Resultats de la cerca

Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona, ha estat comissària de diverses exposiciones, entre les quals destaquen Casino Barcelona, Perpinyà, Montpeller, 1983, Bèstia Barcelona, 1984, Intramurs Brusselles, 1988, la Biennal d’Arts Plàstiques de Barcelona 1989-91, Emergences París, 1991, Literatures submergides , mostra itinerant 1991-92, Orientalismes, una aproximació contemporània 1998 i Fragments 2001, presentada al Museu de la Universitat d’Alacant, on es mostren les fotografies que posseeix la collecció Rafael Tous amb més de 500 imatges Collabora en la premsa Avui…

Els primers exemples coneguts en la pintura occidental són els frescs romans i pompeians Hom troba també aquest tema en la miniatura medieval i durant el Renaixement, bé que sempre sovint de fons a composicions amb figures Però la marina adquirí plena independència temàtica en la pintura holandesa de la segona meitat del segle XVII, gènere els grans mestres del qual foren W van de Welde El port d’Amsterdam Rijksmuseum, Amsterdam i J van Ruysdael A la vora de la mar l’Ermitage, Leningrad L’escola francesa del segle XVII tingué en Claude Gellée un important pintor de marines Vista d’un port…

Començà, segons sembla, com a pintor, i així el coneixeria a Castellterçol Ramon Casas Molt relacionat amb el grup modernista d’aquest, collaborà amb Miquel Utrillo i amb Steinlen en espectacles d’ombres xineses a París 1893 Allà treballà amb Rodolphe Salis com a animador del cabaret Le Chat Noir, cosa que li donaria la idea d’iniciar una empresa similar a Barcelona, on fundà el 1897 Els Quatre Gats , del qual fou l’ànima El 1899 edità la revista Quatre Gats Afeccionat al naixent automobilisme, en plegar el cabaret muntà un garatge i participà en alguna cursa La seva imatge,…

La seva finalitat fou d’orientar la restauració i l’ornamentació de les esglésies segons el gust del moment i les directives litúrgiques L’any 1962 es féu càrrec de la institució l’equip La Cantonada Jordi Aguadé, Aureli Bisbe, Jordi Bonet, Joan Vila-Grau i Jordi Vilanova A través de les seves realitzacions i de la seva publicació, “Qüestions d’Art”, aquest equip s’ha situat en la línia dels corrents europeus d’avantguarda Assistí habitualment als congressos de la Societat Internacional d’Artistes Cristians SIAC Les seves realitzacions han estat sovint reproduïdes en revistes estrangeres,…

Estudià filosofia a Berlín i s’inicià en la pintura els anys trenta, dins del corrent expressionista A París 1936-39 connectà amb el surrealisme El 1945 s’establí a l’Estat espanyol, on féu amistat amb Àngel Ferrant a Santillana del Mar fundà l’escola Altamira, que influí en els futurs capdavanters de l’art català Tàpies, Cuixart, etc El 1949 es traslladà a Mèxic, on l’interès per l’arquitectura el portà a desenvolupar l’"arquitectura emocional”, escultures monumentals de fort geometrisme Torres Automex , O ssa Major Creà també el museu El Eco 1953, sense obres i obert a l’…

Durant els anys cinquanta realitzà els seus primers treballs, caracteritzats per imatges de fragments de cossos desmembrats, dins una figuració pictòrica molt de moda en aquell moment al seu país Després d’un període sense presentar cap treball, a la meitat dels anys seixanta la seva pintura se centrà en la noció de temps i les experiències temporals, a través dels seus desplaçaments per les ciutats per on viatjava Feu la primera exposicií individual a París l'any 1971, i posteriorment centrà la seva activitat a Nova York El 1997 presentà l’exposició retrospectiva més àmplia del…

Naixement i evolució del moviment Prové del nom dadà , adoptat a l’atzar per Hugo Ball, Richard Huelsenbeck, Hans Arp i Tristan Tzara Zuric, 1916 per a designar el corrent estètic en el qual s’inclogueren Designà, a més, una revista i una galeria 1916 Posteriorment, el terme ha estat utilitzat com a sinònim de dadaisme El dadaisme tingué com a precedents l’expressionisme, el cubisme i el futurisme, i les obres d’Alfred Jarry, Raymond Roussel i Guillaume Apollinaire Aquest, juntament amb Kandinskij i Marinetti, fou la personalitat més significativa per als dadaistes Els ready-mades de Marcel…

Viu i treballa a Nova York Es donà a conèixer amb sèries d’objectes íntims i mobles quotidians urinaris, lavabos, desguassos, etc, tots ells concebuts com a receptacles del cos humà, que els transforma i els humanitza Al final dels anys vuitanta el seu treball derivà cap a installacions molt escenografiades en les quals introduí el cos des d’una concepció política Bé aïlladament o bé dins un context, són fragments o parts desmembrades fetes en motllos de cera o guix i semblen reals surten del mur o d’un sòcol i afronten temes com la sexualitat, la malaltia, la mort i la marginació, en fer…

L’art cinètic arrenca dels futuristes italians, però només com una transcripció plàstica del moviment en un element tradicional N Gabo, A Pevsner, Marcel Duchamp, Ludwig Hirschfeldack, L Moholy Nagy, Bruno Munari i Alexander Calder han estat els creadors i capdavanters d’aquesta tendència artística, la qual prengué diverses orientacions i una difusió internacional amb les obres de Schöffer 1954, Tinguely 1954 i Vasarely 1955 l’exposició a la galeria Denise René de París 1955 fou una veritable desclosa d’aquest art A partir d’aquesta data han proliferat els grups d’investigació…

Deixeble de P Levadan, fou lector a la Sorbona i posteriorment professor d’història de l’art a la Universitat de París El 1958 tornà a l’Estat espanyol i exercí successivament la docència a les universitats de Madrid, Múrcia, Sevilla i Complutense de Madrid, d’on fou catedràtic Especialista en l’art barroc, publicà  La arquitectura en Galicia durante el siglo XVII 1956,  Morfología y ciudad Urbanismo y arquitectura durante el antiguo régimen de España 1978 i  Andalucía barroca Arquitectura y urbanismo 1978 Fou director del Museo de Bellas Artes de Sevilla Membre de la Real…