Resultats de la cerca

El giny, fruit de les exigències del verisme teatral, permet de donar una perfecta illusió de la volta del cel en les escenes que simulen transcórrer a l’aire lliure i és susceptible de rebre projeccions llums, diapositives, etc que accentuïn l’aparença de realitat Fortuny muntà la primera el 1902 a París, i Max Reinhardt adoptà el sistema i en construí una de fixa de ciment al Deutsches Theater de Berlín

El suport és generalment el paper blanc, però esporàdicament hom ha fet servir el vori i, a Orient, la seda La intensitat dels colors és regulada jugant amb la transparència de les diferents capes i el blanc del suport La transparència dels colors, que és el que la diferencia de l’aiguada, fa que les superposicions d’aquests amb una finalitat correctiva siguin pràcticament impossibles per tant, l’obra guanya en espontaneïtat, puix que la primera pinzellada ha d’ésser la definitiva És difícil d’establir l’origen exacte de l’aquarella A l’edat mitjana hom emprà una tècnica similar, sovint més…

Format a Llotja i a l’Escola Oficial d’Arts Aplicades Fou restaurador dels Museus Municipals d’Art de Barcelona des del 1935 i restaurador en cap des del 1968 Dugué a terme campanyes d’arrencament de murals romànics i gòtics reinstallats al Museu d’Art de Catalunya i restaurà, entre altres, obres de Pere Serra, el retaule de Banyoles i La Vicaria de Fortuny és autor de diverses publicacions

Colleccionista i historiador de l’art Viatjà per Europa i també pels Països Catalans i aplegà una important collecció d’obres d’art que llegà al Musée du Louvre Publicà Un printemps aux îles Baleares 1859, Histoire des faïences hispano-moresques à reflets métalliques 1861, L’Espagne 1874, illustrada per Gustave Doré, Fortuny, sa vie, son oeuvre, sa correspondance 1875, Les arts décoratifs de l’Espagne 1879, Les origines de la porcelaine en Europe 1883

El 1827 fundà una editora de gravats, que el 1848 ja tenia dos establiments a París i sucursals a Berlín i a Nova York En unes altres sucursals —la Haia i Londres— treballà Vincent van Gogh Fundà després la Internationale Art Union, destinada a la promoció de pintors Fou un dels primers grans marxants d’art, i estigueren lligats a ell importants pintors pompiers , com Gerôme, gendre seu, i diversos de catalans, com Fortuny —que li degué una bona part de la fama des del 1865, que es conegueren a Roma—, Romà Ribera i Eusebi Planas, entre altres

Fou especialment viva durant el s XVII, que esdevingué l’escola més important d’Itàlia després de la romana, sobretot en pintura S'hi destaquen els arquitectes DFontana, que sistematitzà urbanísticament Nàpols encarant-la a la mar, i CFanzano En pintura fou decisiu el pas de Caravaggio, el 1607, la revolucionària tècnica del qual fou assumida per GBCaracciolo i el valencià JRibera i també per pintors de natures mortes, com Battista Ruoppolo i GRecco, i pels bamboccianti L’estada d’AGentileschi reforçà la tendència cap al caravaggisme melodramàtic de MStanzione, AVaccaro i BCavallino Durant…

Les tècniques i els materials emprats foren variats a l’oli damunt làmines metàlliques —estany, argent, coure—, damunt vori i a l’esmalt, etc Importants pintors efectuaren, com una faceta més, retrats en miniatura ABronzino, Il Parmigianino, els Clouet, HFragonard, FGoya, etc Entre els artistes que s’hi dedicaren quasi exclusivament es destaquen, a la Gran Bretanya, IOliver segle XVI, SCooper segle XVII i RCosway segle XVIII a França, JPetitot segle XVII a Itàlia, RCarriera i a la península Ibèrica, F de Liaño segle XVII i FAMeléndez L’aparició, al segle XIX, de la fotografia marca la seva…

Vida i obra D’una família d’acusades inclinacions culturals, era germà dels escriptors Manuel  i Josep Maria Folch i Torres , dels quals illustrà diversos llibres Es formà a Llotja 1905-10 i als Estudis Universitaris Catalans, a Barcelona, on fou deixeble de Josep Puig i Cadafalch Assistí també a un taller de forja El 1907 s’incorporà a La Veu de Catalunya  a requeriment de Raimon Casellas, i el succeí en la direcció de la pàgina artística del diari 1910-20, des d’on, sota el pseudònim  Flama , divulgà aspectes de l’art català i defensà en certa manera l’estètica del Noucentisme , el programa…

Sota l’impuls preponderant dels papes, en particular de Juli II, Lleó X i Sixt V, Roma fou el centre artístic més important del baix Renaixement i del Barroc hi immigraren un gran nombre d’artistes que treballaren en les grans obres papals i se n'hi formaren molts d’altres que plegats constituïren i espargiren arreu d’Europa el romanisme , concepte que sintetitza el protagonisme històric i religiós de la ciutat i de l’Església En arquitectura, D Bramante inaugurà el classicisme romà, auster i simple, basat en la teoria de Vitruvi Al mateix temps que la reedificació de Sant Pere del Vaticà,…

La pintura pot representar objectes de la vida quotidiana natura morta , paisatges paisatge , de marines o retrats de persones determinades retrat Rep el nom de pintura de gènere quan representa escenes de la vida quotidiana, camperoles o ciutadanes, de la vida domèstica o escenes purament intimistes, on els personatges són sempre anònims ha estat conreada des de l’antiguitat, tant a orient com a occident, especialment pels mestres holandesos i flamencs del segle XVII, per JA Watteau, A Renoir, etc Rep el nom de pintura d’història aquella que representa escenes del passat o també del…