Resultats de la cerca

Dirigí una missió arqueològica a Pèrsia 1881 i a Susa 1888 excavà els palaus de Darios I i d’Artaxerxes II i en publicà els resultats en L’art antique de la Perse 1884-89 i L’acropole de Suse 1890-93 Estudià l’art romànic a Catalunya La statuaire polychrome en Espagne 1907, Histoire générale de l’art Espagne et Portugal 1913, L’architecture romane 1913, L’architecture romane en Catalogne 1920

Publicà els primers estudis, sobre la pintura medieval catalana, a l’"Art Bulletin” del College Arts Association of America El 1929 fou nomenat chairman del departament de belles arts de la Universitat de Nova York, on esdevingué un dels grans promotors dels estudis d’art hispànic als EUA Revitalitzà l’Institut of Fine Arts, de la mateixa universitat, 1932, des d’on dirigí importants investigacions sobre art català Publicà nombrosos treballs Fou membre del patronat de l’Institut Amatller de Barcelona, corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1946, de les acadèmies de Bones Lletres i de…

Estudià a la Scüle fur Gestaltung a Zurich i actualment viu i treballa a París Crític amb la classe política en general, utilitza materials reciclats i reciclables que donen al seu treball una estètica de precarietat El 1999 exposà a la 48a Biennal de Venècia i el 2002 participà a la XI Documenta de Kassel Al MACBA installà la peça Arqueologia del compromís 2001, on escenificava una zona de recerca arqueològica on tot el que es trobava eren referències a desastres històrics contemporanis En la installació del CAC de Màlaga “United Nations Miniature” 2003 recreava desastres de les…

La pintura pot representar objectes de la vida quotidiana natura morta , paisatges paisatge , de marines o retrats de persones determinades retrat Rep el nom de pintura de gènere quan representa escenes de la vida quotidiana, camperoles o ciutadanes, de la vida domèstica o escenes purament intimistes, on els personatges són sempre anònims ha estat conreada des de l’antiguitat, tant a orient com a occident, especialment pels mestres holandesos i flamencs del segle XVII, per JA Watteau, A Renoir, etc Rep el nom de pintura d’història aquella que representa escenes del passat o també del…

Vida i Obra El 1885 ingressà en el Seminari de Vic i fou ordenat de sacerdot el 1896 Estigué en relació amb el Cercle Literari de Vic, que promogué la creació del Museu Episcopal, que fou dut a terme pel bisbe Josep Morgades Un cop inaugurat el Museu, el 1891, el bisbe Josep Morgades l’envià a collaborar amb els directors Antoni Espona i de Nuix i Josep Serra i Campdelacreu en les tasques de catalogació i collocació de les peces Morgades també l’envià a Roma 1894, juntament amb altres dos seminaristes, per fer un viatge d’estudis i iniciar-se en l’arqueologia cristiana, disciplina de la qual…

Advocat de professió Influït per la nova mentalitat revaloradora de l’art medieval introduïda pels natzarens, es dedicà a la recerca documental d’aquest tema i d’història general Fou sotsarxiver de l’Ajuntament de Barcelona des del 1867 i més tard cap de l’arxiu fou també vocal i després secretari de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1861, corresponent de San Fernando 1866 i president de l’Associació Artística i Arqueològica de Barcelona, a la qual donà un important impuls Publicà treballs a El Museo Universal i en …

Nebot de Pròsper de Bofarull Estudià a les universitats de Cervera i Osca i als Estudis Generals de Barcelona, i es llicencià en dret l’any 1839 Del 1841 al 1846 assistí a les classes d’art de la Llotja de Barcelona, i aviat esdevingué deixeble i amic de Josep Arrau i Barba El 1849 fou nomenat vocal del Consell Provincial de Barcelona Combaté en les milícies moderades del baró de Meer Publicà Regeneración de la sociedad moderna por la industria, i collaborà amb Joan Cortada i Sala Fou soci honorari de l’Associació Arqueològica de Tarragona 1847 i membre de l’Acadèmia de Bones…

Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sànchez i net de l’escriptora Carme Karr Tot i destacar com a medievalista, és considerat el principal erudit de l’art català Estudià història a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona amb Ferran Soldevila, i treballà en la recuperació d’arxius amb Agustí Duran i Sanpere Establí una estreta collaboració amb el seu company Frederic Pau Verrié, i el seu treball quedà reflectit en nombroses publicacions L’any 1941 ja havia iniciat la seva feina com a catalogador de la Junta de Museus al Museu d’Art de Catalunya i el 1942, a l…

Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…

La Biennal d’Art de Venècia va incloure un pavelló sencer dedicat a la cultura i l’art catalans © IRL / Pietro Battisti La cultura catalana encadena tres anys de projecció internacional més que notable en diferents àmbits si el 2007 la literatura va ser la convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt i el 2008 la cultura catalana en general va ser-ho al Festival de Guanajuato, enguany va ser la primera ocasió en què l'art del país va disposar d'un pavelló propi a la prestigiosa Biennal de Venècia Catalunya va mostrar a la biennal --un dels esdeveniments internacionals més importants d'…