Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Charles Louis Kuhn
Art
Historiador nord-americà de l’art.
Format a Harvard, s’hi doctorà el 1929 Deixeble de Chandler RPost, la seva obra Romanesque Mural Painting of Catalonia 1930 fou la primera gran monografia estrangera sobre la pintura mural romànica catalana S'especialitzà després en cultura germànica Fou professor a Harvard 1928-63, on fou conservador del Busch-Reisinger Museum of Germanic Culture 1930-68 allà recollí una de les més importants colleccions d’art germànic als EUA
Pietro Toesca
Art
Historiador italià de l’art.
D’un gran rigor filològic, rebutjà el concepte de progrés en l’art per tal d’investigar en les obres, a partir de llur forma, les intencions i els condicionaments que la configuren, i reconstruir així globalment enteres zones i períodes de la història de l’art En aquest sentit sobresurt, entre les seves obres, La pittura e la miniatura nella Lombardia fino alla metà del ‘400 1912, prèvia a la revisió general de l’art italià que preparava i de la qual arribà a publicar Il Medioevo 1927 i Il Trecento 1951
Pere Romeu i Borràs
Pere Romeu i Borràs en un retrat de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Art
Personatge lligat al món de l’art.
Començà, segons sembla, com a pintor, i així el coneixeria a Castellterçol Ramon Casas Molt relacionat amb el grup modernista d’aquest, collaborà amb Miquel Utrillo i amb Steinlen en espectacles d’ombres xineses a París 1893 Allà treballà amb Rodolphe Salis com a animador del cabaret Le Chat Noir, cosa que li donaria la idea d’iniciar una empresa similar a Barcelona, on fundà el 1897 Els Quatre Gats , del qual fou l’ànima El 1899 edità la revista Quatre Gats Afeccionat al naixent automobilisme, en plegar el cabaret muntà un garatge i participà en alguna cursa La seva imatge,…
Lluís Güell i Compte

Lluís Güell el 1979
© Fundació Òrbita Güell
Art
Artista multidisciplinari.
És considerat un dels primers artistes pop de l’Estat espanyol, com destacà en el seu moment el crític Alexandre Cirici i Pellicer Estudià al seminari de Girona, on aviat començà a destacar per les seves habilitats, i allà ornà les misses, creà obres d’art sacre i s’impregnà d’una litúrgia i d’un misticisme que sempre l’acompanyaren, tant en la seva producció artística com en la seva vida, dos conceptes —art i vida— indissolubles en ell En la seva primera exposició, sota el títol de “Banyoles 63”, incorporà com a escultures elements provinents del món industrial Ben aviat començà…
Josep Mainar i Pons
Folklore
Art
Disseny i arts gràfiques
Ebenista, dissenyador de mobles, historiador de l’art i folklorista.
El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors Des del 1930 collaborà a Mirador , D’Ací i d’Allà , Arts i Bells Oficis i Butlletí dels Museus Collaborador de Santiago Marco des del 1933, dirigí l’agençament dels departaments de cultura i finances de la Generalitat Secretari general i tècnic del FAD 1933-57 i director del Saló de la Llar Moderna 1951-57 Fou professor al FAD 1935-47 i a l’Escola Massana 1966-71 Collaborà als volums collectius L’art català i L’art català contemporani i és autor del volum Llibre del moble català 1976 i del Diccionari dels…
Josep Maria Jordà i Lafont
Literatura catalana
Periodisme
Art
Escriptor, periodista, crític d’art i marxant.
Republicà i de formació universitària, donà suport des de La Publicidad a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d’ El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, entre d’altres— Assidu dels Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del segle XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple…
,
pessebrisme

Diorama del germà Gilbert Galceran del monestir de Santa Maria de Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà)
© Monestir de Santa Maria de Solius / Generalitat de Catalunya
Folklore
Art
Afecció i art de construir pessebres.
Tradició popular antiga, que interessà també artistes famosos, sobretot a la fi del Barroc, el mot aparegué escrit per primera vegada en el Diario de Barcelona el 1805 Al s XIX, i fruit del Romanticisme, sorgiren unes entitats que agruparen els afeccionats La primera associació que es constituí fou la de Barcelona, que ja existia abans del 1863, però que fou aprovada per disposició governativa aquell any durà uns deu anys i desaparegué, però deixà un pòsit que provocà l’aparició de la segona associació el 1921 Juntament amb la construcció de pessebres, hi ha la fira barcelonina de figures, la…
pessebre

Naixement
© Lluís Prats
Folklore
Art
Representació del naixement de Jesús que hom sol fer a les esglésies i a les cases, durant el temps nadalenc, reproduint-lo escènicament, ja d’una manera vivent (pessebre vivent) ja en figures plàstiques.
Deu l’origen a les representacions litúrgiques de la nit de Nadal misteri i a la primera escenificació que en feu Francesc d’Assís a Greccio 1223 La seva difusió fou obra dels franciscans, dels dominicans i, finalment, dels jesuïtes El més antic es conserva a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i és obra d’Arnolfo di Cambio El pessebre sortí de les esglésies i fou molt popular ja a la fi del segle XV Nàpols fou un centre de tradició pessebrística molt important, i d’allà, gràcies a les relacions, sobretot comercials, que els Borbó hi mantenien, es difongué per la península Ibèrica, i…
Chandler Rathfon Post

Chandler Rathfon Post
© Fototeca.cat
Art
Historiador nord-americà de l’art.
Graduat a Harvard en literatura espanyola 1904, després estudià a Atenes El 1909 es doctorà a Harvard amb una tesi sobre Mediaeval Spanish Allegory Allà fou professor de grec i de belles arts El 1934 esdevingué William Dorr Boardman Professor La seva tasca docent fou de gran importància És autor d’ A History of European and American Sculpture 1924, però la seva gran aportació és A History of Spanish Painting iniciada el 1930 en catorze volums, els dos darrers editats a la seva mort per Harold E Wethey Hi compilà gairebé exhaustivament per primera vegada la pintura medieval —i part de la…
cànon
Art
Conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria tant en l’arquitectura com en l’escultura.
El concepte de cànon comporta una noció d’ordre i de mesura, l’aplicació de la qual a les arts és molt antiga, car els egipcis ja l’empraren per a estructurar llurs obres plàstiques El cànon permet d’establir l’harmonia entre cadascuna de les parts d’una obra i la seva totalitat a partir d’una determinada extensió mòdul, dit, cap, etc presa com a base Els grecs hi dedicaren una atenció especial, i Policlet fins i tot escriví un opuscle on estudiava les proporcions ideals d’una escultura El Dorífor , on Policlet plasmà la seva tesi, està, tanmateix, en contradicció amb obres d’altres escultors…