Resultats de la cerca

Ha realitzat una tasca docent sostinguda en diverses universitats des de l’any 1999 Universitat de Barcelona, Universitat Ramon Llull Entre el 1973 i el final dels anys vuitanta, realitzà diverses obres experimentals de cinema i vídeo, que foren exhibides en filmoteques, museus i festivals d’Europa i Amèrica, a més de les filmoteques de Madrid, Barcelona i Saragossa Posteriorment escriví diverses obres audiovisuals sobre temes d’art contemporani, com la vida i l’obra de Marcel Duchamp 1986-87 o la poesia experimental d’Eduard Cirlot 1997-98 La seva dedicació al vídeo digital i als mitjans…

Collaborador dels diaris El correo de Andalucía , Pueblo , El País , Diario 16  i, principalment, ABC , entre el 1995 i el 2000 dirigí l’ Institut Valencià d’Art Modern IVAM, on desenvolupà una línia d’exposicions amb l’objectiu de dur a terme una revisió dela modernitat i de revalorar figures individuals o posicions marginades per altres visions més cenyides a l’ortodòxia avantguardista El seu nomenament com a director 2000-04 del Centro de Arte…

Deixeble de P Levadan, fou lector a la Sorbona i posteriorment professor d’història de l’art a la Universitat de París El 1958 tornà a l’Estat espanyol i exercí successivament la docència a les universitats de Madrid, Múrcia, Sevilla i Complutense de Madrid, d’on fou catedràtic Especialista en l’art barroc, publicà  La arquitectura en Galicia durante el siglo XVII 1956,  Morfología y ciudad Urbanismo y arquitectura durante el antiguo régimen de España 1978 i  Andalucía barroca Arquitectura y urbanismo 1978 Fou director del Museo de Bellas Artes de Sevilla Membre de la Real Academia de Bellas…

Estudià arquitectura tècnica a Barcelona El 1968 es traslladà als EUA on es graduà amb un mestratge d’arts a la Universitat de Iowa 1971 Treballà per a la prestigiosa firma de disseny Chermayeff & Geismar, on corealitzà amb Ivan Chermayeff el curt d’iniciació al món del disseny, What Do You Mean by Design 1973 Interessada per l’audiovisual, marxà a Nova York A partir del 1975, i un cop a Barcelona, es vinculà als àmbits de l’art alternatiu i als intents de fer espai al cinema experimental i al videoart Des del 1988 viu entre aquesta ciutat i Barcelona D’orientació conceptual, ha…

La seva finalitat fou d’orientar la restauració i l’ornamentació de les esglésies segons el gust del moment i les directives litúrgiques L’any 1962 es féu càrrec de la institució l’equip La Cantonada Jordi Aguadé, Aureli Bisbe, Jordi Bonet, Joan Vila-Grau i Jordi Vilanova A través de les seves realitzacions i de la seva publicació, “Qüestions d’Art”, aquest equip s’ha situat en la línia dels corrents europeus d’avantguarda Assistí habitualment als congressos de la Societat Internacional d’Artistes Cristians SIAC Les seves realitzacions han estat sovint reproduïdes en revistes…

Llicenciat en dret a Barcelona 1961 i diplomat en sociologia a Madrid 1962, posteriorment es diplomà en teatre a París 1964, ciutat on també cursà estudis de cinema etnogràfic al Museu de l’Home, dirigits per Jean Rouch 1965-66 i on coincidí amb els artistes plàstics Antoni Miralda , Joan Rabascall  i Jaume Xifra , amb els quals formà l’anomenat Grup Català de París, conegut pels seus projectes multidisciplinaris i avantguardistes Hi realitzà curtmetratges com Calidoscopi 1971, amb Xifra i Carles Santos, un film d’aparença abstracta que anima mecànicament les seves "micrografies" –un dels…

Formació i orientació professional Estudià a l’ Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona del 1950 al 1955, any que els abandonà per dedicar-se professionalment a la pintura Interessat per la renovació de l’art litúrgic, fou un dels membres destacats —amb altres integrants de l’equip La Cantonada, 1961-71— de la nova etapa del grup Ars Sacra , del qual formà part del 1960 al 1974 Vitralls més destacats Destacà sobretot en el vitrall, nucli de la seva activitat artística, i la seva obra és present a Barcelona església de les Germanetes de l’Assumpció, 1962 Llars Mundet, 1963 església…

Bé que a les èpoques primitives i mitjanes de totes les cultures és fàcil de trobar elements que semblen caricaturescs, no ho són la majoria de vegades, puix que tenen intenció moral o religiosa La caricatura prengué la seva veritable forma en les dues últimes centúries, quan es posà al servei de la política Prengué força a Anglaterra i a França, i s’estengué a tot Europa França en fou la capdavantera, amb artistes com Daumier, Doré, Gavarni, Steinlen, Gill, Caran d’Ache, Sem, Forain, al final del s XIX i principi del XX, i, modernament, Chaval, Siné i Wolinski L’Assiette au Beurre , Le Rire…

La Biennal d’Art de Venècia va incloure un pavelló sencer dedicat a la cultura i l’art catalans © IRL / Pietro Battisti La cultura catalana encadena tres anys de projecció internacional més que notable en diferents àmbits si el 2007 la literatura va ser la convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt i el 2008 la cultura catalana en general va ser-ho al Festival de Guanajuato, enguany va ser la primera ocasió en què l'art del país va disposar d'un pavelló propi a la prestigiosa Biennal de Venècia Catalunya va mostrar a la biennal --un dels esdeveniments internacionals més importants d'…

La primera operació del vitraller consisteix a calcar en un paper el cartó pintat per l’artista Després retalla aquest paper en plantilles, que serviran de model al tallador de vidres Un cop tallats els vidres, hom els emploma provisionalment per tal de poder-hi pintar els traços del dibuix amb pintura vitrificable Desarmats els vidres, hom els cou novament al forn entre 500°C i 700°C per a fixar les pintures Emplomats novament, hom solda les tires de plom i en forma diversos plafons, els quals, un cop collocats en un bastidor metàllic, són encastats amb barres de ferro al seu lloc definitiu…