Resultats de la cerca

Se serviren magistralment d’aquest artifici els antics mestres venecians Ticià, Il Tintoretto, Il Veronese

Aquesta denominació ha estat abandonada a mesura que hom ha anat revalorant el moviment manierista i aprofundint-ne l’estudi

S'originà el 1888 a Bretanya i, bé que EBernard en fou el creador amb Les bretones al prat , qui sabé donar-li valor i aprofitar-ne totes les possibilitats fou PGauguin La visió després del sermó National Gallery, Londres Foren pintors sintetistes els membres de l’escola de Pont-Aven i els del grup nabí, i l’obra més extremament sintetista és El talismà de PSérusier

Les bufes primitives es punxaven amb una agulla per poder-ne extreure el color cap al s XVIII hom incorporava un tub al centre de la lligada, el qual permetia de treure la pintura sense malmetre la bufa, que hom recuperava per tornar-la a omplir A causa dels inconvenients de la putrescibilitat, hom intentà de substituir les bufes per uns cilindres metàllics amb èmbol de rosca, fins que posteriorment foren totalment desplaçades pel tub d’estany flexible, usat encara actualment

Fou, a Haarlem, el cap d’una escola de pintura manierista 1590-1600, però és molt més important la seva obra com a historiador de l’art Escriví Het Schilder Boeck ‘El llibre de la pintura’, publicat a Haarlem el 1604, biografies de pintors italians, flamencs i alemanys dels s XV i XVI els valors principals d’aquesta obra són el d’ésser la primera història de la pintura nòrdica i el de reconèixer-ne per primera vegada l’originalitat

En pintura i dibuix és un intermedi entre el croquis i l’obra definitiva en escultura és un modelat preparatori a mida reduïda L’esbós té l’espontaneïtat que hom no troba en l’obra enllestida, especialment en l’art tradicional, en què els deixebles acabaven l’esbós del mestre Abans del Romanticisme hom considerava els esbossos com a obres menors de l’artista la crítica actual, tanmateix, els considera sovint molt més importants que l’obra definitiva Cal destacar-ne alguns d’artistes com Miquel Àngel, Rubens i Tiepolo

Com a gènere autònom, cal trobar-ne l’origen en el gòtic tardà i en l’inici del Renaixement Des de la segona meitat del s XVI fou més i més conreat i adquirí una importància que arriba fins avui Un moment de gran florida de la natura morta fou el s XVII JSánchez Cotán, FZurbarán i DVelázquez a la península Ibèrica Caravaggio a Itàlia FSnyders i PPRubens a Flandes Rembrandt a Holanda També en pintaren JBChardin, LMeléndez, FGoya, Vvan Gogh, PCézanne i EManel, entre altres És tema molt important per a diferents corrents pictòrics del s XX cubisme, surrealisme, hiperrealisme

Es doctorà amb Los pintores de camara de los reyes de España Fou director de l’Academia de la Historia 1956 i de la de Bellas Artes 1966 i del Museo del Prado 1960-68, que reorganitzà Autor de nombrosos escrits, cal remarcar-ne Fuentes literarias para la historia del arte español cinc volums, 1923-41 Antonio Rafael Mengs 1929 Dibujos españoles , 5 volums 1930 La colección Cambó 1955 Durero en España obra pòstuma, 1972 I, entre els molts estudis que dedicà a Goya, Goya 1930, Cómo vivía Goya 1946 i Goya, su vida y sus obras 1953

Portat per esclaus en la comitiva de llurs senyors, fou usat en civilitzacions orientals antigues Mesopotàmia, Egipte i fou conegut també en el món grecoromà Fou introduït ben aviat en la celebració litúrgica cristiana D’unes dimensions més reduïdes i generalment de metall, fou atribut propi del diaca, el qual el movia damunt l’altar, per tal d’allunyar-ne les mosques Hom el relacionà amb el batec d’ales dels serafins, que, d’altra banda, hom hi troba figurats És encara un objecte litúrgic de les esglésies de ritu oriental Un flabell gros, de plomes, era portat en el seguici del…