Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
kitsch
Art
Concepte artístic que hom defineix generalment, bé que no exactament, com a mal gust.
És la manca d’opinió que porta un determinat públic a imitar en art allò que creu modèlic i que, gairebé sempre, pertany a un passat enyorat, generalment l’art burgès de la fi del s XIX Aquest concepte fou posat en circulació per H Broch els anys trenta, però fins al sisè decenni del segle no fou plenament acceptat
orfisme
Art
Mot inventat pel poeta G. Apollinaire durant una conferència que pronuncià a Berlín l’any 1912 en ocasió de l’exposició que feu R. Delaunay a la galeria Der Sturm.
Apollinaire volgué expressar amb aquest mot tot allò que li suggeria el quadre Fenêtres , de Delaunay, és a dir, la pintura construïda sense cap referència a la figuració, sols com una exaltació de la llum i del dinamisme dels colors en contrast amb el constructivisme cubista Per extensió, el mot fou aplicat també a les obres de F Kupka, F Picabia, F Léger i M Duchamp que condueixen vers l’art abstracte
perspectiva aèria
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Perspectiva que s’ocupa de la representació de l’aire o l’atmosfera que envolta els objectes o escenes i que segons les hores del dia, la intensitat de llum, la claredat de l’atmosfera, etc, els donen l’ambientació.
A les obres de Velázquez Las Meninas i Las Hilanderas , tot i ésser perfecte el traçat de perspectiva lineal, allò que realment ha aconseguit de crear la sensació d’espai, de distància i de separació entre els personatges com si estiguessin aïllats i hom pogués circular entre ells ha estat la magnífica perspectiva aèria En aquest mateix sentit, els impressionistes, més que intentar pintar o representar els objectes, paisatges o espais, intenten de representar la llum i l’aire que els banya
Bernhard Berenson
Art
Museologia
Historiador i col·leccionista nord-americà de l’art.
El 1900 s’installà a Itàlia Lluny d’ésser un erudit, es dedicà a l’estudi viu de la pintura del Renaixement italià, sense deixar de banda l’estudi sociopolític de l’art Se centrà, sobretot, en la valoració formal i trobà, en allò que anomenà “valors tàctils” illusió de l’espai tridimensional, la clau de la gran renovació de la pintura en l’etapa renaixentista Entre les seves obres sobresurten The Italian Painters of the Renaissance 1932, recull de treballs, Study and Criticism of Italian Art 1910-15, Three Essays on Method 1927, Essays in Appreciation 1958 i el llibre autobiogràfic Sketch for…
Beat Streuli
Art
Artista suís.
El seu treball se centra a captar fragments de la vida quotidiana a les grans ciutats, per mitjà d’imatges projectades en seqüències encadenades de diapositives, fotografies o vídeos, amb efectes de càmera lenta Amb referències cinematogràfiques, li interessa la “normalitat”, allò que es produeix entre els extrems, i sovint se centra en adolescents, sense voler illustrar una situació, sinó més aviat construir un univers parallel Tracta els rostres com a superfícies que comuniquen molta informació en poc temps L’espectador intervé en el seu treball i en forma part L’any 1997…
Louise Lawler
Art
Artista nord-americana.
En les seves fotografies, l’angle de la càmera és totalment conscient, actua com la mirada de l’antropòleg davant la seva pròpia cultura, i analitza les relacions entre imatge i text Les imatges fan referència a la publicitat i a l’alta cultura, amb relació a un sistema que és el món de l’art Li interessen les estructures de poder, les relacions que s’estableixen entorn de l’obra i el productor, promotor, intèrpret i comprador Parteix d’aspectes concrets que li permeten accedir i oferir possibles anàlisis més genèriques, com en el cas d’imatges de galeries, museus o cases de subhastes, que…
nabí
Art
Cadascun dels membres d’un grup artístic format a París per P.Sérusier, M.Denis, P.Bonnard, É.Vuillard, K.Roussel, P.Ranson, F.Valloton, H.Ibels, R.Piot, Verkade, R.Ronaï i els escultors Lacombe i A.Maillol, que, sota el mestratge d’O.Redon i prenent per senyera Gauguin i Cézanne, s’uniren en la recerca d’un art nou a partir de l’art, llavors encara incomprès, d’aquests dos pintors.
Els seus principis concrets són el sintetisme i el cloisonnisme de l’escola de Pont-Aven, un contingut literari d’influència simbolista, un caire refinat i mundà i un caràcter decoratiu parallel al de l’Art Nouveau Realitzaren, amb prefèrencia, treballs de tipus decoratiu, cartells i illustracions, especialment per a La Revue Blanche El 1899 tingué lloc a la galeria Durand-Ruel la darrera exposició collectiva del grup, el qual, bé que no aconseguí la missió profètica el nom nabí significa ‘profeta’ en hebreu de realitzar un veritable art renovador, preparà, tanmateix, el camí a fauves i…
Pedro Cabrita Reis
Art
Artista portuguès.
La seva obra fa dialogar diferents tècniques, com el dibuix, l’escultura o la pintura, en installacions Presenta simultàniament el caràcter transitori dels materials i una atmosfera de permanència Les obres que realitza són taules, habitacions i màquines, que fan referència a la privacitat, a aspectes personals de l’existència, a la malaltia S'ha destacat la funció alquímica dels seus assamblages i també l’interès per allò “impur”, per la cara més visceral de la construcció Fou un dels artistes seleccionats a la IX Documenta de Kassel, l’any 1992 Aquell mateix any participava a la mostra “Los…
funcionalisme
Art
Posició teòrica envers l’arquitectura, el moble i el disseny que fa de l’estricta adaptació de la forma a la finalitat de l’obra el principi d’actuació del dissenyador.
Hom pot entendre l’axioma clàssic grec que allò que és bo és bell com una primera definició funcionalista L’escolàstica, relacionada evidentment amb l’estètica d’Aristòtil, insisteix en la natura pràctica i funcional de l’obra d’art, i posteriorment fou l’estament eclesiàstic mateix el que propugnà el funcionalisme Al s XIX, amb el renaixement del món goticista, hom implantà les teories funcionals, i hom pot considerar funcionalista en un primer grau Eugène Viollet-le-Duc 1814-79, el qual, propugnà l’estudi de l’arquitectura medieval a fi d’aplicar els principis que la regiren a…
art en xarxa
Art
Art concebut per a la xarxa internet, que utilitza les noves tecnologies de la comunicació d’expressió audiovisual i multimèdia.
Té poc a veure amb l’exposició on line d’obres d’art tradicionals, ja que es tracta de la creació artística específica que explora les possibilitats del mitjà en el qual es desenvolupa, i que alhora contribueix a definir-la de manera temàtica, formal i metodològica En aquest sentit, doncs, cal distingir-lo de l’art a internet A partir de 1989-91, amb l’obertura de la xarxa internet fora de l’àmbit militar i l’entorn acadèmic, començaren les experiències d’artistes que utilitzaren el medi i proposaren usos específicament estètics En quinze anys d’història, els net-artists investigaren, crearen…