Resultats de la cerca

Estudià dret i belles arts a València, on fou professor d’història de l’art a l’Escola de Belles Arts 1898 i crític d’art a “Las Provincias” fins el 1903 Fou professor a l’Escuela Especial de Pintura, a Madrid El 1913 fou nomenat director del Museo Nacional de Artes Industriales y Decorativas de Madrid, i fou membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Collaborà a les revistes barcelonines “Forma” i “Vell i Nou” i als diaris madrilenys “ABC” i “El Liberal” Dirigí la “Biblioteca de Arte Español” i publicà, entre altres treballs, Sorolla, su vida y su arte 1909 i El…

Entre els representants d’aquest estil destaquen, ultra els Xoriguera, Pde Ribera, NTomé i els Figueroa

Iconogràficament l’escena ha tingut nombroses interpretacions, entre les quals destaquen les de Van der Weiden, Bosch, Correggio, Tiziano, Rubens, Ribera i Pedro de Mena

De formació universitària, se centrà en estudis d’història de l’art i de la música a Nàpols Entre la seva obra sobresurt Pittori Napoletani del Seicento Investigà aspectes obscurs de la vida napolitana de Josep de Ribera 1952

Dedicada intensament a l’art valencià del s XVII, ha publicat la monografia bàsica Francisco Ribalta and His School Cambridge 1938, aportacions sobre Josep Ribera a Gazette des Beaux-Arts 1946 i a The Art Bulletin 1957 i la monografia Juan Sariñena y sus colegas València 1967

El 1827 fundà una editora de gravats, que el 1848 ja tenia dos establiments a París i sucursals a Berlín i a Nova York En unes altres sucursals —la Haia i Londres— treballà Vincent van Gogh Fundà després la Internationale Art Union, destinada a la promoció de pintors Fou un dels primers grans marxants d’art, i estigueren lligats a ell importants pintors pompiers , com Gerôme, gendre seu, i diversos de catalans, com Fortuny —que li degué una bona part de la fama des del 1865, que es conegueren a Roma—, Romà Ribera i Eusebi Planas, entre altres

La primitiva duana de Barcelona era a la llotja esdevinguda insuficient, a mitjan s XV fou constituïda l'Hala dels Draps, a tocar del magatzem del blat dit els Pallols d’Avall , amb el qual arribà a formar un sol edifici, ampliat al s XVI amb el Pastrim i la Sala d’Armes Convertida aquesta Duana Vella en palau dels Lloctinents el 1688, la duana de Barcelona passà a diversos indrets de la Ribera, fins a la construcció, el 1792, de la Duana Nova Seu del govern civil el 1902, els serveis duaners administratius foren traslladats a un nou edifici, a la porta de la Pau, obra d’Enric…

Les falsificacions s’han intensificat a mesura que l’art ha entrat en la societat com a forma d’inversió econòmica Per a ésser reconeguda com a tal, la falsificació ha d’ésser ratificada per uns perits judicials o uns teòrics especialistes en l’estil artístic corresponent Hom anomena falsificacions totals les que són rèplica total d’una obra d’art autèntica, catalogada i generalment signada, i fetes amb la plena intenció d’enganyar el comprador Les falsificacions parcials, per contra, són obres originals en les quals hom ha fet modificacions per aconseguir una major cotització alteracions ,…

Dedicat a la venda de marcs, material artístic i gravats, esdevingué sala d’exposicions el 1877, sota l’impuls del fill del fundador, Joan Baptista Parés i Carbonell El 1884 hi fou inaugurada la sala gran Esdevingué la principal galeria d’art de Barcelona i hi exposaren els grans artistes anecdotistes els Masriera, R Ribera, Miralles i els realistes Martí i Alsina, Vayreda, Simó Gómez S’hi manifestaren els modernistes Casas, Rusiñol i els postmodernistes Nonell, Mir, Pidelaserra, que hi causaren escàndol Entrat ja el segle XX inicià una lenta decadència en profit de galeries com…

En l’antiguitat els bastiments ja duien imatges, que permetien de reconèixer llur país d’origen és el cas de la flor de lotus blanc de la popa de les naus egípcies, del cap de cavall vermell de la proa de les fenícies o del coll de cigne de la popa de les romanes Els vaixells atenesos portaven la figura d’Atena, i els de Cartago, la d’Ammon i, malgrat que la divinitat era la mateixa per a totes les naus d’un mateix port, l’efígie que exhibia cada bastiment solia ésser concebuda d’una manera diferent, per tal que permetés de distingir els uns dels altres Al s XVIII, en fer-se les proes més i…