions, les transformacions i les prolongacions a què sotmet, sobretot, el cos humà fan que aquest es constitueixi en la condensació de tota una experiència viscuda i es converteixi en l’escena del terror, l’aïllament i l’angoixa Alliberat del pes de la tradició acadèmica representativa, es llança, en una mena d’autoteràpia, a la dura crítica del seu context opressor, alhora en un gest d’impotència i de venjança N’és, sens dubte…
neodadaisme
Art
Nom amb què és conegut el moviment New Dada, iniciat als EUA el 1955 per artistes que participaven de l’actitud artística de M.Duchamp.
Els seus integrants tenien com a recurs principal l’alienació de l’objecte fora del seu context habitual, i incorporaven, mitjançant el collage fotogràfic —utilitzat per RRauschenberg i JJohns—, elements de la realitat com ho havien fet KSchwitters i Hausmann Ha estat denominat art pop i confós amb aquest moviment, bé que les intencions dels neodadaistes eren molt diferents de les dels artistes pop
neoclassicisme
Venus Vincitrice (1805-07) o Paulina Bonaparte, d’Antonio Canova (1757-1822) (Galleria Borghese, Roma)
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Moviment estètic de base intel·lectual originat pel cansament davant les fórmules del barroc final o l’esgotament de la seva capacitat creadora a la segona meitat del segle XVIII.
Influïren decisivament en la seva aparició la realització d’importants descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l’aplicació general de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional Fou un moviment de curt predomini, puix que aviat fou superat pel Romanticisme, més popular, tot i que les seves derivacions, amb algunes variants, perduren al llarg de tot el segle XIX Teòrics com J Winckelmann i A Quatremère de Quincy, pintors com AR Mengs i JL David, escultors com A Canova i B Thorvaldsen i arquitectes com Ch Percier, P…
neoclàssic | neoclàssica
neobabilònic | neobabilònica
neoàtic | neoàtica
Art
Dit de l’art grec corresponent a l’últim període hel·lenístic, que tingué com a centre Atenes.
De tendències classicitzants, amb represes més o menys originals de temes i de formes dels diversos períodes clàssics, aquest art reelaborà motius arcaïtzants i reproduí còpies d’originals famosos, de relleus decoratius, craters, canelobres i vasos, destinats, en gran part, a l’exportació Fou conreat per diverses famílies d’escultors actives a partir del s II aC que manifesten una mestria considerable i una tècnica refinada Es difongué per Àsia, Grècia i Roma, on florí molt, particularment sota Adrià
naumàquia
Art
Edifici especialment construït i adaptat per a la celebració de les naumàquies.
Semblant a l'amfiteatre, tenia l’arena més ampla i les grades més baixes Hom té notícia de l’existència de diversos edificis d’aquest tipus, però només són coneguts, a Roma, els d’August prop de l’església de San Cosimato, de Domicià prop del Vaticà i de Filip l’Àrab
natzarenisme
Figura femenina, obra característica del natzarenisme del pintor Claudi Lorenzale (col·l Rogent, Collbató)
© Fototeca.cat
Art
Moviment estètic romàntic d’origen germànic (Overbeck, Cornelius, Schnorr von Carolsfeld, Rethel, Schwind), però format a Roma el segon decenni del segle XIX.
Aspirava a conciliar el neoclassicisme paganitzant amb un renovat esperit cristià és a dir, volia omplir del sentimentalisme catòlic italià el rigor lineal de David, identificable en aquest sentit amb Perugino i Rafael Anhelava com a resultat l’espiritualitat més pura, encara que el tema no fos sempre religiós, puix que hom també conreava temes històrics Els fundadors foren anomenats natzarens —tot i que preferien d’ésser anomenats puristes purisme— pel fet d’haver-se installat en un convent abandonat, el de San Isidoro, i pel seu aspecte, descurat i amb llargues cabelleres Els artistes…
art nassarita
Art
Art desenvolupat al regne de Granada durant el regnat de la dinastia nassarita (segles XIV-XV).
És un art d’un total predomini de la decoració Els elements sustentants de l’arquitectura són gairebé nuls, les columnes són extremament esveltes i els falsos arcs de guixeries no són sinó una armadura de fusta d’altra banda, cobreixen els sostres falses voltes de mocàrabs La decoració interior fou molt rica, de rajoles de vistosos colors, amb predomini dels blaus i els vermells, i inscripcions de caràcters cúfics L’arquitectura nassarita reeixí com poques a arribar a una perfecta unió amb la natura, més ben dit, amb la jardineria, cosa que hom pot veure en els dos monuments nassarites més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina